Diversos comandaments dels Mossos d’Esquadra veuen amb escepticisme un dels objectius estrella de la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial, que es constituirà aquest dimecres a la tarda al Parlament. En concret, recelen d’un dels objectius marcats, la creació d’un mecanisme de control extern i independent que tingui capacitat de fiscalització i sanció dels membres dels cossos policials. Va ser una de les idees en què més va insistir la CUP a l’hora de negociar la resolució parlamentària aprovada el passat 21 de juliol per constituir la comissió. Aquest dimarts, aquest objectiu ha estat motiu d’un agre debat entre el portaveu d’Interior del PSC, Ramon Espadaler, i el conseller del ram, Joan Ignasi Elena, sobre com hauria de ser aquest mecanisme. Enmig del debat, comissaris i membres de l’escala superior, veuen “gratuïta” la configuració d’un altre instrument de control en el sistema de fiscalització del sistema policial de Catalunya. Per una qüestió pràctica, per raons legals i, per altra banda, per la imatge que es transmet d’una policia “descontrolada”.
En concret, la resolució parlamentària de la qual neix la comissió contempla la “revisió dels mecanismes de control i investigació policial, amb una proposta de creació d’un mecanisme públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials“. Això implica, segons fonts dels grups consultades per aquest diari, analitzar els actuals mecanismes que es troben arreu del món, la seva eficàcia i com es s’estableixen els criteris d’imparcialitat amb què han de treballar aquests sistemes.
La base d’aquest punt és, en definitiva, “l’anàlisi de mecanismes de control independents existents en altres països per tal de crear òrgans auditors de segona instància fora del Departament d’Interior i dels cossos policials”. Una manera d’utilitzar exemples comparats que puguin ser importats a la realitat catalana. De fet, la CUP ja ha apuntat l’assistència d’experts internacionals que han estudiat amb profunditat mecanismes similars implantats a d’altres estats, tant europeus com llatino-americans.
Però a diversos comandaments de Mossos d’Esquadra consultats per aquest diari els grinyola la creació d’una mena de “fiscalia política” de control de l’actuació, tant de la policia de la Generalitat com de les policies locals de Catalunya. En aquest sentit, recorden que actualment ja hi ha “dotze mecanismes de control” sobre els cossos policials, tant interns, com externs, tant polítics com judicials. Així, comissaris i membres de l’escala superior enumeren la llista dels organismes que consideren que vigilen, fiscalitzen, analitzen o, fins i tot, sancionen disciplinàriament la policia.
“No parlem només de la Divisió d’Afers Interns, que elabora les informacions reservades o els expedients disciplinaris, fins i tot, les seves actuacions com a policia judicial, hi ha molts mecanismes directes i indirectes”, relata un dels comandaments en conversa amb El Món. “Cal afegir, el control polític que exerceix l’executiu de la Generalitat“, continua un altre cap, “com a policia governamental, que al capdavall, segons la llei també depenem del president”. “Nosaltres, com a comandaments tant d’escala superior com intermitja, també fem funcions de supervisió i fiscalització, de tots els operatius adscrits a les nostres unitats, divisions o comissaries”, emfatitzen. “De fet, moltes informacions reservades s’encenten a partir de les nostres sospites”, incideix una altra font.
Internament, els Mossos recorden l’existència d’altres entitats de vigilància, com el Comitè d’Ètica de la Policia de Catalunya, que actua com a òrgan “consultiu” i un “espai de reflexió per al debat ètic en el camp de la seguretat pública” per a la “millora del servei policial”. En aquest marc, també hi sumen la Comissió de Valoració de l’Assetjament Sexual o la Comissió de control laboral. Són entitats internes que serveixen per la inspecció “constant” del cos.
Per altra banda, també inclouen com a “mecanismes de control” el Síndic de Greuges, que “tot sovint obre expedients i investigacions sobre les nostres actuacions i, a més, ho fa de manera pública i notòria”. El control dels organismes polítics, però, no s’acaba amb el Síndic o el mateix gabinet del conseller, cal destacar la comissió d’Interior del Parlament, on s’escruta qualsevol actuació que demanin els grups parlamentaris, s’hi celebren compareixences i s’aporta documentació oficial. Un altre dels controls parlamentaris és la Comissió de Matèries Secretes i Reservades, on es donen explicacions als portaveus de tots els grups, i sota la presidència de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, sobre l’ús dels aproximadament 400.000 euros en fons reservats utilitzats per la policia catalana.
“No podem oblidar que som una institució sotmesa a la vigilància judicial, ja sigui d’ofici o a través de procediments contenciosos iniciats per entitats o ciutadans”, opina un altre dels comandaments. “A més, hi ha la Fiscalia, que no li tremola el pols en obrir diligències per investigar actuacions policials que tinguin indicis d’irregularitat“, aduexien altres fonts dels uniformats. “No podem oblidar el control que exerceixen els mitjans de comunicació“, subratllen els comandaments, que “han obert debats públics o assenyalat casos sospitosos d’actuacions irregulars”. Tot i això, alguns dels comandaments consultats coincideixen que els actuals mecanismes són “millorables”. De fet, comparteixen, al igual que la resolució, que s’ha de treballar per fer-los més “creïbles, transparents i eficaços davant les actuacions policials”.
En tot cas, el debat d’aquest dimarts entre Elena i Espadaler ha servit per deixar clar que el conseller aposta per “l’escrutini dels ciutadans i del parlament, de debat i el contrast” del model policial. Ara bé, se n’ha estat, i molt, d’exposar quin és el seu posicionament sobre la creació d’aquest mecanisme. “El nostre posicionament el direm a la comissió per no rebaixar la comissió”, ha conclòs.
