La Universitat Catalana d’Estiu sempre regala alguna sorpresa si s’està a l’aguait. Aquesta 55ena edició ho ha reblat en un acte d’aquest migdia. Per exemple, que una conferència sobre Pompeu Fabra com a seny ordenador de la llengua catalana provoqui una tancada ovació pel seu contingut lingüístic magistralment enllaçat amb la política i la reivindicació de la unitat política i social dels Països Catalans, o fins i tot, del País Català. El protagonista de la jornada ha estat Nicolau Dols, filòleg, professor universitari, poeta i president de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Dols ha reivindicat la unitat de la llengua, la seva riquesa i la seva condició d’unificació del catalanisme. Ara bé, ha estat duríssim en assegurar davant la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, que la ciutadania i les institucions “s’han cregut la divisió administrativa de la nació”. Així ha carregat contra l’intent “d’anar guanyant la independència bocí a bocí”. En aquesta línia, ha retret que cap dels representants polítics i institucionals dels Països Catalans no hagi fet “ni un sol intent polític” de crear un “sol marc normatiu” per tot el país. “Ens diuen que la Constitució no ho permet, però tampoc permetia altres coses que hem provat i tornarem a provar!”, ha exclamat en referència al Primer d’Octubre aixecant un intens aplaudiment del públic.
“Ens hem cregut la divisió administrativa”
El filòleg ha exposat un acurat i estudiat treball sobre la feinada de Fabra per normalitzar i prestigiar el català acadèmicament. Un discurs ben travat i intens sobre les tasques i els debats tècnics i filològics que es van dur a terme durant per articular la normativa bàsica del català. En aquest punt, ha recuperat un escrit de 1907 de Fabra on assegurava que era “necessari per als Països Catalans, per aquest País Català, una comunitat de parla viva amb integritat funcional dels usos de la llengua, que la llengua serveixi per a tot i que la llengua sigui indispensable per a tota la vida d’aquella comunitat”.
Amb aquest precedent, Dols ha afegit que cal treballar per a la “integritat funcional de la llengua catalana i un marc comunicatiu integral de tota la comunitat lingüística”. “El problema de l’articulació de la comunitat catalanoparlant és l’articulació de la comunitat catalanoparlant, sí, us asseguro que no m’he equivocat”, ha raonat. “Voldríem un marc únic nacional, estatal si convé -que convé- no d’un bocí de la nació, sinó de tota la nació, però d’ençà de 1978 que es va aprovar la Constitució espanyola, no s’ha fet ni un sol intent polític per fer allò que els grecs anomenen Megali Idea, (la gran idea)”, ha retret. L’explicació, per a Dols, és que “ens hem cregut la divisió administrativa de la nació, l’hem feta nostra i ara resulta que l’objectiu és guanyar la independència bocí a bocí, que també està bé si tots arriben allà mateix”.
“Episodis vergonyants”
“No hi ha hagut un sol intent polític de fer un sol marc normatiu, diuen que la Constitució no ho permet, com la Constitució tampoc no permet altres coses que hem provat i tornarem a provar”, ha subratllat. “Que no ens diguin la Constitució quan del que es tracta és de la supervivència de la nostra llengua, que vol dir la supervivència del nostre poble” ha clamat. “Mentrestant hem hagut de viure episodis vergonyants, el màxim que demanem als nostres ocupants és que ens permetin tenir recepció recíproca dels canals de ràdio i televisió, però per l’amor de Déu, això què és?!”, ha exclamat carregant els neulers contra aquesta mena d’ofertes. “Això és exactament abaratir el somni, es tracta de fer programació conjunta única en un mercat audiovisual de tot el país, un marc comunicatiu català”, ha especificat. En aquest sentit, ha recordat la “vergonyant” resolució del Tribunal Suprem, la 704/2020, que prohibeix les comunicacions en català entre les administracions que tenen la llengua catalana com oficial.
“Aquí no hi ha possibilitat de fer una llengua normativa per un país inexistent”, ha retornat. “Si la comunitat lingüística no pren mesures de recuperació de la integritat funcional de la llengua en comú no són possibles ni els somnis de Fabra el 1907 i ni els nostres, que són els mateixos”, ha conclòs. La resposta de l’auditori una ovació sonora i intensa que ha apujat el llistó a la següent ponent de l’acte, la presidenta del Parlament, Anna Erra.
1
