Maddalen Arzallus (Hendaia, 1990) es va aficionar de ben petita als bertsos i, de fet, amb nou anys ja es va apuntar a l’escola de bertsos d’Hendaia. El bertsolarisme és un art d’improvisació oral, on es canta a capella amb mètriques i rimes. De vegades als bertsolaris se’ls imposa un tema, i d’altres canten lliurement, i es calcula que cada any hi ha uns tres mil esdeveniments de bertsos a Euskal Herria. En concret, el campionat de bertsos és un dels esdeveniments culturals més importants, se celebra cada quatre anys i participen bertsolaris de tot Euskal Herria. Maddalen Arzallus ha participat enguany al Campeonat de Bertsolaris d’Euskal Herria 2017, on va agafar la cançó dels dibuixos Doraemon i va canviar algunes parts de la lletra introduint el procés sobiranista català i el nom del president de la Generalitat, Carles Puigdemont. En aquesta entrevista amb ‘El Món’, Arzallus explica per quin motiu va decidir referir-se a Catalunya durant el campeonat d’enguany i assegura que aquest és un tema sobre el que es canta molt en els últims mesos.
És el primer bertso que canta sobre la situació política a Catalunya?
No. Últimament és un tema bastant recurrent, tant com quan ens proposen els temes, com quan cantem lliurement. M’enrecordo que la nit que es va declarar la independència al Parlament de Catalunya cantava a Iruña i vam estar cantant mentre trèiem una ampolla de cava i vam brindar amb bertsos. Al final, els bertsos són sempre un reflex de la situació de la societat d’aquell moment. Cantem moltíssim sobre els temes d’actualitat o de moda, i Catalunya és el tema estrella d’aquest moment.
Què volies expressar exactament amb aquest bertso?
En realitat, va ser més aviat un joc. La nit abans vaig estar jugant amb la meva neboda petita, cantant la cançó de Doraemon, i li vam canviar cinc o sis paraules, res més, i vam crear una cançó sobre el president català. Nosaltres quan cantem en el campionat sempre cantem amb temes que ens posen al moment, però al principi i al final cantem un bertso de salutació. Jo el vaig cantar al final per saludar. La gent es va sorprendre molt perquè vaig cantar la cançó de Doraemon amb un parell de canvis i en comptes de dir “Visca Doraemon” vaig cantar “Visca Puigdemont”. Es passen molts nervis amb el campionat i quan vaig saber que segurament no passava endavant perquè la veritat que no va ser el meu millor dia, em vaig relaxar i em vaig prendre la llicència de jugar una miqueta i de treure-li seriositat a l’ambient. La gent es va sorprendre molt i els va fer bastanta gràcia. I ara tots els nens caminen cantant “Visca Puigdemont”!
Aquest ha tingut més èxit que altres bertsos?
Ha tingut molt d’èxit… però no és l’únic bertso destacat d’aquell dia. Maialen Lujanbio, l’excampiona d’Euskal Herria va cantar aquest dia i va cantar uns bertsos sobre una persona transgènere que han tingut molt d’èxit també. Sempre en tots els campionats es queden alguns bertsos en la memoria de la gent. El meu es recordarà, però no serà l’únic que recordarà la gent. Encara falten moltes semifinals, falta la final, i sortiran bertsos difícils d’oblidar.
En aquesta última edició del campionat, hi han hagut més bertsos relacionats amb la política i amb Catalunya que en altres edicions?
Sí, clar, la política sempre ha estat molt present a Euskal Herria i en els bertsos sempre s’ha reflectit la situació política del moment. Sempre s’ha cantat sobre la nostra situació, la corrupció… I en aquesta edició s’ha parlat sobre Catalunya. El dia del referèndum hi havia uns quarts de final, i per descomptat tots ho van esmentar en algun moment. La nit abans també: un va cantar la seva salutació de l’inici amb la melodia de l’Estaca. I recordo un parell de situacions més on s’ha cantat sobre Catalunya. I els que falten, segur que encara sortirà altres vegades!
Com s’està vivint des d’Euskadi tot el procés català?
Jo diria que amb molta intriga. Alguns estaran en contra i segurament els espantarà, però per a d’altres ha estat una nova il·lusió. Aquí han ocorregut moltes coses, han estat molts anys de guerra diria jo, i això al final desgasta a la gent. Crec que últimament les ganes de lluitar de la gent s’estaven apagant i el procés català ens ha donat forces una altra vegada. Però jo no puc parlar per tots. Per a altres bascos més conservadors tota aquesta desobediència és un disbarat. D’altra banda, la resposta que ha arribat des d’Espanya no ens ha sorprès gens. Aquí portem anys amb presos polítics, tortures, càrregues policials, fins i tot morts i desapareguts. Per a nosaltres és la història de sempre. No puc parlar per tots però diria que el procés català ha suscitat molt d’interès aquí, en general. Per a alguns haurà estat una bogeria, però per a d’altres ha estat una nova il·lusió, fins i tot un model d’aprenentatge.
Té incidència en altres àmbits de la cultura?
Tot el que ens envolta deixa les seves petjades en la creació. Com la nostra és una creació improvisada, els temes surten de seguida, anem molt coordinats amb els temes d’actualitat. La música, l’art, el teatre… necessiten el seu moment de preparació i es triga una miqueta més però segur que recorreran al procés català de seguida.
Aquest és el bertso sobre Catalunya i Puigdemont amb música de Doraemon que va cantar Maddalen Arzallus:
“Kataluñan egunon,
eta Belgikan gabon,
Bruselako leihoan bost mamu eta Puigdemont.
Zer pozik bizi diren amets batetik bestera,
ezker eta eskuinekoekin batera.
Karls Puigdemont magoa ere bada,
bai, egia da hori!
Ron pon pon, gora ta gora beti, Karls Puigdemont!”
“A Catalunya bon dia,
i a Bèlgica bona nit,
a la finestra de Brussel·les cinc fantasmes i Puigdemont.
Què contents viuen, de somni a somni,
Junts amb els d’esquerres i els de dretes.
Carles Puigdemont també és un mag.
Sí, això és veritat!
Ron pon pon, visca Carles Puigdemont!”
