El PP té marge de joc a Catalunya, perquè fa d’oposició al PSOE i fa d’oposició espanyolista a l’entesa d’investidura entre el PSC i ERC i, a més, ho salpebra amb un desacomplexat discurs de dreta econòmica. De fet, el cap de files dels populars, Alejandro Fernández se sent molt còmode fent-se passar per liberal i per un ariet de la defensa d’abaixar impostos, d’elecció d’escola lliure, de la immigració legal, o la seguretat.
Així ho ha fet saber i ho ha representat amb audàcia Fernández en la seva rèplica al discurs del debat de política general al Parlament que es va iniciar ahir a la tarda i que s’ha reprès aquest matí. El portaveu popular s’ha vestit d’oposició amb totes les lletres i de veritable alternativa. Això sí, ha obviat que gràcies al seu partit, el socialista Jaume Collboni, és alcalde de Barcelona.
Fernández ha titllat a Illa de “gendre ideal” amb una comparació graciosa basada en “l’amabilitat constant” del president que “corts i educat” queda bé amb els “ocupes” i també “amb els propietaris”. Illa s’ha agafat amb humor la crítica, però ha replicat amb un punt de duresa. “No em molesta ser el gendre ideal, perquè no n’hi ha gaires de gendres ideals al seu partit”, ha replicat Illa. En la mateixa línia, ha defensat la línia “federalista” de la seva política amb “empatia” i la idea de la “prosperitat compartida”. Illa també li ha recordat que també parlarà amb Xavier García Albiol i Manuel Reyes, els alcaldes de Badalona i Castelldefels, en mans del PP.

Fernández i els tòpics
El líder del PP a Catalunya ha abusat de tòpics i ha dibuixat un Illa amb aires de ‘maulet’ i amarat de polítiques d’esquerres. De fet, aquest discurs li ha servit per marcar diferències ideològiques amb Junts, més enllà de les òbvies sobre la nació. Així, ha englobat socialistes, comuns, republicans i cupaires en el mateix sac, i Junts al marge “dedicat” a Carles Puigdemont. Un escenari que li ha permès presentar-se en aquest primer gran debat de la legislatura com la veritable oposició, és a dir, una oposició dura i sense matisos, en l’àmbit nacional i en el de polítiques socials.