Nova victòria de les defenses dels investigats en l’Operació Judes i nou clatellot a l’instructor. La sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional ha admès un nou recurs interposat per Alerta Solidària, en què obligarà als investigadors de la causa contra els CDR a declarar davant el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. L’argument de la sala és demolidor: “No hi ha un fet delictiu concret determinant que centri la investigació”.
La interlocutòria, curteta i al peu, i a la que ha tingut accés El Món, és molt dura amb el magistrat instructor que el 21 de desembre de 2021 va rebutjar la petició de les defenses d’interrogar els agents d’informació de la Guàrdia Civil que van dur a terme les perquisicions, les investigacions i els escorcolls. El ponent de la interlocutòria admet els arguments dels advocats dels processats amb el benentès que considera que s’ha conculcat el seu dret a la defensa perquè “ara com ara encara es desconeix l’origen de la investigació“.
Les defenses van reclamar que els agents prestessin declaracions, però el jutge ho va desestimar amb la complicitat del ministeri fiscal. Com argument van exposar que la feina dels guàrdies civils ja estava prou ben explicada als atestats, els informes i a les diferents actuacions que van portar a terme. Una fonamentació que ha fet estirar els cabells als magistrats de la sala que han recordat que sempre cal aplicar el dret a defensa i “més davant del to i les característiques d’aquesta investigació”.
En aquest sentit, els magistrats van una passa més enllà i carreguen els neulers davant una instrucció que ja ha rebut diverses estirades d’orelles de la sala d’apel·lacions. “El cert és”, afirma la resolució, “que en una investigació de les característiques de què integra el procediment en curs, sense un fet delictiu concret determinant que centri la investigació, i que gira sobre l’actuació de diversos investigats als quals se’ls atribueix la seva integració en una organització terrorista en procés de creació, la formació de l’atestat es produeix en funció de les actuacions dels agents investigadors intervinents, que cobren singular importància i que resulti raonable que la part afectada per les investigacions consideri necessària i per això vulgui més informació sobre l’origen, el desenvolupament d’aquesta, la fortalesa de les conclusions policials, etc., que l’expressada pels investigadors en els atestats”.
Preservar els drets des acusats
Així mateix, el tribunal li recorda al jutge instructor que pot articular com cregui convenient com han de ser els interrogatoris als guàrdies civils per preservar actuacions “per processals”, però sempre tenint present els drets fonamentals d’un acusat. També li ordena que “sempre” ha de “respectar el dret de defensa de la part i a través d’aquesta obtenir la informació necessària per exercir de forma adequada i efectiva i no sols formalment aquest dret”. “Recordem que la part té el dret de poder disposar, d’una banda, del dret a la contradicció efectiva, i d’igualtat d’armes, però de l’altra a tenir les facilitats necessàries per a l’exercici efectiu del seu dret de defensa (art. 6 del CEDH )”.
És el tercer clatellot sonor que rep la instrucció, tenint present que els lletrats de la defensa han fet recular diverses decisions del Jutjat 6. Per exemple, l’accés a les investigacions a la causa 4/2017 que fa quatre anys està classificada com a secreta i que ha servit per nodrir de prova l’Operació Judes del 23 de setembre de 2019, tres setmanes abans de la sentència del Procés, una causa encetada per terrorisme i dirigida contra presumptes integrants de diferents Comitès de Defensa de la República.
