Se’n van dir “lleis de desconnexió”. Eren les dues lleis del Parlament de Catalunya que havien de donar cobertura legal al principi del final del Procés i obrir el camí cap a la independència. El colofó de la legislatura del 2015. Eren les lleis del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República, que van ser aprovades en un neguitós ple celebrat batejat com el del “6 i 7 de setembre” d’ara fa quatre anys, el 2017. Aquest dilluns es compleix el quart aniversari d’una data que es manté com a indispensable en l’argumentari espanyolista.
Aquell ple entortolligat, matusser, dur i crispat es va celebrar i les lleis es van aprovar malgrat els avisos dels poders de l’Estat que deien no es podria tirar endavant. De fet, els equips jurídics temien que l’Estat podia aturar fins i tot la celebració del ple. L’aleshores recent reforma de la Llei del Tribunal Constitucional ho permetia i era el mecanisme exprès per fer-ho. Però una estratègia processal va permetre blindar la presidenta Carme Forcadell per poder celebrar les dues sessions. Una intrahistòria interessant en què tenen protagonisme l’entitat Drets, l’advocat Agustí Carles, els magistrats del Tribunal Constitucional i el judo. “Vam aprofitar la força del contrari, com en el judo”, apunten fonts coneixedores de la maniobra en conversa amb El Món.
La reforma de la llei del TC, dos anys abans
La història comença l’1 de setembre del 2015. El Partit Popular, de la mà de l’aleshores senador Xavier García Albiol, va presentar la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional. Una presentació amb marca de la casa tot advertint “s’ha acabat la broma!”. La tria de la data no va ser casual. En primer terme, estaven convocades les eleccions al Parlament per al 27 de setembre, on es preveia una victòria contundent de les forces independentistes, bàsicament en dues formacions, Junts pel Sí –un conglomerat de CDC, ERC, Demòcrates, Mes i independents, amb l’execosocialista Raül Romeva al capdavant– i la CUP, amb Antonio Baños com a cap de llista. Les previsions apuntaven, una clara majoria absoluta i que el vot independentista superaria el 50% dels vots. Per altra banda, el vint de desembre del mateix any s’havien de celebrar les eleccions espanyoles que apuntaven la possibilitat que els populars de Mariano Rajoy perdessin la majoria absoluta, de manera que no podrien dur a terme la reforma del TC amb tota comoditat.
Aquella reforma va ser força polèmica, però es concentrava a l’article 92 de la llei. En definitiva, donava potestat executiva al Tribunal Constitucional per “vetllar pel compliment efectiu de les seves resolucions”. En aquest sentit, preveia la figura de “l’incident d’execució”. Un sistema que establia que en “cas d’advertir que una resolució dictada en l’exercici de la seva jurisdicció pogués estar sent incomplida, el tribunal, d’ofici o a instància d’alguna de les parts del procés en què s’hagi dictat, requerirà a les institucions, autoritats, empleats públics o particulars a qui correspongui dur a terme el seu compliment perquè en el termini que se’ls fixi informin al respecte”.
Un avís a navegants
S’hi afegia la possibilitat d’imposar multes (com el cas dels Síndics) o fins i tot, més inquietant, “acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats o empleats públics de l’administració responsable de l’incompliment, durant el temps necessari per assegurar l’observança dels pronunciaments de Tribunal”. Fins a la reforma de la llei del TC, les execucions de les seves sentències no les feia el propi Tribunal sinó, cas que fos necessari, un tribunal ordinari, amb totes les garanties d’un procediment judicial i amb el dret de defensa: això s’acabava, l’avís a navegants estava emès.
La tensió del moment polític a l’estiu del 2017 havia augmentat també arran dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost. S’acostava la data prevista de referèndum el diumenge Primer d’Octubre, anunciada al mes de juny. Les maniobres dels diferents grups polítics preveia una guerra de trinxeres al Parlament utilitzant les escletxes del reglament de la cambra, que fins i tot, es va arribar a reformar.
L’Estat jugava amb un avantatge: la presidenta, Carme Forcadell, i la resta dels membres de la Mesa, –ara inhabilitats per desobediència per sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, recorreguda davant el Tribunal Suprem– ja estaven requerits pel Tribunal Constitucional en diferents incidents d’execució d’iniciatives parlamentàries admeses a tràmit. “Només havien de prémer el botó”, expliquen fonts properes al cas. Els advocats de l’equip de la presidenta Forcadell, amb Andreu Van Den Eynde al capdavant, i de la Mesa, es veien a venir la patacada. “Calculàvem que era qüestió de temps que el Constitucional que suspengués de funcions els membres de la Mesa i es quedessin sense tramitar les lleis que donaven cobertura al Primer d’Octubre”, detallen fonts coneixedores del cas a El Món.
“Cal posar en context que durant tot l’estiu Soraya Saenz de Santamaría venia anunciant que si Carme Forcadell, la Mesa i el Parlament posaven en marxa l’aprovació d’aquestes lleis, ella actuaria de manera contundent davant el TC, el braç executor davant la seva incapacitat de guanyar les eleccions a Catalunya i així matar el tema”, comenten les mateixes fonts.
L’objectiu de l’Estat, suspendre Forcadell
L’ofensiva que els lletrats dels líders independentistes preveien que faria la Moncloa era que l’advocacia de l’Estat, el dia que el Parlament es disposés a tramitar la llei del referèndum, comunicava al Constitucional que la presidenta Forcadell i la Mesa no havien fet cas del requeriment rebut, i, per tant, d’acord amb l’apartat 4t de l’article 92 s’havia de suspendre de funcions la presidenta de manera que el vicepresident, José Maria Espejo Saavedra, de Ciutadans, passava a dirigir la Mesa, i la tramitació s’aturava. “L’actuació hauria estat automàtica: l’advocacia de l’Estat ho presenta, el TC acorda la suspensió de funcions de la presidenta i quan vols recórrer ja ets fora de la presidència del Parlament; la reforma del Constitucional i de la seves potestats era així de bèstia”, retreuen les mateixes fonts.
La contraofensiva: recusar els magistrats del TC
Davant aquest escenari, els advocats van idear una contraofensiva per poder aprovar les dues lleis sense que ningú prengués mal o que el mal fos el mínim possible, arran de la nova regulació del TC com a tribunal d’execucions. La contraofensiva plantejada va ser presentar un escrit en nom de Forcadell el mateix 6 de setembre del 2017 a les 9 del matí davant el Constitucional. “El registre de l’escrit s’havia de fer personalment i no telemàticament, per evitar manipulacions”, destaquen. L’escrit era una recusació processal contra els magistrats del TC. L’argument era que “la presidenta Forcadell portava mesos essent advertida i fins i tot amenaçada per part de la vicepresidenta del govern espanyol que seria suspesa de funcions si posava en marxa l’aprovació de les lleis de desconnexió”. En aquesta línia, compareixia un lletrat de Forcadell –va ser Agustí Carles– en nom personal de la presidenta i no del Parlament. La petició era: “Recusar tots els magistrats perquè, si han de prendre una mesura de multa, suspensió o execució subsidiària, estan contaminats perquè són els que van dictar les sentències que ara pretenien executar”.
La gràcia de la recusació és que era “nova” perquè encara no hi havia jurisprudència en ser la primera vegada que s’aplicava l’execució prevista en la reforma de la llei del Tribunal Constitucional. “No hi havia més remei, van haver d’admetre la recusació i, per tant, es paralitzava qualsevol intent de l’Advocacia de l’Estat de suspendre de manera automàtica les funcions de Forcadell i d’aquesta manera guanyàvem un dia per poder tramitar la llei del referèndum, d’aquí que s’acabés el ple de matinada”, subratllen les mateixes fonts.
Moviments d’amagat a Madrid
Un advocat es va desplaçar a Madrid el dia 5 i va dormir en una casa particular per evitar seguiments. “Fins i tot, el procurador contractat no sabia de quin tema es tractava perquè no ens deixés penjat a darrera hora”, relaten. “Davant l’estranyesa del procurador de presentar l’escrit físicament i no de forma telemàtica, li vam dir que el client era una famòs del cor i volia notorietat periodística desprès de presentar l’escrit”, indiquen. Mitja hora abans, en un bar, li van explicar la realitat, i el procurador va acceptar al·legant la seva funció professional.
A les nou en punt del dia 6 al matí, es va registrar la recusació. Ja hi havia número de procediment. Un Whatsapp informava als advocats de Barcelona que l’escrit s’havia presentat. Forcadell, just abans de la Mesa escriu un tuit anunciant que acaba de recusar els magistrats del TC davant una eventual suspensió de les seves funcions. A partir d’aleshores, l’estratègia de l’oposició unionista canvia i per guanyar temps presenta diverses reconsideracions, una de cada partit, per endarrerir el tràmit. Les actes de la Mesa i la Junta de Portaveus ho acrediten.
A les dues de migdia, el Constitucional decideix no suspendre la presidenta i continua la deliberació sobre les recusacions. ”Van passar les hores i, finalment, a darrera hora de la tarda, la Moncloa va presentar telemàticament una nova execució de sentència i, vet aquí la sorpresa, no demanava que se li imposés cap multa ( com si faran desprès amb els Síndics electorals ) ni que se la suspengui de funcions, sinó únicament que se l’adverteixi de la possible comissió d’un delicte de desobediència i que es doni trasllat al ministeri fiscal. No es podien permetre demanar la suspensió i que el Constitucional ho hagués de denegar perquè hi havia la recusació en marxa”, recorden.
De fet, els magistrats, al migdia, van demanar còpia de l’escrit anunciant a través del seu servei de premsa, que, com a mínim, fins l’endemà no es pronunciarien. Era una recusació ad cautelam, abans que l’Estat mogués fitxa, per donar un número de procediment i aturar el cop d’una suspensió que hauria impedit aprovar les lleis. “La maniobra va sortir bé, aquella batalla es va guanyar, la guerra ja és una altra cosa”, ironitzen les mateixes fonts.
