El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert el debat de política general al Parlament de Catalunya i ha anunciat un “acord de país” per activar de manera imminent tots els plantejaments urbanístics que hi ha a Catalunya i confirmar-lo com a solars per construir habitatge nou. L’objectiu d’aquest anunci és construir més 214.000 habitatges. Del total de pisos que s’acabin construint, hi haurà entre un 40% i un 50% dels pisos de protecció oficial destinats a lloguer assequible. És a dir, el Govern vol sumar uns 100.000 pisos de lloguer assequible i permanent als 50.000 d’habitatge protegits que va anunciar en el primer debat de política general de la legislatura. “A Catalunya mai s’havia impulsat una política en habitatge tan ambiciosa. Hem fet molt, però podem fer més”, ha defensat abans d’anunciar la proposta, i ha defensat que “quan el mercat no funciona cal intervenir-lo”.
El Govern vol impulsar la construcció d’aquests habitatges incentivant col·laboració publicoprivada i amb el tercer sector i, d’altra banda, vol impulsar la industrialització de la construcció per escurçar terminis, millorar l’eficiència energètica i l’economia circular. Illa ha detallat que la proposta s’ha estructurat en arres urbanístiques en funció del seu grau de desenvolupament i de l’impacte que representen quant a la producció d’habitatge. L’estructuració, segons ha explicat ell, i amb xifres que han detallat fonts del Govern; comporta agrupar-los en tres nivells: 25 àrees amb planejament aprovat, gestió aprovada i pendents únicament d’obres d’urbanització (21.728 habitatges), 57 àrees amb planejament aprovat i gestió en curs (32.396 habitatges) i 52 àrees amb planejament pendent o en revisió (118.562 habitatges, que augmentant densitat i edificabilitat arribaria a 160.000 habitatges). És a dir, augmentant densitat i edificabilitat d’àrees amb planejament pendent o en revisió es podrien arribar als 214.000 que ha anunciat el president en la seva intervenció.
Els habitatges dels dos primers nivells entraran en producció entre el 2026 i el 2027. Malgrat l’anunci, fonts de l’executiu reconeixen que part del pla està condicionat a l’aprovació del projecte de llei d’urbanisme, que el Govern va aprovar com a decret i el Parlament va demanar tramitar com a projecte de llei, que es podria sotmetre a votació entre finals d’octubre i principis de novembre. La norma pendent d’aprovació contempla una modificació que permet, si els ajuntaments volen, que sigui la Generalitat qui assumeixi el procés de construcció dels habitatges. De fet, Illa ha defensat aquesta proposta perquè cal “centrar Catalunya en les prioritats correctes”, i, en aquest sentit, ha citat l’habitatge, la seguretat i la innovació i generar prosperitat.
Illa fa balanç de l’anunci de 50.000 habitatges
El president, d’altra banda, ha fet balanç de l’anunci que va fer l’any passat per construir 50.000 habitatges públics fins a l’any 2030. En aquest sentit, ha detallat que del total, 31.041 ja estan en marxa: 22.241 de la convocatòria de solars —14.000 ja tenen promotor—, 4.000 d’obra pública, més 3.000 dels ajuntaments amb els Fons Next Generation i 1.800 d’adquisició per tanteig i retracte, una xifra que, segons ha remarcat, “triplica la dels anys anteriors”. “Durant el pròxim any, la meitat dels 50.000 habitatges públics estaran en alguna fase de producció”, ha subratllat. “Catalunya està en marxa”, ha reivindicat després de fer un repàs a les obres públiques que l’executiu ha dut a terme durant aquest any en matèria d’infraestructures, sanitat, seguretat i educació, entre altres. “Assolirem els 3.000 milions d’inversió”, ha assegurat el president durant la seva intervenció.
Illa demana suport als pressupostos i referma el seu “compromís troncal” amb el finançament singular
El president de la Generalitat ha destinat la part final del seu discurs a demanar a Esquerra Republicana i Comuns, els seus socis prioritaris, col·laboració per tenir pressupostos per al 2026, per desenvolupar la seva acció de govern i complir amb els acords d’investidura. “Tota acció de govern necessita pressupostos per ser desplegada”, ha defensat, però ha reconegut que ells sols no ho poden fer i que necessitaran consensuar els comptes. “La meva prioritat és tenir uns bons pressupostos com més aviat millor”, ha dit. Conscient que el finançament singular és la carpeta que ERC exigeix per asseure’s a negociar, Illa ha afirmat que “el finançament és un compromís troncal del meu Govern”. “No és senzill, és complex”, ha admès, i sobre les negociacions amb el govern espanyol només ha dit que “estem treballant amb intensitat”. Amb tot, s’ha compromès a “fer, quan estiguin enllestits els treballs, la proposta concreta” del Govern. “Els anuncio que la farem des de la serenor, sense anar contra ningú. Alguns en voldran més, altres en voldran menys. Escoltarem a tothom, però valorarem totes les propostes pel contingut i pel capteniment que, aquells que les facin, hagin tingut en els darrers anys i els èxits que hagin assolit”, ha conclòs.
“Hem de tenir cura del català”
D’altra banda, Illa ha passat de puntetes per la situació d’emergència lingüística que viu el català, i ha enllestit la qüestió en uns tres minuts. El president ha defensat el Pacte Nacional per la Llengua, un acord que ha definit com “una de les fites més importants que hem aconseguit”. El català és cosa de tots i de totes, fins i tot dels que no entenen la nostra diversitat lingüística”, ha defensat, perquè, segons ha dit, la llengua “suma i ens enriqueix”. “La llengua catalana necessita recursos i els estem mobilitzant, però necessita una visió realista, però optimista de futur per sumar nous parlants”, ha defensat i, en aquest sentit, ha fet referència a la mobilització de recursos per arribar a les 40.000 places de cursos de català.
En canvi, Illa no ha fet referència a la llengua quan ha parlat de sanitat i de l’ampliació dels graus universitaris de medicina. En aquest àmbit, el president de la Generalitat ha reconegut que Catalunya necessitat més metges i, en conseqüència, ha assenyalat que “necessitem que els nostres joves puguin estudiar a les universitats catalanes”. Així, ha anunciat que augmentaran un 50% de les places per estudiar a Catalunya fins al 2031. “De les 1330 a 2.000 places i ho farem progressivament cada nou curs”, ha dit, però no ha fet cap referència a la supressió del districte únic de l’estat espanyol o a la reserva d’un percentatge de places per a estudiants d’instituts catalans.
Illa remarca el “rècord” d’inversions i vol convertir Rodalies en la “columna vertebral” de la mobilitat
Illa ha avançat, a més, que Catalunya assolirà el 2025 un “rècord” d’inversions de 3.000 milions d’euros i ha fixat com a objectiu superar aquesta xifra als pressupostos del 2026. En aquest sentit, ha celebrat la xifra inversora respecte a “les xifres tímides de les últimes dècades” i ha apuntat que el deute de la Generalitat continua reduint-se, i el situa per sota del 30% del PIB català. “Fer inversions és urgent al nostre país” perquè, segons ha assenyalat, “és on ens juguem la batalla per dotar de les infraestructures i serveis bàsics un país pensat per a 6 milions d’habitants que avui ja en té 8 milions”. A més, ha subratllat la reducció d’un punt del PIB l’any passat, el primer amb superàvit, així com l’increment d’un 2,4% del PIB per càpita, i ha assegurat: “Catalunya està en marxa, amb fets i amb bona gestió”.
D’altra banda, ha admès que Rodalies “no funciona amb els estàndards que Catalunya necessita” i ha dit que el Govern afronta la seva responsabilitat sense amagar-se. Amb tot, ha recordat que “el pla 2030 s’està complint”: amb 200 obres de millora en marxa, 110 trens nous a partir de l’any 2026 i la creació d’una nova empresa per a una nova governança. “Estem decidits al fet que el ferrocarril esdevingui la columna vertebral de la mobilitat a Catalunya”, ha assenyalat Illa.
