Molts catalans vinculen Ciutadans amb un discurs centrat en qüestions identitàries. Com poden evitar ser percebuts com una “formació monotemàtica”?
Som un partit novell i estem treballant per superar aquest handicap, sobretot, a través de la nostra activitat al Parlament. De mica en mica, anem desenvolupant la nostra doctrina i desgranant propostes en diversos aspectes, com la relació entre ciutadania i partits, la corrupció o el model país. Tot i això, comprenc que l’interès mediàtic fixi el nostre discurs en uns àmbits determinats.
Exceptuant l’eix nacional, com defineixen la seva ideologia?
Formem part del liberalisme social. Partint de la llibertat, tenim una forta sensibilitat social. No és incompatible. Hi ha un espai liberal i progressista, amb l’Estatut i la Constitució que donen un marc de referència social, en qüestions cabdals com l’educació o la sanitat. Són dos àmbits en què la llibertat ha d’estar molt condicionada per l’equitat i cal trobar fórmules que garanteixin un equilibri raonable.
El PPC torna a centrar part del seu discurs en enfortir la relació amb la resta de l’Estat. En aquest àmbit, en què es diferencien?
Sempre hem defensat aquest discurs. En canvi, el Partit Popular a Catalunya està fent un gir, com fa el PSC, perquè arriben les eleccions. Després, si poden, pactaran amb CiU. El candidat preferit pel PSOE i el PP és Artur Mas per aconseguir estabilitat durant la pròxima legislatura espanyola. Per contra, C’s vol donar veu a aquells catalans que es rebel·len contra aquesta estratègia de pactes postelectorals.
Li preocupa que alguns grups mediàtics que van donar més cobertura a C’s en l’anterior campanya ara apostin pel PPC?
No. Un partit no pot estar supeditat a un mitjà de comunicació. Hem estat autònoms, malgrat coincidir en la línia editorial d’alguna ràdio o diari. Sent candidat d’un partit parlamentari i amb perspectives de créixer, no ens treu la son el suport que puguem rebre d’algun grup mediàtic. No obstant, sempre estaré agraït als mitjans que ens han donat veu. No en renegaré mai d’ells, però tampoc demanaré cap tracte favor.
Per què no han format coalició amb amb UPyD?
Hem proposat fer una llista conjunta, però no han volgut. El partit presidit per Rosa Díez no ha acabat d’aterrar a Catalunya i és molt complicat fer una campanya amb una setantena de militants. L’espai polític d’UPyD ja està ocupat aquí per Ciutadans. No obstant, estàvem disposats a parlar.
Després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, se senten els “vencedors morals” del procés?
Seria posar-nos medalles que no ens corresponen. De totes maneres, ja vam avisar de com acabaria la reforma. Vam defensar que encara quedaven competències per desenvolupar amb la Carta anterior. A més, hi havia un conjunt de qüestions que tenien un major consens dels catalans, com la reforma del finançament a través de la LOFCA o una millor gestió de les infraestructures. En canvi, el nou Estatut tocava aspectes identitaris essencials que han polaritzat els partits i la societat.
No obstant, les enquestes revelen que la societat catalana evoluciona sobre la seva ambició d’autogovern. Té la percepció de fer un cert “resistencialisme”?
El debat estatutari ha posat de manifest que defensar un estat autonòmic, però descentralitzat i amb Catalunya com a motor d’Espanya, no està tan lluny del sentiment de la majoria dels catalans. En tot cas, és cert que Esquerra ha aconseguit marcar l’agenda del Govern i posar l’independentisme damunt la taula en els últims 7 anys.
Però els partidaris de l’Estat propi cada vegada són més…
Els sondejos també indiquen que els republicans baixen i els nous partits independentistes tampoc acaben de recollir aquesta dinàmica. L’independentisme ha augmentat mediàticament, però el perfil sociològic dels catalans no han canviat tant.
Han defensat en diverses ocasions la “radicalitat democràtica”. Aquest discurs no hauria de ser extrapolable pels sobiranistes?
Aquest concepte es basa en democràcia i Estat de Dret, sinó això seria una república bananera. Respecto profundament qui vol la independència i, de fet, hi ha mecanismes de canvi modificant la Constitució. El problema és que en termes estatals, els partidaris de l’Estat propi només representen entre un 2% i 3% de la població.
Però és impossible…
Caldria fer entendre aquesta necessitat al conjunt de l’Estat. Igual que un dia es pot obrir el debat sobre monarquia o república. Sóc partidari dels principis republicans, encara que la Corona no em molesta mentre sigui formal, innòcua i sense poders polítics. Per això, també espero que la societat espanyola plantegi aquest dilema en algun moment.
I en l’hipotètic cas que un 80% dels diputats del Parlament es declaressin independentistes?
Suposaria un pes social que el Congrés hauria de tenir en compte. Si pensés que la gran majoria dels catalans són independentistes, segurament no estaria fent política. No em considero una resistència social si realment existís un sentiment tan ampli. Al contrari, penso que molta gent està callada i no vota, especialment, en les eleccions autonòmiques. Volem donar veu a molta gent que fins ara no se sentia representada.
En l’àmbit lingüístic, recorreran la llei de Consum. Com justifiquen la decisió si molts catalanoparlants no poden ser atesos en la seva llengua?
Hem de fer compatible que el català sigui una llengua d’ús social amb respectar la llibertats individuals i d’empresa. Cal un canvi de model que fomenti la llengua catalana, però sense trepitjar la línia vermella de la imposició i la sanció. Seria més intel·ligent ajudar els empresaris que vulguin retolar en català, castellà, o en les dues llengües.
Però, a nivell estatal, no han defensat la mateixa posició.
Insisteixo, no som partidaris de cap tipus d’imposició. Sóc diputat del Parlament i això correspon als partits que tenen representació al Congrés. La solució no pot ser una llengua imposada o una multa.
Més informació: Perfil del candidat – Propostes del Ciutadans i campanya electoral
