Marta Pascal (Vic, 1983) afrontarà aquest 14F com a candidata del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) després d’haver passat per CiU, JxCAT i el PDeCAT tot i la seva joventut. Assegura que continua essent independentista, però ha emprès el camí del possibilisme fundant un nou partit, cansada de veure “el doble discurs” davant de l’1-O: “Ningú no deia la veritat”, rememora. Ara ofereix un partit que vol pescar votants de centre-dreta i centre esquerra, allunyat de l’independentisme però a favor d’un referèndum. Vol que el Parlament torni a tenir un partit nacionalista, però rebutja que vulgui ressuscitar l’esperit de CiU.
En quin moment exacte vostè fa la reflexió d’abandonar el projecte independentista i pren la decisió de deixar el PDeCAT?
Hi ha dos moments, un a nivell de trajectòria més personal, amb el 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament, l’1-O vaig a votar i m’adono que el relat públic q8e fan no té res a veure amb les accions concretes a nivell privat. Com a coordinadora del PDeCAT intento parlar amb diversa gent per alertar-los de si són conscients d’on som i que veig que hi ha una competició malaltissa entre ERC i JxCAT per veure que corre més, però ningú no s’atreveix a dir la veritat. I el gener del 2020, publico el llibre (Perdre la por, un manifest a favor de la política) i tiro endavant després de veure que el PDeCAT, reiteradament en un pur càlcul electoral no està fent el pols de força que ha de fer amb JxCAT. Es presenta a Madrid amb la Laura Borràs, es repeteixen les eleccions i es tornen a presentar junts… Aleshores començo a trobar moltíssima gent, que ens articulem a l’entorn del think tank El país de demà, i concloem que una cosa són els ideals, que tots els tenim, i una altra cosa és fer les coses com s’estan fent. Diem no. Al març deixo el Senat per coherència, en veure que el PDeCAT fa dos discursos, un per als més moderats i un altre per als arrauxats, i posem en marxa el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). He intentat fins al final canviar les coses des de dins.
Diu vostè que una cosa són els ideals i l’altra la manera de fer. Marta Pascal encara és independentista?
En un referèndum, acordat amb l’Estat, jo votaria sí. Per tant, sóc independentista. Però la manera de fer les coses pot allunyar la gent més que no pas acostar-la. No es tracta de ser més radical i més desacomplexat sinó de tenir capacitat de fer-li veure a la gent que amb un estat propi Catalunya podria tractar molt millor els seus ciutadans.
Però el partit que vostè ha fundat no és independentista. No li sembla incoherent amb la seva ideologia?
El PNC es defineix com un partit catalanista que integra persones que se senten independentistes i també persones que se senten catalanistes i volen més autogovern i que poden tenir dubtes. Des d’aquest fil nacionalista defensem que Catalunya pugui definir el seu futur i algun dia ser un estat propi. Però no som un partit independentista.
Què l’allunya més de JxCAT?
Nosaltres rebutgem qualsevol confrontació, unilateralitat i desobediència. Aquesta manera de fer que planteja desafiar l’Estat però que només genera frustració. Si tota la capacitat de desafiar l’Estat és no abaixar la bandera espanyola de la Generalitat el dia que es proclama la independència… A Catalunya hi ha 7,5 milions de persones i no només els votants de l’1-O.
El Parlament està clarament dividit entre independentistes, unionistes i una mena de tercera via que són els Comuns. El PNC proposaria una altra tercera via, però pensa que la societat catalana ja no està polaritzada, i per tant, hi ha espai per al PNC?
La nostra proposta no és de passat sinó de futur, plantegem que al Parlament hi torni a haver una força política nacionalista que treballi per aconseguir el concert econòmic, amb un programa social-liberal de centre. Som conscients que a aquells que busquen el vot només amb el llaç groc els interessa molt la polarització, com també els interessa als que busquen els vots amb el 155 i l’ ‘a por ellos’. Però el gran gruix de la societat catalana demana un fil de coherència, que les institucions funcionin i que els partits donem solucions. Som conscients que hem de recórrer un camí i fer créixer el PNC sectorialment i territorialment.
De quins partits espera repescar electors el 14F?
Busquem un votant de centre liberal, gent amb esperit emprenedor, amb iniciativa, que creu en la iniciativa pública-privada, que està tipa de pagar impostos i que vol que el país funcioni. Pesquem votant una mica de tot arreu, perquè tenim vocació de superar l’etiqueta esquerra-dreta. Que la gent que pateix la puguem ajudar però alhora ser conscients que la prosperitat la generen els treballadors i les empreses. No reivindiquem la intervenció pública sinó que reclamem que el món públic i el privat s’ajudin. Defensem l’escola concertada i la pública, i el mateix amb la sanitat, però també un tercer sector amb iniciativa social que col·labori amb l’administració. Per tant, podem satisfer el votant de centre-dreta i el de centre-esquerra, i el votant que creu que a Madrid s’hi ha d’anar amb exigències reals.
Se sent hereva del projecte de l’antiga CiU, un partit nacionalista que feia política del peix al cove, com seria el concert econòmic?
No m’interessa el passat. He estat militant de CiU i vaig formar part del PDeCAT, i precisament marxo del PDeCAT quan m’adono que ha renunciat absolutament als ideals i la manera de fer política que tenia CiU. Molta gent s’adona que les institucions han perdut prestigi, malauradament a causa d’algunes decisions que s’han pres en el procés. Per exemple, ens hem de jugar el president de la Generalitat per una pancarta? Tothom sap que el president Torra és independentista, no cal que ho demostri.
Quina relació planteja vostè amb Espanya, tenint en compte que la taula de diàleg no arrenca i que hi ha presos polítics i exiliats?
Mentre no aconseguim el referèndum, que no serà a curt termini, plantegem una relació bilateral per aconseguir el concert econòmic, que l’Estatut permet, i que els presos puguin sortir de la presó i tornin els exiliats. Ens val tot, l’amnistia, la modificació del delicte de sedició, l’indult… perquè totes aquestes vies permetran que dormin a casa.
Pensa que el gruix de la societat catalana encara reclama el concert econòmic?
Molta gent diu que és una pantalla passada… però que el tenim, el concert econòmic? Estem al 2021 i tenim la meitat dels joves catalans a l’atur o cobrant menys de 1.000 euros i empreses que tanquen cada dia.
Vostè va marxar del PDeCAT per fundar un partit, i el president Artur Mas s’hi ha quedat i no ha marxat a JxCAT amb el president Puigdemont. Però assegura que intentarà refer ponts entre totes dues formacions. Marta Pascal està decebuda amb Atur Mas?
El decebo políticament quan veig que el president Mas prefereix el flirteig amb la unilateralitat de JxCAT que no pas aquest possibilisme d’aconseguir més recursos i enfortir les institucions catalanes, anant poc a poc sumant força. Sí, tinc una decepció política molt gran amb Artur Mas, que s’ha deixat arrossegar pel relat de la ‘unilateralitat d’ordre’.
Si un escó del PNC fos decisiu per decantar un govern independentista o un que no ho fos, ha reflexionat sobre quina posició prendria?
Segur que no donarem suport a un govern independentista que defensi la unilateralitat. Per tant, ja us dic ara que no podem fer presidenta la Laura Borràs, perquè ha dit molt clarament que aposta per la confrontació.
I un govern presidit per ERC?
Si no hi ha una renúncia explícita a la unilateralitat i hi ha un treball de disminució d’impostos i un treball a favor de l’escola concertada, tampoc no hi podrem ser. Ara bé, el PSC del senyor Illa, si és el de Societat Civil Catalana i el del 155, de cap manera. Per tant, som l’única garantia que aquest vot catalanista serveixi per tenir un govern estable.
Dona per fet que ERC, JxCAT i la CUP s’entendran si tornen a tenir majoria absoluta, o contempla l’escenari d’un tripartit amb els Comuns, ERC i el PSC, tot i que els implicats el rebutgen?
Com més fort sigui el PNC més s’esvairà l’escenari del tripartit. Som l’única garantia que aquest país no hagi de patir un nou tripartit. Per altra banda, tinc la sensació que si ERC, la CUP, el PDeCAT i JxCAT sumen, tornaran a reeditar aquest govern, que per cert ha estat nefast.
Si es tornés a repetir un 1-O, quin seria el posicionament del PNC?
Només preveiem un escenari de referèndum acordat, i hem de ser molt seriosos a l’hora de protegir les nostres institucions i no generar frustració en la ciutadania. El 9N es va fer, l’1-O es va fer, però ara l’emergència és gestionar la crisi i recuperar l’autogovern. Posar-se a pensar en un altre 1-O és faltar al respecte a la gent.
128 
