El president de la Generalitat, Salvador Illa, va assegurar en la darrera sessió de control al Parlament que el Govern estudiaria la possibilitat de prohibir la compra especulativa d’habitatge i que li havia encarregat a la consellera Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, analitzar la viabilitat de la proposta. Illa va fer aquesta declaració d’intencions el passat 22 d’octubre, dues setmanes després que els socialistes rebutgessin al debat de política general dues propostes de resolució, de Comuns i de la CUP, que demanaven justament això. I, a més, aquella mateixa setmana, els socialistes també van deixar caure, en aquest cas al Congrés, una proposició no de llei d’Esquerra Republicana que demanava prohibir la compra d’habitatges als no residents a l’estat espanyol. És a dir, els socialistes ja han votat fins a tres cops en contra d’estudiar o prohibir la compra especulativa d’habitatge.
El compromís verbal d’Illa a estudiar la possibilitat de prohibir la compra especulativa d’habitatge va arribar després que la diputada de la CUP Laure Vega li reclamés actuacions en aquesta línia. “Hi ha un informe de fa deu dies que deia que és perfectament legal prohibir la compra especulativa, de fet, que és perfectament constitucional, que creiem que això segurament al seu Govern li interessi”, li va etzibar en la sessió de control. La portaveu anticapitalista feia referència a un informe encarregat pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), una associació sense ànim de lucre creada el 1988, que conclou que limitar les compravendes especulatives d’habitatge i permetre que només es pugui comprar un pis per viure-hi és legal a les zones de mercat tensionat, emparant-se en la Constitució i les lleis d’urbanisme. A banda d’això, Vega també li va recordar que “hi ha una majoria” dels votants del PSOE que està a favor de limitar a un o dos habitatges el nombre que pot tenir cada persona.
Parlem-ne però no gaire
Illa va acceptar entrar en el debat, però immediatament en va marcar els límits. Va respondre a Vega que havia parlat amb Paneque sobre l’informe i que “s’està estudiant” i va assegurar que “tot allò que es pugui fer amb un cert realisme i amb versemblança que pugui ser una política efectiva per garantir l’habitatge com un dret, es farà”. “El problema és que les coses no poden quedar en promeses buides, perquè per desgràcia en aquest Parlament s’han fet sempre moltes promeses i se n’han complert molt poques”, li va retreure la cupaire a Illa, que es va limitar a insistir que “estudiar-ho vol dir estudiar-ho” i no pas res més. El president va assegurar que ja estan analitzant l’informe del PEMB i va deixar clar que abans de prendre cap decisió “hem de tenir abans la certesa que [les mesures que es prenguin] són viables efectives”.
La mateixa consellera ha dit aquesta setmana en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que continuen estudiant el contingut de l’informe i ha afegit que encarregaran informes jurídics al respecte, perquè “la responsabilitat” del Govern és explorar totes les vies perquè “qualsevol habitatge a Catalunya tingui un ús preferent residencial i evitar l’especulació sobre un bé, que abans ha de ser dret que bé”.
La CUP no se’n refia, però allarga la mà
Les explicacions d’Illa no van satisfer la formació anticapitalista, que va aprofitar la seva intervenció en el debat d’una moció sobre habitatge per advertir els socialistes que “aquest temps de pròrroga en què estudien les propostes és un temps trist en el qual semblaria que aquesta gent és la que va guanyant terreny”. Així, Vega va recordar que els socialistes han votat dos cops en contra de la mesura i va remarcar que “més enllà de la propaganda, tenim fets i podem avançar tots junts: prohibir la compra especulativa, limitar el nombre d’habitatges per persona, abaixar els preus”. “L’habitatge és un dret, no és un negoci. I si és un dret, que sigui llei”, va reclamar.
Tot i això, la líder de la CUP al Parlament, Pilar Castillejo, va deixar la porta a acordar amb Salvador Illa la limitació de la compra especulativa d’habitatges. “Si el PSC està disposat a limitar la compra especulativa podem arribar a acords en aquesta matèria concreta”, va manifestar en una entrevista a TV3, on també va deixar clar que veuen “molt lluny” un pacte amb els socialistes –com el d’ERC i els Comuns– per sostenir la legislatura i que ara per ara busquen “acords concrets” com aquest en matèria d’habitatge.
Les dues propostes similars del debat de política general rebutjades pel PSC
De fet, Vega va recordar que una de les dues vegades que el PSC havia votat en contra de propostes seves va ser el passat debat de política general. Els socialistes van fer caure la proposta de resolució dels anticapitalistes que, entre altres coses, ja demanava “estudiar i impulsar un marc normatiu per a la prohibició de compres d’habitatge que no estiguin destinades al domicili habitual del comprador, o bé per destinar-lo a HPO, per evitar el desviament dels habitatges existents a altres usos que facin reduir l’oferta destinada a l’habitatge principal, així com desplegar un marc tributari suficient per desincentivar el manteniment de la propietat d’habitatges destinats a un ús diferent del residencial de manera habitual o temporal”.
Aquesta no és l’única proposta que els socialistes van rebutjar sobre la possibilitat de prohibir la compra especulativa d’habitatge. A banda del text de la CUP, el PSC també va fer caure una proposta de resolució dels Comuns que demanava a l’executiu “estudiar i implementar els canvis legals necessaris per prohibir les compres especulatives d’habitatge, dins de les competències de la Generalitat de Catalunya, ja que aquestes incideixen de manera determinant en el creixement dels preus de l’habitatge i en les dificultats de moltes persones per poder accedir a un habitatge, sigui de lloguer o de compra, a un preu assequible”. De fet, els Comuns no tiren la tovallola i adverteixen al Govern que aquesta qüestió per a ells és “cabdal”. “La prohibició de les compres especulatives estarà en la negociació dels pressupostos, si és que en algun moment els comencem a negociar”, ha remarcat Jéssica Albiach, i ha deixat clar que la responsabilitat de tirar endavant la mesura és d’Illa i el seu executiu.
El PSOE també vota en contra d’una proposició no de llei per combatre aquesta pràctica
Coincidint amb la celebració del debat de política general al Parlament de Catalunya, el PSOE va deixar caure al Congrés una proposició no de llei d’Esquerra Republicana sobre mesures fiscals per combatre l’especulació immobiliària. La proposta dels republicans plantejava tres eixos d’actuació: fiscalitat justa perquè pagui més qui més té; una “regulació valenta” amb topalls reals de preus, límits als lloguers temporals i prohibició de compra d’habitatges a les persones que no resideixin a l’Estat espanyol; i també l’ampliació del parc públic d’habitatge. “Especular amb el sostre de la gent ha de sortir molt car. I amb aquests diners cal invertir en parc públic i habitatge assequible”, va defensar la diputada republicana Etna Estrems durant la seva intervenció al ple, on va deixar clar que l’habitatge “ha de deixar de ser una mercaderia i ha de ser un dret”.
Així mateix, va assegurar que els republicans, malgrat “els obstacles i la negativa del PSOE”, continuaran treballant per impulsar “mesures reals i valentes” que posin fi a la crisi de l’habitatge. De fet, el portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va pronosticar set dies després en la sessió de control al govern espanyol a la cambra baixa que l’executiu de Pedro Sánchez caurà per l’habitatge. Així, va subratllar que és un “dret cada cop més car” i que l’arrel del problema és l’especulació immobiliària. Per això, va proposar a Sánchez convertir l’habitatge en un dret fonamental segons la Constitució, de manera que el sistema es basi en “una família, una casa”. “Qui vulgui més cases, que pagui”, va sentenciar Rufián, que va insistir en la proposta dies després en una aparició al programa La Revuelta de TVE.
Què diu l’informe encarregat pel PEMB?
L’informe que Illa diu que està estudiant el Govern el va elaborar Pablo Feu, jurista expert en Dret Administratiu i Urbanístic i professor a la Universitat de Barcelona, a petició del PEMB. Conclou que és legalment viable la possibilitat de limitar la compra especulativa d’habitatge quan no es destini a un ús de residència habitual per part del comprador, però aquesta mesura només es pot aplicar en zones de mercat tensionat i amb “caràcter excepcional, territorial i temporal” per no desdibuixar “el contingut essencial del dret a la propietat”, que queda recollit a l’article 33 de la Constitució espanyola. A més, el document exposa que l’especulació va en contra de l’esperit de l’article 47 de la constitució i “contribueix a buidar els centres urbans i elevar els preus per sobre de la capacitat adquisitiva de la població”. Amb tot, l’informe contempla algunes excepcions per aplicar aquesta restricció. Per exemple, s’hauria de permetre l’adquisició d’edificis sencers sempre que tots els habitatges es destinin a lloguer habitual, i no a usos temporals com els pisos turístics, i també la compra de segones residències en un municipi diferent de la residència habitual sempre que fos per a ús personal i no es destini a lloguer o inversió.
El jurista afirma que una norma com aquesta aplicada amb caràcter temporal, i si contempla les excepcions, “seria plenament constitucional” perquè compliria “el requisit d’obeir a una necessitat d’urgent necessitat per evitar la lesió dels interessos generals i perquè no impedeix el normal exercici de les facultats inherents al dret de propietat, encara que limiti les expectatives de màxim benefici econòmic de la persona propietària”. Aquesta mesura es podria aplicar a través d’un decret llei de l’executiu espanyol o una llei específica, però, en qualsevol cas, serien les comunitats les encarregades de desplegar un marc normatiu sobre la qüestió.
En el cas de Catalunya, segons apunta l’informe, es podria legislar directament o incloure la mesura dins del planejament urbanístic existent. “De fet, les lleis urbanístiques catalanes ja recullen l’obligació de garantir un desenvolupament sostenible i cohesionat del territori, cosa que dona cobertura legal per aplicar aquest tipus d’instruments”, remarca l’associació sense ànim de lucre, que, a més, recorda que els ajuntaments “poden tenir un paper clau a través del seu planejament urbanístic”. “Les lleis ja permeten als ajuntaments adoptar mesures complementàries per protegir el dret a l’habitatge”, subratlla, i, en aquest cas, afegeix que “no seria necessari esperar que el Govern redacti una nova llei, ja que sols s’estaria concretant un límit que ja deriva de la funció social de la propietat, previst a la legislació bàsica i autonòmica”.
