Croada de la Mesa del Parlament per modernitzar, agilitar fer més eficaç i atorgar més solvència a la cambra catalana, però fins a un límit. Aquest és l’objectiu d’un conjunt de recomanacions que la mesa que presideix Josep Rull als grups parlamentaris de cara el pròxim curs polític. Sobretot són orientacions, basades en la lleialtat institucional i més respecte al Reglament del Parlament, dirigides a l’agilitació del procediment legislatiu ordinari. Un anunci que coincideix amb la fi del curs polític que es reprendrà oficialment en el debat de política general del 10 d’octubre, però que tècnicament serà a la vigília de la Diada Nacional amb la recuperació de la celebració institucional de la cambra catalana.
Ara bé, la Mesa descarta mesures coercitives per complir aquesta quimera o fer una passa més enllà, com ja han fet altres cambres parlamentàries europees —la del Regne Unit— que no permeten llegir als diputats llegir les seves intervencions o bé limiten el nombre de propostes de resolució, de mocions o interpel·lacions. Tot i que, la Junta de Portaveus ja va limitar, per exemple, el nombre de propostes de resolució en el debat de política general. De moment, tant Rull com la vicepresidenta Raquel Sans i la secretària Rosa Maria Ibarra rebutgen aplicar mesures més dràstiques com la prohibició de la lectura i només permetre als diputats poder “consultar notes”.
Agilitar el procés legislatiu
Per a la Mesa del Parlament no té cap sentit que una llei trigui fins a catorze mesos com ha passat amb la llei contra el sensellarisme. Per una banda, l’objectiu és tenir un procediment parlamentari “més ràpid, àgil i consistent”. Primer de tot, la Mesa va detectar un “gran coll d’ampolla” en el tràmit d’audiències d’un projecte legislatiu, un punt feble que el curs vinent esperen arranjar. “No té cap sentit que un tràmit d’audiències, que és de 15 dies, s’allargui fins a un any”, apunta Rull en una trobada explicativa de les recomanacions.
El tràmit d’audiències implica que els sectors afectats per la llei puguin dir la seva sobre el text o les necessitats del sector afectat. Un tràmit que darrerament s’havia convertit en un tràngol allargassat de monòlegs i posicions ideològiques i polítiques, que convertien les sessions en monòlegs poc productius. Per això, és en aquest punt on la Mesa vol collar els grups.
Reduir els terminis
D’entrada, la proposta contempla flexibilitzar el tràmit quan la llei ha superat el debat a la totalitat del plenari. A partir d’aquí, la Mesa esperona a designar “com més aviat millor” els membres de la ponència que en una “reunió informal” posin ordre i avaluïn quines audiències s’han de celebrar presencialment i quines per escrit. Un cop decidides les audiències s’ha de nomenar un relator que coordinarà la llei i agendarà les audiències que es podrà reduir el temps d’intervenció dels grups.
El tràmit no hauria de superar els dos mesos a tot estirar, tot i que el Reglament contempla quinze dies. Un cop s’ha acabat aquesta fase, la Mesa planteja obrir el període d’esmenes abans de publicar l’informe de les audiències. Unes esmenes que hauran de ser de supressió, modificació o addició, però no podran ser de diferents tipus alhora. El càlcul és reduir el procés legislatiu a 6 o 7 mesos a tot estirar. De fet, el Parlament és conscient que es triga més a aprovar una llei a la cambra catalana que una llei a les corts espanyoles que està integrada per dues cambres. La Mesa també vol endreçar els tràmits per lectura única, però, això ja són figues d’un altre paner perquè la rapidesa del tràmit sovint cola esmenes contradictòries. Totes aquestes recomanacions, però, dependran de la voluntat dels grups sense cap arma amagada per esquivar el filibusterisme parlamentari.
