Després de la sessió de control de primera hora d’aquest matí al Parlament, els diputats han anat per feina per tal de debatre i votar un decret que no ha despertat cap mena de passió ni pel Govern ni pels partits que formaven l’executiu de president Pere Aragonès. Es tractava d’avalar el decret que l’executiu de Salvador Illa va aprovar el passat 30 de setembre per condonar els pagaments indeguts a joves extutelats a través de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) ara bescanviada a Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).
Al capdavall, el debat ha arribat molt treballat i matisat, perquè quatre grups de la cambra estaven implicats amb un desgavell financer i de control del departament de Drets Socials que feina ha tingut l’actual consellera, Mònica Martínez Bravo a definir. Seguint la seva deformació d’Economista formada al Massachusetts Institute of Technology no només s’ha tret les puces de sobre del desori, sinó que els hi ha tret als anteriors inquilins de la Casa dels Canonges i ha culpat a la sempre genèrica falta de mitjans.
En síntesi, ha culpat dels pagaments indeguts a la “manca de recursos tècnics, tecnològics i humans i un model de gestió obsoleta”. Una excusa prou vaga i feble que ha servit en safata la negativa a permetre perdonar els deutes a Vox, PPC i Aliança Catalana, la dreta extrema i l’extrema dreta que veuen en aquest cas artilleria mediàtica pels seus discursos. El decret ha estat avalat pels vots del PSC, Junts, ERC, Comuns i CUP.
Un problema resolt… pràcticament
La consellera, però, s’ha empassat la saliva d’haver de justificar que perdonava deutes contrets per beneficiaris d’una prestació per una mala gestió del Govern. Una decisió delicada en un país on la voracitat impositiva de l’Administració és constant cap als assalariats i autònoms. Martínez Bravo s’ha esgargamellat ha assegurat que el “problema està pràcticament resolt” a través del canvi de sistema de control, amb dades i sistemes automàtics. Per a la consellera, el decret no només és una mesura econòmica sinó una mesura de “justícia social”. I l’ha emmarcat en la “transformació profunda” del Govern en l’atenció a la infància i l’adolescència i la gestió de les prestacions.
Però l’oposició dretana no ho ha vist igual i ha aprofitat el faristol per alimentar els seus arguments contraris a l’assistència social i el poder de l’Administració així com posicions que arriben a ser de xenofòbia. Per una banda, la diputada del PPC, Lorena Roldán, no s’ha estat per brocs i ha descrit el decret com la “constatació d’un fracàs” i el reconeixement explícit que s’ha gestionat malament. “Avui se’ns proposa que renunciem a recuperar diners. Qui se’n farà responsable?”, ha preguntat amb mala bava i amb tota la intenció Roldan.
Però l’extrema dreta, ha aprofitat per fer una passa més enllà i aprofitar l’escletxa que els hi proporciona el decret per forjar les seves tesis. Per la seva banda, tant la diputada de Vox María Elisa García com la diputada d’Aliança Catalana Sílvia Orriols han defensat la deportació dels menors tutelats. “L’únic amb què s’hauria d’invertir és en el bitllet de tornada”, ha dit García.
