El major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra per segona vegada en quatre anys, ja té nou càrrec, que li permetrà posar en avaluació contínua la policia de la Generalitat. En concret, el major ha acceptat la proposta que li ha fet el Departament d’Interior, encapçalat pel conseller Joan Ignasi Elena, per dirigir la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS), que supervisa el funcionament dels dispositius policials. Segons ha confirmat l’Agència Catalana de Notícies (ACN), un alt càrrec del departament s’ha encarregat de plantejar-li l’oferta per desencallar la situació ambigua en què es trobava des que Josep Maria Estela el va rellevar com a cap del cos, el 20 de desembre.
La feina que farà Trapero serà d’anàlisi i disseny de canvis per millorar el funcionament de les diferents branques dels Mossos d’Esquadra. Després, dependrà de l’actual Prefectura aplicar els canvis que plantegi. Però tots els comandaments el coneixen prou com per tenir clar que no es quedarà de braços plegats. I el major coneix prou el cos com per tenir clares ja moltes idees. De fet, fins i tot té plans redactats. Plans que tenia com a cap del cos i que no dubtarà a defensar des de la seva nova posició.
Per exemple, segons ha sabut El Món, Trapero havia presentat a la Prefectura un pla per reformular les detencions. De fet, era un informe que tractava d’evitar detencions com les que es van registrar aquest dimecres sobre activistes pro habitatge que han passat la nit al calabós i que ha provocat que les seves defenses presentin un habeas corpus, un procediment especial per detenció il·legal.
Es tractava d’un estudi estadístic sobre el nombre de detinguts que quedaven en llibertat just després passar a disposició judicial, amb diferents variables, com ara el tipus de delicte pel qual estaven investigats o bé dades d’arrelament, com ara si els arrestats tenien domicili conegut o una feina. Un informe, precisament, per consensuar un possible nou protocol amb el poder judicial i per canviar certes pràctiques dins el cos.
La idea del major era esborrar la idea, potser massa incrustada, que una “detenció és un simple tràmit”. “És una decisió important perquè significa posar una persona en una situació en què els seus drets queden severament limitats“, indica l’informe. Una idea, per cert, que va transmetre en el discurs que va pronunciar en la darrera celebració del Dia de les Esquadres.
Trapero insistia en l’informe, sobretot, en el que les detencions que qualifica “d’iniciàtiques” poden suposar per a la “vida futura de l’arrestat”. De fet, l’objectiu era canviar protocols i revisar les fórmules de detenció utilitzades fins ara. Trapero es qüestionava per què un detingut “no pot llegir un llibre a la cel·la” o perquè els calabossos, mentre espera a prendre declaració, han de ser en un soterrani. Així mateix, remarcava la necessitat de recomptar els temps de detenció per tal de no allargar una situació innecessàriament.
Una de les qüestions principals que plantejava l’estudi era la “proporcionalitat” de la detenció i de la custòdia. Així, sospesava si calia mantenir les mateixes mesures de seguretat que es fan servir amb “sospitosos potencialment més perillosos”, amb acusacions de delictes greus o molt greus, que amb els que “han comès un error”, o una “acció d’un dia”, que és molt improbable que es pugui tornar a reproduir i que, en darrera instància, “no suposin cap amenaça”.
Aquest informe s’afegia al full de ruta que Trapero tenia previst per modificar les línies estratègiques de la policia, incorporant conceptes com seguretat pública i humana. En aquest marc, va obrir una gran consulta interna amb 52 comandaments per reformular l’ordre públic i presentar propostes a la comissió del Parlament o bé un nou protocol d’actuació en els desnonaments, que va tombar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos.
