El PSC, ERC, JxCat i Comuns han aconseguit a última hora tancar el pacte pel català i per poder fer front a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de castellà a les aules. La darrera proposta de nova llei ad hoc ha aconseguit fer reflotar el consens entre els quatre grups parlamentaris, que han estat dues setmanes negociant de forma frenètica. Les negociacions havien estat aturades des del 24 de març després de presentar una reforma de la Llei de Política Lingüística que finalment sembla haver estat descartada. La votació final del text tindria lloc divendres “a partir de les 12.00 hores”, segons fonts parlamentàries.
Els quatre partits han registrat una llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari, que estableix que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria”.
La llei també diu que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge de! sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut”. Així mateix, estableix que “el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.
La iniciativa ja ha estat registrada per dur-la al pel del Parlament
La iniciativa parlamentària s’ha registrat aquesta tarda a la cambra catalana de manera que la Mesa del Parlament pugui demà admetre-la a tràmit i pugui ser inclosa en l’ordre del dia del Ple. D’aquesta manera la nova llei arribaria a temps per tal de complir amb el mandat judicial que reclamava prendre acció abans del 31 de maig per complir la sentència.
Al costat de la llei ad hoc, el Govern aprovarà un decret llei que responsabilitza el Departament d’Educació dels projectes lingüístics dels centres. Una de les grans preocupacions és que les conseqüències legals de la sentència no esquitxin els directors dels centres i els docents.
En el marc de la compareixença del president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró per fer balanç del primer any de Govern, s’ha admès que la resposta política que s’estava preparant no ofereix garanties “al 100%” d’aturar les imposicions del TSJC.
La CUP revela l’entrebanc que fet endarrerir el pacte
L’anunci del pacte ha arribat després que la CUP revelés que l’entrebanc per tancar el pacte de català estava en el reconeixement explícit del castellà com a llengua d’aprenentatge. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha admès en roda de premsa al Parlament que han anat rebent les diferents propostes i que la darrera, que han rebut aquest mateix dimarts, inclou el castellà com a llengua “curricular” o “d’aprenentatge”.
Els cupaires han comparegut per criticar qualsevol pacte sobre la llengua que no blindi la vehicularitat del català. La portaveu anticapitalista ha dit que “en un context com l’actual d’absoluta minorització i persecució judicial impulsada per l’extrema dreta no avalarem cap llei ni proposició de llei que faci retrocedir a l’escola”. Estrada ha afegit que “en cap cas considerem que sigui acceptable que el Parlament canalitzi una sentència fonamentada en criteris polítics de la dreta espanyolista”.