Què tenen a veure un pastisser, Josep Antoni Duran i Lleida i Laura Borràs? La virtual nova presidenta del Parlament, Anna Erra. La tesi de l’efecte papallona es podria aplicar ara mateix a l’alcaldessa en funcions de Vic i diputada al Parlament de Junts per Catalunya, que divendres serà investida com a presidenta de la cambra catalana en substitució de Laura Borràs. Erra, una bona jugadora de bàsquet, va deixar la docència de ciències socials a l’històric Col·legi Sant Miquel dels Sants de la capital osonenca l’any 2007 per entrar en política. I ja no ha deixat aquesta carrera fins a arribar a la segona sindicatura de Catalunya.
Nascuda a Vic l’octubre de 1965, està casada i té tres fills. El seu mandat com a alcaldessa, que va iniciar l’any 2015, ha tingut una gestió relativament tranquil·la. El 2018 va ser obligada a hissar la bandera espanyola a l’edifici del consistori. L’any 2015 la CUP va portar a l’Oficina Antifrau les comandes de l’Ajuntament a una empresa participada pel seu marit, un cas que va acabar arxivat. Va ser el cas Dilart i va obrir una profunda escletxa amb ERC i la CUP. Erra també va haver de demanar disculpes i va rebre acusacions de racisme per una intervenció en una sessió de control en què va demanar als catalans que no canviessin de llengua si es dirigien a algú que “semblava de fora”.
De Cinto Codina a Laura Borràs
Erra va entrar en política l’any 2007, en unes circumstàncies polítiques molt concretes a la ciutat de Vic, que patia una greu crisi de lideratge i relleu a l’alcaldia. A dos mesos justos de les eleccions municipals, l’històric alcalde de la ciutat i pastisser encomiable, Jacint Cinto Codina renunciava a encapçalar la llista de CiU a la capital osonenca. Un càrrec que ocupava des de 1995, en nom d’Unió Democràtica de Catalunya. Vic era un dels municipis on l’acord amb Convergència cedia el cap de cartell als democristians. En plegar Codina, en certa maneta amb un cop de porta, el relleu natural era Ramon Espadaler, però va rebutjar entrar en la cursa.
Aleshores el partit el comandava Josep Antoni Duran i Lleida. En vista de la crisi oberta, i amb la seriosa possibilitat que els convergents vigatans aprofitessin l’avinentesa per arrabassar-los l’alcaldable, Duran va moure fitxa. Va recórrer a l’agenda i va trobar el nom de Josep Maria Vila d’Abadal. Anys després acabarien com gat i gos, però el març del 2007 la història era una altra. Vila d’Abadal ja havia estat regidor a la ciutat, però havia plegat després de ser processat, i absolt, arran d’una denúncia d’una plataforma ecologista per un cas d’uns abocaments quan era responsable de Medi Ambient del consistori.
Duran va enviar Vila d’Abadal a fer de conseller de la Corporació de Mitjans Públics de la Generalitat. El 2007, li havia de tornar el favor al líder d’UDC, i Duran se’l va cobrar demanant-li que fos l’alcaldable. La principal reticència de Vila d’Abadal era que no estava empadronat a la ciutat. Feia temps que n’havia desconnectat, però mantenia el seu mas i les explotacions ramaderes i forestals al voltant de la capital osonenca. Va ser un pacte dur, però Vila d’Abadal va acceptar.
El fitxatge sorpresa d’Erra per a la política el 2007
Un cop enllestit l’alcaldable, i a la vista dels problemes que havien sorgit, un sagaç convergent de Vic, Xavier Solà, que havia de ser el número dos, va fer una jugada per sorpresa: fitxar una coneguda professora de les elits vigatanes i jugadora de bàsquet de la ciutat com a número dos. Una persona independent, dona i que deixava espai entre un número u que venia de “fora” i un número tres, que seria Solà abans de marxar al Govern d’Artur Mas com a número dos de Cultura, càrrec que va deixar després en ser condemnat per corrupció en un afer a l’Associació Catalana de Municipis.
La professora entra a l’Ajuntament
Vila d’Abadal va guanyar les eleccions i Erra va mantenir el seu perfil de número dos, fent de tinenta d’alcaldia i regidora d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme. Fins a l’any 2011, es va fer càrrec de l’àrea social del consistori i li va tocar afrontar una de les crisis més grans de la ciutat i que també tocaven el Govern: en concret, quan l’Ajuntament va decidir no empadronar immigrants sense papers. Una decisió que va provocar un veritable terrabastall que va acabar amb un acord entre l’Ajuntament, el president de la Generalitat d’aleshores, José Montilla, i el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. Llavors, Plataforma per Catalunya, formació ultradretana i xenòfoba, tenia cinc regidors al consistori.
A mesura que passaven els anys i Vila d’Abadal emergia com un nou líder independentista a través de l’Associació de Municipis per la Independència, es barallava amb l’aparell de Duran i Lleida i, arrossegant els peus, va fer de diputat al Parlament. Erra s’enfortia al consistori aprofitant la feblesa d’Unió i que Vila d’Abadal li havia pràcticament traspassat el dia a dia de l’Ajuntament. Finalment, l’any 2015, Erra fa la maniobra i assoleix passar per sobre d’Unió i quedar-se com a cap de cartell a les municipals, que guanya còmodament i governa amb el suport del PSC.
El 19 de juny de 2018, pren possessió com a diputada al Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya, del qual n’és vicepresidenta des del 9 d’agost del 2020. Erra agafa l’acta quan Isabel Ferrer és nomenada directora de Protecció Civil. Mesos després, va ser imputada per malversació i prevaricació arran de la denúncia d’un advocat asturià per fer “proclames independentistes des de la megafonia de l’Ajuntament”. Un cas també tancat.
Erra era un nom que no despertava animadversió per cap de les grans famílies de Junts, ni els turullistes, ni els rullistes, ni els borrassistes, ni puigdemontistes, ni sanchistes o girondins. La papallona que feia bategar les ales fa 16 anys a Vic ara fa aterrar una nova presidenta al Parlament. Casualment, hi arriba després d’unes de les pitjors crisis de Junts i de la política catalana.
5
4
