La dirigent maltesa Roberta Metsola ha tornat a ser elegida presidenta del Parlament Europeu. En una votació celebrada aquest dimarts durant el ple de constitució de l’Eurocambra, la membre del Partit Popular Europeu s’han imposat a l’única candidatura alternativa que havia presentat el grup de l’Esquerra (The Left), amb Irene Montero. En total, la política maltesa ha rebut 562 vots a favor dels 623 registrats en una elecció que no ha comptat amb la participació del dirigent de Junts, Toni Comín, encara amb l’escó vacant i pendent d’una decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la seva situació.
L’elecció de Metsola ja formava part del paquet d’alts càrrecs que van negociar les tres famílies polítiques europees que fins ara han ostentat la majoria a les institucions comunitàries. L’acord entre populars, socialdemòcrates i liberals -que havia de ser ratificat pels eurodiputats en aquest ple- dividia la presidència de l’Eurocambra en dos períodes de dos anys i mig cada un, tal com ha succeït en la darrera legislatura. En les negociacions, es va decidir que la primera meitat correspondria a Metsola, mentre que la presidència passaria a mans dels socialdemòcrates en la segona part del mandat.
Parlamentarisme “més fort”
En el discurs previ a la votació Metsola ha reivindicat un paper més protagonista del Parlament Europeu durant la pròxima legislatura. “Hem de reforçar les nostres operacions per poder ser l’actor polític de gran envergadura que volem ser; hem de ser un parlament fort dins una Unió forta”, ha assegurat. En aquest sentit, la popular veu “inacceptable” que el rol dels eurodiputats “es vegi diluït” i ha defensat que els membres de la cambra estiguin “més empoderats”.
Al mateix temps, Metsola ha assegurat que la seva “passió” pel projecte europeu “no s’ha vist afectada” i s’ha obert a “construir ponts” durant els pròxims dos anys i mig de legislatura. “Si una cosa hem demostrat a la Unió Europea és que els camins improbables acaben sent possibles”, ha declarat.
Criticada pels independentistes
Tot i que la dirigent maltesa, presidenta de l’Eurocambra des del gener de 2022, és una figura de consens entre bona part dels eurodiputats, no gaudeix de bona premsa entre els independentistes. De fet, la presidenta de l’Eurocambra ha estat durament criticada aquestes darreres setmanes des de Junts, després de la decisió del Parlament Europeu de deixar vacant l’escó de Comín acatant el que defensava la Junta Electoral Central espanyola (JEC).
També durant la seva presidència la dirigent maltesa va traslladar a la mesa de l’Eurocambra l’ús del català als plens, a petició del govern espanyol. En la trobada que es va celebrar el setembre de 2023, la mesa va optar per esperar la posició del Consell de la Unió Europea sobre aquesta qüestió, deixant l’ús del català als plens en espera. Cal dir que la decisió no depenia exclusivament de Metsola, sinó d’una majoria de vicepresidents del parlament i, en aquest cas, l’ús del català no comptava amb els suports necessaris.
Al mateix temps, diversos eurodiputats catalans van carregar al llarg d’aquesta legislatura contra l’eurodiputada dels populars, Dolors Montserrat, pel seu ús “partidista” del Comitè de Peticions. Des d’aquesta comissió, per exemple, es van organitzar missions a Catalunya per avaluar el model d’immersió lingüística al país. Malgrat les denúncies, Metsola no es va arribar a mullar. De fet, tant ella com Dolors Montserrat comparteixen família política europea.
