El departament d’Interior haurà de respondre per escrit una qüestió que inquieta el gabinet de la consellera titular, Núria Parlón. En concret, és una pregunta que ha registrat el diputat portaveu d’Interior de Vox al Parlament, Sergio Macián, sobre la relació que haurien establert els Mossos d’Esquadra entre els “extremismes violents” i la formació ultraespanyola. En concret, és una pregunta per escrit, a la que ha tingut accés El Món, i que l’oficina de Relacions Institucionals de la conselleria, dirigida per Carlos Palacín, encara no sap com entomar.
“S’ha relacionat amb formacions internes sobre extremismes violents impartides per la Comissaria d’Informació dels Mossos a VOX amb aquests extremismes violents?, és la pregunta que formula Macián. Una pregunta que es va registrar el passat 17 d’octubre i que la mesa del Parlament va començar a tramitar el passat 21 d’octubre. La iniciativa de Vox és arran de la informació que ha rebut el partit conforme la comissaria General d’Informació de la policia de la Generalitat imparteix cursos on posen d’exemple de foment d’extremisme violent a formacions com Vox.
Confirmar els rumors
Amb la formulació de la pregunta, Vox vol confirmar la rumorologia que li han fet arribar fonts de la policia catalana sobre les formacions dels analistes i investigadors de la Comissaria General d’Informació on cataloguen el partit en l’òrbita dels extremismes violents. En aquest sentit, fonts parlamentàries asseguren que la base de les formacions és un “Manual d’Abordatge dels Extremismes Violents” de la Direcció General per la Promoció i Defensa dels Drets Humans, on s’exposaria la “piràmide de l’odi” i com se n’aprofiten formacions d’extrema dreta.
Tot i que Interior presenta anualment les dades de prevenció de radicalisme violent, són prou curosos en relacionar-les amb formacions polítiques que tenen representació parlamentària. De fet, l’any 2024, la policia va publicitar la detecció de 159 casos associats a possibles processos de radicalització violenta, dels quals 19 eren d’arrel ultradretana. Una amenaça que la Comissaria General d’Informació manté entre les seves prioritàries per sota, encara, del jihadisme.
La policia, en les seves explicacions públiques de les dades, ha evitat sempre valorar o analitzar els discursos públics de formacions amb representació institucional i si d’alguna manera fomenten o normalitzen aquesta mena de discursos o extremismes. De fet, la mateixa Parlon també evita donar explicacions al Parlament sobre els mètodes d’investigació i control de la ultradreta per part de la policia de la Generalitat, al·legant “confidencialitat”. Ara haurà de dir, negre sobre blanc, si els Mossos posen d’exemple Vox i, per tant, si investiguen la formació.
