La nova llei ad hoc registrada pel PSC, ERC, JxCat i Comuns diu que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, “és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu i la d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut”. El text també afirma que “el castellà és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”.
La llei, que consta de dos articles, estableix que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius per tal que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria”.
En un altre punt, la norma estipula que “la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament ha de tenir en compte la situació sociolingüística general, la dels centres i el seu entorn, els objectius de normalització lingüística i l’evolució del procés d’aprenentatge lingüístic, oral i escrit, d’acord amb els instruments de control, avaluació i millora de les competències lingüístiques”.
La nova llei blinda els “criteris pedagògics”
El text pactat reconeix que “l’abast” de la “presència” s’ha de determinar “exclusivament amb criteris pedagògics i de manera singularitzada per cada un dels centres educatius i s’ha de fer des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular que inclogui tots els espais educatius i els recursos d’aprenentatge, també els de caràcter digital”. D’aquesta manera es rebutgen els percentatges lingüístics.
La norma legal que els quatre partits pretenen aprovar sosté que “els projectes lingüístics dels centres s’han d’ajustar” al que disposa la llei “i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en matèria d’educació, que verifica que s’adeqüen a la normativa vigent”.
5 
2 