El Govern ha tret ferro a l’ús del castellà per part de consellers, i ha dit que la trobada de les conselleres de Drets Socials i Inclusió i d’Universitats i Recerca, Mònica Martínez Bravo i Núria Montserrat, amb estudiants universitaris gitanos o la intervenció d’un alt càrrec de la Generalitat en un acte empresarial, entre altres, són “situacions puntuals”. Així ho ha traslladat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una resposta per escrit a la qual ha tingut accés El Món, en què insta Junts per Catalunya a avaluar la política lingüística de l’executiu de Salvador Illa a “partir del conjunt d’actuacions realitzades, més que no pas a partir de situacions puntuals que escapen de la norma”. El Govern, defensa Vila, té la política lingüística “dins dels seus eixos transversals de treball, i actua de manera coordinada per ampliar progressivament l’ús, l’aprenentatge i l’apreciació del català en tots els àmbits i sectors de la societat en el marc del Pacte Nacional per la Llengua”.
El conseller subratlla que el Govern té el català “com a llengua d’ús normal no sols en la seva actuació governamental i administrativa, tant oralment com per escrit”. Això, diu, es pot constatar en les seves intervencions i activitat habitual i també en les seves compareixences al Parlament, i també en els centenars d’actes que organitza o coorganitza mensualment i en aquells actes organitzats per altres institucions, organitzacions i entitats en què participa.
Així mateix, remarca que, en compliment del Pacte Nacional per la Llengua i amb la normativa vigent, el Govern “vetlla perquè el català també sigui la llengua d’ús normal en les comunicacions oficials, en les relacions internes i externes de l’Administració i en el conjunt de l’activitat institucional”. En aquest sentit, el Departament de Política Lingüística treballa amb el conjunt del Govern per difondre “la necessitat de reforçar l’ús del català, llengua pròpia de Catalunya, i de l’aranès a l’Aran, com a via prioritària per incrementar-ne el valor instrumental i simbòlic, fonamentals per incentivar la integració lingüística i la cohesió social”.
Català a instàncies internacionals
Finalment, Francesc Xavier Vila diu que aquest compromís del Govern amb la llengua s’evidencia amb intervencions en llengua catalana en l’àmbit internacional durant aquesta legislatura. “Fruit d’aquest compromís amb la llengua, diversos representants del Govern han dut el català a instàncies internacionals, com la cimera internacional de la cultura Mondiacult, les diverses intervencions del president del Govern i del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior al Comitè Europeu de les Regions o les intervencions de les conselleres de Cultura i Educació i Formació Professional al Consell de Ministres de la Unió”, subratlla el conseller.
Junts qüestiona el paper del Govern com a “referent lingüístic”
Junts ha posat en dubte en diverses ocasions que l’executiu de Salvador Illa pugui ser “referent lingüístic” perquè considera que canvia de llengua sense motiu aparent. De fet, la formació de Puigdemont va traslladar al conseller si considerava adequat que membres de l’executiu i alts càrrecs “canviïn de llengua i s’expressin en castellà per adequar-se als requeriments lingüístics dels organitzadors d’un acte que té lloc a Catalunya davant de catalans”. De fet, coincidint amb la polèmica de les dues conselleres amb el col·lectiu gitano, l’ara presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, va retreure a l’executiu que el “castellà va tenir un paper preeminent per part del Govern”. La diputada juntaire, a més, va recordar al conseller Francesc Xavier Vila que el català pateix un procés de minorització que és “constant”, i va lamentar que això també passa “per part del Govern”.
