La vigília de la Diada al Fossar de les Moreres té alguna cosa especial. No és una gran festa, més aviat un punt de trobada d’independentistes discordants. És a dir, un espai que es reparteixen en un equilibri molt particular la munió de partits, entitats, moviments, grups i associacions que, més enllà de la seva rellevància pública, tenen en comú l’objectiu de la independència. És un ritual. És un homenatge dels independentistes als herois i màrtirs que van perdre la vida defensant el sistema de constitucions catalanes davant la brutalitat corona borbònica.
Un any més, i com està passant des del fiasco del 2017, el Fossar ha perdut pistonada i s’ha convertit en un espai de retrets desacomplexats i de xiulades. Aquest dimecres no n’ha estat una excepció. Ans al contrari, els Mossos d’Esquadra s’han fet notar per evitar disgustos, i els independentistes s’han ficat el dit a l’ull. Xiulades a Junts, i xiulades més sonores a ERC, però fins i tot, les xiulades han perdut pistonada. El que no ha fallat ha estat la tradicional pancarta -d’origen misteriós- que ha aparegut en un dels principals edificis de la plaça, on es llegeix un contundent “Puta Espanya”.
La recança
La cerimònia, després de l’encís del Procés, ha tornat als seus orígens de recança entre independentistes sota la maledicció que comporta la fórmula de “tants caps, tants barrets” que infecta la política i la societat catalana. De fet, als anys 80 del segle passat, el Fossar era un espai de trobada on estaven garantides bufetades. L’independentisme es repartia un pastís molt petit, gairebé una magdalena industrial, comparat amb la gran pastisseria que regentava l’autonomisme convergent i socialista.
Durant el Procés, el Fossar va canviar. Aleshores la pulsió independentista més general i majoritària va convertir la trobada gairebé en una plaça on ningú no volia prendre mal. Un lloc on recordar les antigues baralles compartint una cervesa i on tothom semblava que estava encantat d’haver-se conegut. Els irreductibles del Fossar veien esverats i emocionats com s’incorporaven a la plaça els nouvinguts de l’independentisme que provenien de la pedrera convergent, d’ERC o dels socialistes.
Aquest dimecres a la nit, però l’ambient era del tot diferent. De fet, des del 2019 que el Fossar ha tornat a casa, com en Forrest Gump, i torna a ser un lloc de resistència, costum i pelegrinatge dels convençuts i dels irreductibles. La diferència d’enguany amb els darrers ha estat el bolet que suposa Aliança Catalana, que havia de rebentar la plaça amb gent de tot el país que venia amb autocar. Una ofensiva que havia generat la rèplica dels grups antifeixistes, convocant una protesta. El perill de les cadires volant i els mastegots entre militants de diverses faccions independentistes semblava assegurat. Però, al final, tot plegat ha estat un bluf.
Els Mossos fan feina
Els Mossos havien desplegat un dispositiu de risc i prevenció amb la Brigada Mòbil, agents de la comissaria general d’Informació, ARRO i membres de Mediació. Però han passat una tarda més que tranquil·la. De fet, només han tingut feina seriosa per foragitar Cake Minuesa, una extravagància del món mediàtic espanyol que volia fer el numeret al Fossar. De fet, ho intenta gairebé cada any. El cap de la Brimo, un home pràctic i eficient, no ha estat per brocs i l’ha convidat a sortir de la plaça. Una invitació com les que fa la Brimo i que, per tant, no és recomanable rebutjar.
Cert que Aliança ha mobilitzat molta gent, però tampoc ha omplert de gom a gom el Fossar. Ni de bon tros. Els antifeixistes, tot just eren un centenar de joves compromesos, que han estat aturats per una desena de Brimo, a la cruïlla del passeig del Born amb el carrer del Rec. A uns dos-cents metres del Fossar. Els joves han iniciat una marxa pels carrers adjacents fins que s’han dissolt davant certa sorpresa de les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, que han plegat veles i s’han dirigit cap al Fossar a controlar el míting d’Aliança Catalana, que escoltava un públic certament molt heterogeni i, curiosament, molt jove. Els Mossos també han hagut de protegir l’equip de TV3 que ha hagut d’abandonar la plaça pels crits dels xenòfobs titllant-los de manipuladors.
Un cop els orriolistes han abandonat la plaça han començat els actes del Memorial 1714 que enguany celebra el 40 aniversari de la seva fundació. El discurs d’enguany ha anat a càrrec d’un històric, com és Josep Guia. Tot just després ha entrat la Coronela de l’acció cultural Vibrant, que dirigeix Jordi Riba, que ha homenatjat els caiguts i ha pronunciat un discurs, un altre dels històrics, com és Freddi Bentanachs, que ha esverat el galliner reclamant “acció” per “fer fora de les institucions els espanyolistes”. Bentanachs, fidel al seu estil, ha esperonat la plaça a cridar “Visca Terra Lliure!”. Una crida que potser no ha fet gaire gràcia als de Junts, partit del qual n’és regidor de Cultura a Sanaüja, la Segarra. Una crida que ha sorprès els joves de Nosaltres Sols, integrats a Vibrant, que aplaudien fervorosament i es preguntaven “qui és aquest senyor”.
Els partits
Pel que fa als partits que han participat en les ofrenes, un dels més matiners ha estat Alhora, que lidera Jordi Graupera, i que avui comptava amb la presència de Quim Dorca, un dels activistes de l’independentisme més eficients. Junts per Catalunya també s’ha enfilat al faristol, on el protagonisme l’ha tingut el secretari general de la formació, Jordi Turull, que ha reclamat la independència per no haver de patir, per exemple, amb qüestions com la llengua. Els juntaires també han rebut xiulets dels assistents al Fossar, tot i que portaven una nodrida representació de la direcció del partit, com Toni Castellà o Mònica Sales, Jannine Abella, o la secretària del Parlament, Glòria Freixa.
Després ha estat el torn d’ERC, amb Oriol López de representant de l’executiva nacional, acompanyat de Pau Morales, Isaac Albert -membres del politburó més influent d’Oriol Junqueras- i del president de la potent Federació del Baix Llobregat, Eduard Suárez. ERC ha tingut més crits i xiulets de “botiflers” però menys dels que s’esperaven. López ha defensat el republicanisme com una evolució dels que van lluitar per Catalunya el 1714. El Fossar ha tornat a ser com era, però bastant més avorrit.
