El cas de Marcel Vivet continua portant cua, i ara un informe del departament d’Interior defensa a capa i espasa la decisió que es va prendre en el seu moment d’acusar el jove, que segons la conselleria va ser “purament tècnica”. La condemna de Vivet a cinc anys de presó per una agressió a un membre de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra –en una protesta per la manifestació de Jusapol, una associació de policies espanyols– ha encetat una autèntica guerra judicial. Fins i tot, hi ha una crisi institucional i funcionarial entre la direcció política i els serveis jurídics de la Generalitat, i desconfiança dels membres del cos cap als lletrats de l’administració catalana després del recurs presentat.
A tot això, ara s’hi afegeix l’informe d’Interior, lliurat al Parlament el passat 21 de setembre, que justifica l’acusació contra l’activista badaloní per “criteris purament tècnics i legals”. Així mateix, el conseller del ram, Joan Ignasi Elena, també assegura que no s’ha incoat cap expedient disciplinari als dos mossos que acusaven Vivet arran de la denúncia d’Alerta Solidària. El col·lectiu d’advocats encarregat de la defensa de Vivet apuntava que els agents van elaborar dues investigacions en base a una mateixa minuta policial. Un fet que van qualificar de “corrupte”. Així consideren que l’historial dels Mossos embolicats en el cas és matèria reservada i no subjecte a informació accessible als diputats. Tot just dies abans que es constitueixi i comenci la seva singladura la comissió d’estudi del model policial al Parlament de Catalunya.
L’informe que signa el conseller es configura en base a dues respostes parlarmentàries de preguntes del portaveu d’Interior de la CUP, Xavier Pellicer. En l’escrit, Elena descriu la seqüència dels fets i defensa les decisions preses en cada moment. En aquest sentit, comença detallant que l’ordre que la Generalitat es personés com acusació particular es va signar el 16 de maig del 2019. L’encarregat de signar l’ordre va ser de l’aleshores secretari general del departament, Brauli Duart, a proposta del director general de la Policia. Una manera de fer pal·lès que l’actual direcció política del departament es treu les puces de sobre la decisió. Tot i això remarca que “els fets eren subsumibles en el tipus penal i es va atendre a criteris legals i en relació amb els fets indiciàriament palesos durant la instrucció del procediment”.
En aquesta línia, el conseller emfatitza que per portar a terme l’acusació es van seguir “criteris purament tècnics i legals amb autonomia de criteri i amb la supervisió i coordinació jurídica del gabinet jurídic”. “Els fets objecte d’acusació i indiciàriament imputables al Sr. Vivet”, continua l’escrit, “eren subsumibles en un delicte de lesions contra un agent del cos dels Mossos d’Esquadra, un delicte d’atemptat contra un funcionari en l’exercici de les seves funcions i un delicte de desordres públics”. “Els criteris per mantenir l’acusació per desordres públics són purament tècnics, els que deriven de la llei i la jurisprudència”, insisteix. És més, el conseller assegura que “durant la instrucció es va constatar l’existència d’indicis suficients per imputar un delicte de desordres al senyor Vivet; en el moment del judici oral es va practicar la prova de càrrec suficient”. Així mateix, el departament defensa la base de l’article 557 del Codi Penal -que regula els desordres públics- perquè “mentre no existeixi cap resolució judicial que declari la inconstitucionalitat del precepte, aquest és vigent i aplicable”. A més, la conselleria assegura que la defensa dels Mossos no ha tingut més cost que els 70,24 euros per cada mosso de despesa de procurador, perquè els lletrats ja són en nòmina de la Generalitat.
Cap informació sobre els mossos denunciants
Per altra banda, i arran de la suposada minuta policial que serveix per vehicular dues denúncies diferents, Interior admet que no s’ha formulat cap mena d’acusació derivada de la instrucció oberta en les diligències 204/2019 dels jutjat d’instrucció 2 de Barcelona, que investiga l’altre cas que s’hauria construït a partir de la mateixa minuta policial. De fet, aquest atestat també és objecte d’escrutini per part del departament a petició de Xavier Pellicer. Així, el departament s’escuda en el fet que els atestats no tenen una formulació basada en la llei d’enjudiciament criminal i per tant, va ser “necessari” establir un procediment “homologat i homogeneïtzat que permetés als agents de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra la recepció de denúncies i l’elaboració de diligències i documents en l’àmbit processal penal”. D’aquí que la conselleria afirmi que “no s’ha incoat cap expedient disciplinari” a cap dels dos mossos que signen sengles minutes que, segons la defensa de l’activista, serien calcades sobre el mateix fet.
És més, davant la sospita dels lletrats d’Alerta Solidària, Interior barra el pas a la possibilitat que els parlamentaris sàpiguen l’historial judicial dels dos agents implicats. “No és possible facilitar les dades a procediments judicials en matèria penal corresponents a agents identificats amb número de TIP”, sentencia. En el seu argument, una bateria de legislació de protecció de dades i d’accés a la informació pública que recorda “no és absolut pels parlamentaris”. Els límits al·legats per Interior són els de l’article 21.1 de la Llei de Transparència, això és, “seguretat pública”, “investigació de les infraccions penals”, “secret o confidencialitat en el procediments administratius” o el “principi d’igualtat de parts”.
Així mateix, Interior tanca la porta a facilitar les dades sobre els “casos que els lletrats d’Interior han assumit la defensa dels agents dels Mossos condemnats del 2012 ençà”. “No és possible facilitar aquestes dades”, alerta la conselleria. L’argument és la llei de Transparència, que estableix límits, que els fets es troben sota investigació judicial i que constitueixen “dades personals especialment protegides”.
