El líder del PP, Pablo Casado, tindrà finalment temps fins dilluns que ve per aconseguir els suports necessaris que li permetin continuar presidint el partit després que el nucli dur del seu equip hagi decidit convocar la junta directiva estatal, un òrgan integrat per unes 550 persones, entre elles tota la cúpula, diputats, alcaldes i càrrecs provincials. Aquest és l’òrgan que té la potestat de decidir la convocatòria d’un congrés extraordinari, que és el que exigeixen des de fa molts dies veus destacades dins del PP. Es preveu que dilluns Casado el convoqui, negant-se a dimitir, per mesurar les seves forces amb els barons territorials.
Els crítics amb Casado volen que es giri full per posar fi a la greu crisi interna que aquesta setmana passada s’ha precipitat en fer-se públic un suposat episodi d’espionatge contra la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que intentava trobar-li algun drap brut en relació a negocis del seu germà a través d’un contracte d’emergència per la pandèmia.
Tot i que Casado guanyi temps amb aquesta convocatòria, que li dona set dies de marge per moure fils, el panorama indica que l’actual líder del PP ha anat perdent suports. Aquesta retirada de la confiança ha estat constant al llarg de la darrera jornada i ha vingut precedida per editorials de diversos diaris madrilenys que directament han demanat a Casado que marxi pel bé del partit. Les primeres fissures en el seu nucli dur s’han posat de manifest aquest dilluns a primera hora quan l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, anunciava que abandonava el seu rol de portaveu del partit. A més a més, Almeida no ha assistit a la reunió convocada per Casado amb els membres més fidels el seu equip de direcció.
Els barons del PP també han estat pressionant Casado durant tot el dia. Entre aquests, una de les veus més influents dins del PP, el president al Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, qui li ha demanat que prengués una “última decisió” per acabar amb el “col·lapse”. També li enviava un missatge des de Castella i Lleó el guanyador de les eleccions ara fa tot just una setmana, Alfonso Fernández Mañueco, en el sentit de buscar una solució “ràpida, immediata i eficaç”.
Castella i Lleó, el detonant
Precisament els resultats a Castella i Lleó han estat un dels detonants de la crisi, en fer fallida l’estratègia de Gènova, que havia forçat les eleccions anticipades per fer una demostració de força davant el lideratge d’Ayuso. La realitat però és que la intenció d’aconseguir la majoria absoluta no es va complir i, a més a més, es va deixar el futur de la presidència del PP a Castella i Lleó en mans de Vox. Durant la campanya Casado i Ayuso van diferir sobre les estratègies d’aliances que calia aplicar a la regió després dels comicis.

Mentrestant, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha reaparegut en un acte on ha aprofitat per esprémer el victimisme i donar les gràcies a les persones que han expressat el seu suport. Un suport inèdit que es va manifestar diumenge amb una protesta de més de 3.000 persones davant de la seu nacional del PP a Gènova. “Cada dia que passa el PP va a pitjor i cal un gir absolut”, ha destacat Ayuso. En la mateixa línia que Ayuso, durant el dia ha circulat un manifest promogut des d’alguns perfils de Twitter de dirigents gallecs que proposa designar una direcció provisional fins que se celebri el congrés extraordinari.
El PP català gira l’esquena a Casado
Des de Catalunya, el president del PP català, Alejandro Fernández, proper a Cayetana Álvarez de Toledo —oponent de Casado—, també s’ha posicionat en el conflicte. Fernández ha exigit “decisions dràstiques” que permetin donar veu als afiliats “davant de la crisi en què es troba el partit”. “Ja no és un mer conflicte intern de poder, sinó un divorci traumàtic”, ha justificat Fernández en una piulada a Twitter.

També des de Catalunya, la portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Marta Vilalta, ha advertit que el “trist culebrot de la dreta espanyola pot arrossegar el PSOE”. Els republicans temen que la guerra del PP podria desembocar en una dretanització del PSOE si intenta aproximar-se “a la dreta retrògrada immobilista espanyola”. La situació del PP, ha dit Vilalta, “abona la vella política, la de sempre, la pitjor possible” i des d’ERC han demanat que, en aquest context, no es posin “cortines de fum” que facin oblidar que el PP “és el partit més corrupte d’Europa”.