Tota l’artilleria. L’Estat va veure l’oportunitat i no la volia deixar escapar. Tot per capturar el president a l’exili Carles Puigdemont. Fins i tot, el reservadíssim Centre Nacional d’Intel·ligència –els serveis secrets espanyols–, així com la petició d’auxili a la BKA, la totpoderosa Oficina Federal d’Investigació Criminal de la República Federal Alemanya i també les forces especials de la mateixa policia de l’estat federat on el president fou detingut el 25 de març de 2018.
El sumari dels dos mossos acusats d’encobriment que acompanyaven el president és dens i carregat d’informes i atestats policials per remetre a diverses autoritats europees alertant que no només Puigdemont estava buscat per rebel·lió sinó que anava acompanyat per “encobridors” que podien anar armats i per tant, calia fer un detallat pla de detenció i seguiment. En aquesta línia, les diligències 27/2018 del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional mostren la quantitat ingent de recursos que es van dedicar a la detenció del president Puigdemont. Una investigació que, de retruc, ha derivat en aquesta causa per encobriment als dos mossos que acompanyen el president, en Xavier i en Carles, així com dues de paral·leles per al cap de l’oficina de Puigdemont, el professor Josep Lluís Alay i el senador i amic personal del president Josep Maria Matamala, Jami.
De fet, el 4 d’abril del 2018, un informe policial de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona, signat pel comissari José Ignacio Moreno, desgrana per a l’Audiència Nacional part de la història sobre com la policia va preparar la detenció. En aquest atestat, al qual ha tingut accès El Món, el comissari admet que el Cos Nacional de Policia va tenir la col·laboració del Centre Nacional d’Intel·ligència amb l’omnipotent Comissaria General d’Informació (CGI) del cos, així com diversos serveis policials europeus. De fet, la CGI de la policia espanyola va requerir i activar també els serveis internacionals del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO.
En el mateix sumari, també hi consta “l’informe de detenció amb número VG 174702/2018” emès pel comissari Dirk Loding, que signa la tasca conjunta de detenció dirigida per la BKA a l’estat federat alemany d’Schleswig-Holstein. En aquest informe, el comissari –murri amb les paraules– fa un relat de l’operatiu i relaciona amb tot detall les unitats policials activades. Tot arran de la petició “d’auxili judicial” en base l’article 451 del Codi Penal on l’administració espanyola s’ocupa d’emfasitzar que Puigdemont i els seus acompanyants estarien encobrint un fugit per un delicte de “rebel·lió, terrorisme i homicidi” exposant tot el contingut de l’articulat.
El comissari alemany explicita que van dur a terme la detenció “amb el suport de forces especials policials de la ciutat de Kiel i una dotació de la Bundespolizei, la policia federal alemanya”. En el mateix atestat, el comissari informa que “Puigdemont va ser traslladat a la presó de Neumüster per part de les forces especials de la policia”. Curiosament, el comissari es permet una vel·leïtat sobre el comportament dels detinguts tot i l’espectacular desplegament policial. “Durant tot el procés, el senyor Puigdemont es va comportar de manera tranquil·la i col·laboradora”, descriu. A més, subratlla que no va posar cap problema fins que no va arribar l’intèrpret d’alemany i que el mateix Puigdemont va enraonar tota l’estona amb els policies en anglès sense cap mena de problema.
Tot i els atestats inclosos que posen en dubte el relat oficial de la policia en tant que els acompanyants sabien que s’havia activat una euroordre, la policia alemanya destaca la seva “col·laboració”. Tot i això, la fiscalia de l’Audiència Nacional reclama una pena per als escortes del president de ni més ni menys que tres anys per un delicte d’encobriment. En el seu escrit de qualificació dirigit al jutjat central d’instrucció 6 de cara el judici que s’ha de celebrar entre el 24 i el 27 de maig a la seu de l’Audiència Nacional, al qual ha tingut accés El Món, el fiscal Emilio Miró explica que “tots dos eren conscients que Puigdemont era investigat a Espanya per la seva participació en fets constitutius d’un delicte de rebel·lió i altres, i que el jutge instructor encarregat de la investigació –Pablo Llarena– havia emès una ordre europea de detenció i lliurament amb la finalitat de ser jutjat”.
142 
