El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet dos grans anuncis en matèria d’habitatge durant el debat de política general, però no ha aconseguit que Esquerra i Comuns, els seus socis prioritaris de legislatura s’obrin a negociar els pressupostos per al 2026. A més, Illa ha sortit del debat amb advertiments de Junts per Catalunya i els republicans pels compliments dels acords que tenen subscrits amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez i que accepti que hi ha un conflicte polític entre Catalunya i Espanya i defensi l’aplicació immediata de l’amnistia. Els primers busquen l’aval públic del president a l’acord de Brussel·les i volen que es mulli amb el punt del pacte sobre un eventual referèndum. Els d’Oriol Junqueras, per la seva banda, han afirmat que no s’asseuran a negociar si abans no es concreta la proposta de finançament singular acordada amb els socialistes, tant per a la investidura de Sánchez com per a la d’Illa, i ha aprofitat el debat per advertir Illa que està “en temps de descompte”.
Junts per Catalunya, el principal partit de l’oposició, ha deixat clar en la intervenció d’aquest matí que volen saber què pensa Illa sobre la literalitat de l’acord de Brussel·les. Batet ha avançat que sotmetrien a votació el preàmbul del pacte amb els socialistes espanyols amb un únic objectiu: “A veure què vota vostè i a veure què en pensa”. Però els juntaires també volen que Illa i els socialistes catalans es posicionin amb la negociació d’un eventual referèndum a la taula de Suïssa. De fet, Junts ja va advertir clar i avui, fonts del partit, ho han reiterat, que volen que Illa assumeixi els acords que ja han assumit els socialistes espanyols. A més, les mateixes fonts han avançat que després de les votacions faran una anàlisi del suport dels socialistes a les seves propostes per extreure conclusions Puigdemont ja va advertir fa un parell de mesos que a la tardor passarien coses, i aquest debat pot ser un punt d’inflexió.
ERC, per la serva banda, ha instat el president de la Generalitat ha reclamat el president de la Generalitat, Salvador Illa, a aprofitar la seva “influència” a Madrid per pactar el finançament singular i ha apel·lat a una “entesa nacional” per resoldre el conflicte polític. Dues crides que els republicans han transformat en propostes de resolució. Així, els d’Oriol Junqueras insten el Govern a exigir un nou sistema de finançament per a Catalunya a partir d’una “negociació bilateral” basada en els principis de suficiència, ordinalitat, solidaritat, corresponsabilitat i eficiència i, que alhora, sigui compatible amb el fet d’avançar cap a un model tributari amb una major capacitat normativa per a Catalunya.
De fet, el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové ha reiterat al Govern que no negociaran els pressupostos de la Generalitat ni de Madrid sense un nou finançament. Els socialistes, per la seva banda, també han registrat una proposta sobre el finançament singular. El grup de PSC-Units al Parlament vol que l’executiu promogui un “nou model de finançament singular per a Catalunya, perquè enforteixi l’autogovern i augmenti l’autonomia fiscal i financera”. En el text, a més, subratllen que el no u model sigui “just i suficient, que respecti els principis de solidaritat i ordinalitat” i que ha de potenciar la bilateralitat amb l’estat espanyol, mentre sigui compatible amb participar en fòrums multilaterals.
Illa admet el “conflicte polític” i nova mesura en habitatge
En la seva rèplica a ERC, Salvador Illa ha defensat la Transició espanyola, però ha remarcat que “res està escrit en pedra”. Amb tot, ha admès que a Catalunya “hi ha un conflicte polític”, i ha afirmat que tant el Govern com l’executiu espanyol estan treballant en la nova proposta de sistema finançament. “Hi estem treballant”, ha subratllat en una intervenció on ha fet un segon anunci en habitatge, que se suma als més de 210.000 pisos amb una reserva d’entre el 40 i el 50% de protecció oficial amb lloguer accessible. Després de l’anunci estrella d’ahir, Illa ha anunciat aquest dimecres un acord “important” amb l’Entitat Pública Empresarial de Sòl (Sepes), anteriorment Sareb, per “gestionar el patrimoni que té a Catalunya, 13.000 habitatges i 300 solars”. “No podem deixar res per fer i hem d’intervenir el mercat quan no funciona. Ho hem de fer tot”, ha dit per defensar la mesura que, segons fonts de l’executiu es firmarà pròximament perquè es va acordar ahir i el protocol entre el Ministeri i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica encara no està tancat.
Sense pressupostos
“I tot això qui ho paga?”. Aquesta és la mítica frase, atribuïda a Josep Pla, que ha fet trontollar el discurs el segon del debat de política general de l’era Illa. L’anunci de la construcció de 214.000 pisos, com la gran proposta estrella, del seu programa de Govern ha topat amb la dura situació parlamentària del seu executiu que, de moment, no gosa ni a presentar pressupostos. L’eina bàsica de qualsevol Govern per poder tirar endavant les grans iniciatives polítiques, de moment, no està garantit. No només li ha recordat que no té pressupostos l’oposició de Junts o del PP, sinó també els Comuns —que ja van fer caure el Govern de Pere Aragonès— i, sobretot, amb més contundència del que és habitual, el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové. O hi ha finançament singular, o no tindrà pressupostos. De fet, ha qualificat la reforma del sistema de finançament de “clau de volta” del suport institucional dels republicans al Govern socialista.
Illa sortia amb l’anunci de les polítiques d’habitatge molt ambicioses, però poc detallada de com s’executaria. Així com altres propostes en transport públic, serveis públics o sanitat, inversions en seguretat o educació que tenen una factura alta al Govern. Però, els anuncis han quedat entrebancats per la persistent realitat i és que, a hores d’ara, Illa no ha pogut presentar els comptes per l’any 2026 i el rellotge ja s’ha posat en marxa. Tot plegat amb un sistema parlamentari prou feixuc i amb una legislació que atorga molt poc marge de disposició per cobrir les necessitats econòmiques i financeres de la Generalitat sense pressupostos. Una diferència substancial amb el que passa al govern de l’Estat que, a través de decrets, és més fàcil cobrir les mancances financeres.
Al capdavall, el departament que dirigeix Alícia Romero, no pot descartar que si enguany no té pressupostos hagi d’enviar cartes als diferents departaments perquè comencin a passar la tisora. És a dir, pot tornar al relat de la política catalana les famoses “retallades” que van obrir una crisi social i política gravíssima que encara perviu en la memòria recent de Catalunya. Illa no té garantit aquest suport parlamentari i així li ha fet saber ERC que demana resolució i resultats tangibles en el que és el punt estrella de la negociació, el finançament singular.
Per altra banda, Illa també ensuma el refredament de les relacions de Junts amb el PSOE, amb les reunions de Suïssa en aturada tècnica, i la lentitud de l’aplicació de l’amnistia. De fet, Illa no amaga que l’incomoda cada vegada més que hi hagi exili i els terminis per l’aplicació de l’amnistia cada dia siguin més boirosos. Si a Junts aterra i es consolida la idea que Carles Puigdemont no podrà tornar, Junts no patirà per fer caure el govern de Pedro Sánchez encara que sigui a través d’una moció de censura instrumental. Una possibilitat que, ara per ara, és una especulació, però l’estructura vertical dels juntaires permet aquestes elucubracions. Illa s’ha adonat que la política catalana és com el país que esbossava el que va ser líder del seu partit, el president Pasqual Maragall, “rebregada”. Tot té cert enllaç i comença a afeblir-se el llop de l’extrema dreta.
El pronòstic sobre l’extrema dreta
Un altre dels resultats que ha deixat el debat ha estat la nova resposta del president Illa a l’extrema dreta. Si bé en un principi semblava que li donés marge per créixer amb el benentès que manllevava vots a Junts i alimentava la divisió independentista, el PSC que té nas, té només sospites que un creixement massa elevat de l’extrema dreta el pot perjudicar. Sobretot, a l’àrea metropolitana. Per això ha decidit respondre amb contundència i de manera curteta, i al peu. Així s’ha desacomplexat en respondre a Vox a qui ha acusat de “marxar cames ajudeu-me” quan veu problemes en governar o que quan governa, el “fracàs és estrepitós”, com va passar a València desmantellant els sistemes d’emergències. Curiosament, Illa ha saltat en resposta a Vox que el seu líder, Santiago Abascal, ha “viscut tota la vida de la política”. I, per altra banda, ha estat més concís amb Sílvia Orriols. “El seu projecte polític fracassarà”.
