Els fons reservats són un nexe d’unió entre l’operació Kitchen i l’operació Catalunya. La casualitat ha volgut que coincidissin dos dels escàndols de les clavegueres del ministeri d’Interior en un mateix sumari. En concret, en la causa del jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional, on s’instrueix l’espionatge a Luis Bárcenas, extresorer del PP, a què l’hauria sotmès la “policia patriòtica” de l’aleshores Jorge Fernández Díaz i el comissari jubilat, ara empresonat, José Manuel Villarejo, per trobar la documentació sobre el finançament irregular de la formació i el pagament de sobresous als seus líders.
Aquesta operació, batejada com Kitchen, va implicar una ingent quantitat de recursos que provenien dels fons reservats. És a dir, diner en efectiu del qual només es donen explicacions a la comissió del Congrés de matèries reservades. Són diners per a operacions opaques de seguretat que s’utilitzen tant per pagar confidents com per finançar operacions clandestines.
En una part del sumari, la “peça reservada 1”, a la qual ha tingut accés El Món, hi consta un informe de la temuda Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la UDEF del Cos Nacional de Policia, on s’hi reporten tots els rebuts dels diners reservats a l’operació Kitchen. En detall, hi han els rebuts, factures, tiquets, justificants de cobrament i de retirada de fons, així com els reemborsaments de despeses. Precisament, en un document que els investigadors consideren clau és on hi ha el lligam entre les dues operacions.
És un rebut signat el 10 de desembre de 2013 pel poderós comissari principal Enrique García Castaño, aleshores cap de la Unitat Central de Suport Operatiu, la UCAO. És a dir, una unitat d’elit que presta servei a totes les unitats policials amb operacions de risc per captar fonts, fer seguiments o oferir informació altament sensible. En aquest rebut, titulat Pago de Operaciones, hi ha quatre pagaments, un d’ells computat com a “despesa de localització de mossos”.
En aquest rebut es desglossa un import total de 6.905,82 euros per sufragar diverses operacions. Així, s’hi reflecteixen 2.700 euros que “es lliuren a l’inspector en cap Francisco Moar”. Aquest oficial de policia és actualment cap de la Unitat de la Policia Judicial, i un dels més valorats experts en casos de delinqüència organitzada i narcotraficants. De fet, va ser un dels que va destapar la màfia policial. La seva funció és precisament trobar fonts i pagar confidents de les xarxes de narcotràfic.
Una segona partida suma un total de 1.905,82 euros per a la compra de material informàtic per a un “servei especial” (SE). També s’hi afegeixen 700 euros per a la “compra d’una pistola per al cuiner”, és a dir, una arma curta marca Glock per a Sergio de los Ríos, el xofer de Bárcenas i talp captat pel comissari José Manuel Villarejo. I finalment hi ha el concepte “1.600 euros, despeses de localització de mossos”. Això, traduït, vol dir diners per captar confidents o per als investigadors que es van desplaçar a Barcelona per buscar talps de la mateixa Comissaria General d’Informació de la policia catalana.
Ara bé, així com a la resta de l’informe de la UDEF i part del sumari es desenvolupen les altres despeses i en altres peces separades, les notes informatives que acompanyen aquestes despeses han estat expurgades del sumari per ordre del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel Garcia Castellón. El passat 20 de gener, el magistrat va treure aquests arxius i part de la informació acumulada per Villarejo sobre l’operació Catalunya i els ha enviat amb el segell de “secret oficial” al mateix CNI. De fet, ni el jutge ni la fiscalia ho volen investigar, essent conscients que Villarejo va tenir un paper primordial en aquesta operació i, com a primer col·laborador, el mateix Enrique Garcia Castaño, alies El Gordo. El fet que no hi hagi una investigació judicial en marxa, converteix en més opaca la investigació d’aquesta operació encoberta contra l’independentisme.
Una de les claus d’aquesta investigació era poder obtenir informació de mossos sobre moviments de líders sobiranistes com Artur Mas, Jordi Pujol o Oriol Junqueras, així com casos de possible corrupció o poder destriar mossos que, contraris al Procés, volguessin passar informació sobre les opinions dels comandaments o de les unitats d’elit d’informació, com la UCRO INF, i no pas de fonts sindicals com s’hauria apuntat en un primer moment, perquè no tenien informació efectiva ni útil. De fet, segons un informe que ha fet córrer el mateix Villarejo, moltes de les fonts captades entre els comandaments van ser aprofitades posteriorment per descobrir l’estratègia dels Mossos durant el Primer d’Octubre i obrir diversos processos judicials, com el que va patir el seu major, Josep Lluís Trapero, o fins i tot, per rebre xivatades com el de les furgonetes a l’incineradora de Sant Adrià. De fet, el mateix cap d’Informació del CNP durant el referèndum, el comissari José Manuel Quintela –actual cap del CNP a Barcelona– va admetre a l’Audiència Nacional haver utilitzat un talp del dins els Mossos per preparar les seves accions policials.
104 
