El Parlament de Catalunya ha viscut una nova jornada pendent dels tribunals, en aquest cas, d’un tribunal administratiu com la Junta Electoral Central (JEC), arran del cas Laura Borràs. Un déjà-vu en tota regla, després dels casos recents de retirades d’actes de diputats, com el de l’aleshores president de la Generalitat Quim Torra i el del secretari de la Mesa Pau Juvillà, de la CUP. La JEC aplica la seva doctrina, ja coneguda, de la inelegibilitat sobrevinguda, com era d’esperar. L’acord, de només tres folis, passa la pilota a la teulada de la presidenta en funcions, Alba Vergès, d’ERC, per tal que informi sobre la decisió que prendrà sobre el futur de l’acta de Borràs.
En aquest sentit, l’organisme electoral recorda la seva doctrina adduint en la resolució el cas de Juvillà. Per tant, l’únic marge que deixa a Vergés és el calendari, marcat per les eleccions del 28 de maig i la suspensió de l’activitat parlamentària per campanya electoral. En aquest calendari, però, hi juguen molts factors, com el suposat pacte entre republicans i juntaires per posposar la tria de la presidència, els noms dels possibles substituts –Anna Erra, Marta Madrenas, Albert Batet o bé un quart nom, que podria ser el del veteraníssim Antoni Castellà. D’entrada, Castellà, en virtut de la posició que tenia en la llista electoral de Junts, ocuparà automàticament l’escó de Borràs si el partit opta per no deixar-lo vacant. Si després se’l fa president de la cambra ja és una altra qüestió, i és una opció oberta.
Sia com sia, la JEC ha encès el compte enrere per elegir la presidència del Parlament. Mentrestant, els lletrats del Parlament ja preparen unes al·legacions per presentar a la JEC en què es limitaran a defensar l’autonomia de la cambra aplicant l’article 24 del reglament.
Primer, les al·legacions i, de fons, les eleccions
Ara Junts i ERC han guanyat una mica de temps, encara que menys que si la Junta Electoral Central hagués remès el recurs de Vox, PP i Cs a la Junta Electoral Provincial, cosa que hauria allargat el calendari. Ara com ara, doncs, hi ha deu dies hàbils que s’acaben el 27 de maig. En aquest termini, Vergés haurà de decidir que en fa de l’escó de Borràs. Una decisió que haurà de prendre tenint present la resolució d’avui, que és prou concloent. Així, la Junta Electoral recorda que Borràs ha estat condemnada per un delicte contra l’administració pública i, per tant, considera que és causa d’inelegibilitat i d’incompatibilitat sobrevinguda de l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General, la LOREG. Una causa que s’aplica encara que la sentència no sigui ferma. En tot cas, la JEC recorda que la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en dues sentències, sobre el cas Torra i sobre el cas Juvillà, ha avalat aquest criteri.
L’escenari que es dibuixa té diverses vies. En primer terme, la capacitat de maniobra de la Mesa del Parlament amb el calendari sobre la taula. En aquest cas, el calendari és primordial. La JEC ha de rebre les al·legacions del Parlament el 27 d’abril a tot estirar. Aquestes al·legacions aniran signades pel lletrat major i un altre dels lletrats de la cambra, perquè encara no hi ha secretari general. Serà en la reunió de la Mesa del pròxim dimarts dia 18 que els advocats de la cambra posaran negre sobre blanc el que fins ara han exposat en altres processos similars: la defensa de l’autonomia del Parlament i la manca de competència de la JEC per retirar actes de diputat.
En aquest cas, és relativament més fàcil que els de Torra o Juvillà, amb el benentès que la presidenta ha estat suspesa en aplicació de l’article 25.4 del reglament. En aquest context, la cambra adduirà a la JEC que el Parlament ja ha pres les mesures pertinents i que ja ha complert amb la disposició parlamentària. La resposta de la Junta també és previsible: tot indica que donarà un nou termini per fer efectiva la retirada de l’escó. Una decisió que pot ser recorreguda, sense que suspengui l’execució de la decisió, davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem.
Una situació inèdita: triar una nova presidència de la cambra
Tècnicament, amb la decisió de la JEC de retirar l’escó, la cambra aplicarà la via Roger Torrent o Laura Borràs, en el sentit que un li va retirar l’acta a Torra i l’altra, a Juvillà. La següent pantalla, però, serà triar una nova presidència. Una situació inèdita a la cambra, perquè mai a mitja legislatura s’havia canviat de president. Per aquests motius, encara hi ha molts dubtes. I, en principi, en la situació d’interinitat en què es troba la cambra amb la presidenta suspesa, no ve d’un ple que hi pugui haver un relleu, i pot passar que Junts deixi vacant uns dies l’escó com a protesta, com la CUP va fer amb Juvillà. En tot cas, per molta rapidesa que hi hagi per part de la JEC a decidir, res indica que el possible relleu a la presidència s’hagi de produir abans de les eleccions del 28 de maig.
El darrer ple abans de la campanya electoral –després, l’activitat parlamentària entrarà en stand-by– és el dels dies 2, 3 i 4 de maig. Tenint present que les al·legacions es poden presentar fins al 27 d’abril, la Junta no resoldrà de manera immediata: cal tenir present que el 27 és un dijous i just abans d’un llarg pont a Madrid, amb la festa del Primer de Maig i la festivitat del 2 de maig. Encara que la resolució arribés el 3 o el 4 de maig, ningú a hores d’ara al Parlament es planteja convocar un ple exprés abans de les eleccions, el 9 o el 10 de maig, per triar una nova presidència.
Els noms que fa anar Junts per al relleu de Borràs
El primer ple després dels comicis està previst per al 30 i el 31 de maig, però tampoc està clar que sigui aleshores quan es plantegi el canvi de presidència de la cambra. Primer, Junts s’ha de posar d’acord internament per oferir un acord a ERC, CUP i, fins i tot, Comuns. I, en segon terme, la política catalana haurà entrat en una duríssima voràgine de pactes postelectorals amb pastissos a repartir entre grans ajuntaments, consells comarcals, consorcis i diputacions provincials, o altres ens, com l’Autoritat Metropolitana de Barcelona. Una negociació que podria embolicar-se amb la tria d’una nova presidència del Parlament.
Amb aquesta premissa, el primer debat és si Junts optarà per deixar vacant l’escó en protesta per la decisió. Una possibilitat que només defensa una “minoria molt minoria” del grup parlamentari. Tot apunta que, un cop l’escó li sigui retirat a Borràs, prendrà el relleu de la cadira vacant el veterà Antoni Castellà, que es va integrar a la candidatura com a membre de Demòcrates en el pacte electoral amb els juntaires. Aquest escenari és, ara per ara, el més plausible. Però una altra cosa és el debat intern sobre la substitució de la presidència de la cambra, una equació en què entra ERC, la CUP i el pacte d’investidura segons el qual correspondria mantenir la presidència a Junts. Segons fonts parlamentàries, “l’acord era posposar qualsevol decisió delicada fins després de les eleccions, però hi ha gent que ja s’ha posat nerviosa”.
A més, Junts ha d’aclarir quina és la seva aposta per presidir el Parlament. En principi, hi havia dos noms proposats per les famílies juntaires. Dues diputades amb experiència com a alcaldesses, Marta Madrenas –alcaldessa de Girona– i Anna Erra -alcaldessa de Vic. Cap de les dues repetirà com a cap de cartell i estan, per tant, disponibles. “Madrenas ja no escalfa a la banda”, assenyalen des del seu entorn. En aquest sentit, recorden que ja va demanar descompressió després de deixar ser cap de cartell pel consistori gironí. En aquest debat, un nom que ha sorgit és el del president del grup parlamentari, Albert Batet, que veurien bé moltes de les famílies de la formació. Però en les darreres hores ha aparegut una carta nova, la de Antoni Castellà, que es convertirà en diputat si recull la vacant de Borràs. Castellà, membre de Demòcrates, és de la confiança de Carles Puigdemont i un fervent defensor del Consell de la República –forma part de l’òrgan que el governa– i té una dilatada experiència com a diputat i com a membre de la Mesa, de la qual va ser membre fins al 2011. Comença el joc.
13
19
