La Junta de Seguretat que s’ha celebrat aquest matí al Palau de la Generalitat ha acabat tal i com es preveia després de setmanes de negociació. El conseller d’Interior , Joan Ignasi Elena, i el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, han acordat apujar la plantilla dels Mossos i arribar a la xifra de 22.006 en els propers anys. Així mateix, s’han compromès amb més col·laboració en la lluita contra la ciberdelinqüència, terrorisme internacional, crim organitzat o la marihuana.
En concret, ministeri i conselleria han pactat afegir fins a 3.739 membres més al cos de la policia de la Generalitat. Un increment que suposarà arribar a la xifra de 22.006 Mossos d’Esquadra, un 20% més de la plantilla actual. Una plantilla que començaria a fer-se efectiu a l’any vinent, amb un programa d’unes 800/900 places anuals. Aixó vol dir, que fins el 2026 no s’arribaria a aquesta xifra, però cal preveure les jubilacions del cos que podrien allargar el termini fins el 2030. “És l’acord més important en els darrers quinze anys pels Mossos”, ha qualificat Elena en la seva compareixença posterior a la trobada que s’ha allargat pràcticament dues hores. De fet, Marlaska també ha subratllat aquest acord com clau i fonalmental. El ministre ha valorat com a acord clau l’ampliació de la plantilla dels Mossos amb una ràtio més afinada de policia per població i riquesa.Al capdavall, feia tres anys que no se celebrava una Junta de Seguretat i el darrer acord sobre el sostre de plantilla dels Mossos és del 2006 i fixava una xifra de 18.200.
El compromís en la transmissió d’informació entre les bases de dades de la violència masclista (Biògen), o bases internacionals com el sistema SIENA de l’Europol i incorporar els Mossos a totes les bases de adés europees i internacionals. També s’ha acordat el creuament de dades d’estades d’hotel i de lloguer de vehicles. Un darrer acord és fer un seguiment transfronterer “en calent” que ara permetrà, a més de la persecució, la vigilància i investigació. Un acord que serà efectiu els propers mesos.
La voluntat del ministeri i el departament és celebrar reunions cada tres mesos per anar fent efectiu els acords i comprovar els mecanismes d’accés a les bases de dades, així com l’entrada dels Mossos en investigacions fora de la frontera autonòmica catalana. Sobre aquest punt en concret, Marlaska ha avançat que ha donat l’ordre pel tal que els Mossos siguin considerats “policies d’un Estat membre de la Unió Europea” d’acord amb els termes de l’article 40 del conveni de Schengen. “Seran una policia espanyola més en el marc de la Unió Europea”, ha constatat el ministre. Segons Marlaska, el protocol s’activarà “immediatament” i s’informarà a les autoritats europees del nou estatus dels Mossos. El conseller calcula que s’aplicarà en els propers sis mesos.
Tant Marlaska com Elena, tot i comparèixer separadament, han emfatitzat el to cordial i de treball de les dues administracions responsables de la seguretat. La imatge però ha estat ben diferent a la trobada de fa tres anys, quan l’aleshores conseller Miquel Buch va sortir conjuntament amb el ministre Marlaska a vendre els acords a la premsa. La Junta no ha tractat ni el trasllat de Via Laietana, ni tampoc el conflicte amb els agents rurals.
