El 21-D es va plantejar com un plebiscit de ratificació de l’1-O. Què ha de ser el 14-F segons ERC?
ERC espera que els independentistes superem el 50% dels vots, i això ha de ser de forma reiterada en el temps justament per mostrar fortalesa. Si volem llegir bé el moment polític i històric que vivim, i de fet, com funciona la comunitat internacional, hem de tenir molt clar que hem de demostrar de forma clara que som hegemònics. La primera condició sine qua non del 14 de febrer és que siguem més del 50%.
En aquest 50% vostè hi compta el vot netament independentista, o també hi sumaria el vot sobiranista dels Comuns?
Comptem en aquest 50% els partits que es presenten amb la independència en el seu programa electoral, ERC, que som els històrics, JxCAT i la seva confluència, la CUP i els que es presentin, si s’acaben presentant, més petits, que ara intenten aconseguir les signatures. Seran unes eleccions molt monitoritzades on es valorarà si l’independentisme ha perdut pistonada o si es manté el pols. Estem convençuts que aconseguirem el 50%, i ara hem de fer l’últim impuls de creixement per arribar a l’hegemonia clara que fins ara no hem tingut.
Els Comuns quin paper tenen en aquesta hegemonia?
Nosaltres volem fer un front ampli per consolidar una república, i aquí sí que sumem els Comuns. Volem que tinguin a la seva agenda política l’autodeterminació i l’amnistia, i per tant, els comptem en aquestes lluites compartides, però no en el 50% de suport a la independència.
El 14F no serà per a ERC un nou plebiscit independentista sinó una primera prova en una cursa de fons per aconseguir l’hegemonia, doncs?
Sí, hem de ser molt més forts i estar molt més preparats per consolidar-nos com a Estat. No ens ho posaran fàcil per entrar a la Champions dels estats de la UE, perquè ens veuen com una amenaça. Per tant, el camí és demostrar la nostra hegemonia amb vots de forma sistemàtica, no només en aquestes eleccions. L’independentisme ha d’aspirar a ser majoritari sempre i estar a totes les institucions, i totes vol dir també la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. L’èpica està en el treball i l’acumulació de forces i no en castells de foc i propostes poc sòlides. Però també hem de ser forts en àmbits socials i econòmics, perquè si en algun moment hem estat forts i hem pogut proclamar la república és perquè justament hi va haver un correlació de forces hegemònica políticament, social i econòmicament del republicanisme.
A dia d’avui aquesta correlació de forces es manté. Hi ha majoria al Parlament, a la Generalitat, a la Cambra de Comerç, a les entitats de la societat civil… L’independentisme no ha perdut suport al carrer.
De l’aprenentatge dels darrers anys veiem que si volem fer un embat amb l’Estat, i fins i tot anar a una via unilateral, a la qual ERC no hi ha renunciat mai, hem de ser més forts allà on no hem pogut demostrar la nostra hegemonia. Políticament, és a les eleccions, superant el 50%.
JxCAT proposa que el 14F sigui un plebiscit intern de l’independentisme, de manera que si guanya ERC, Junts abandona l’estratègia de la confrontació, però si guanya JxCAT, vostès renuncien a la via possibilista i assumeixen la confrontació amb l’Estat com el camí a seguir. Accepten el tracte?
Estem segurs que ERC guanyarà les eleccions i liderarà la nova legislatura, després de 40 anys d’alternança entre socialistes i convergents o post-convergents. En aquest sentit, en Pere Aragonès serà el president de la Generalitat. Creiem que la nostra estratègia és la més pensada i treballada, i té com a base també l’experiència que hem tingut a nivell internacional a través de la conselleria d’Exteriors, que ens ha permès conèixer exactament quina és la realitat internacional en què se sustenta la nostra estratègia. Si un territori demostra sistemàticament la seva persistència i la seva hegemonia en assolir un objectiu polític, és evident que al final aquesta opció tindrà cabuda.
Però accepten el tracte o no?
És que encara no ens han explicat com. Primer parlem d’estratègies i concretem, perquè si no hi ha concreció és una mica difícil fer aquests plantejaments. Convidem JxCAT a utilitzar els seus espais mediàtics per explicar com assoliran l’objectiu de la independència. Nosaltres ja ho hem fet, però demanem a JxCAT que concreti la seva estratègia.
Deia que Pere Aragonès serà el president de la Generalitat. Ho serà amb els vots de qui sigui o només amb vots independentistes? Aritmèticament, és molt probable que ERC pugui decantar majories.
ERC és la ròtula que aglutina tot l’àmbit sobiranista, des del PDeCAT i JxCAT fins a la CUP, però també els Comuns, i entre ells s’autoexclouen. Però amb ERC hi vol ser tothom, és significatiu. Tots els partits que vulguin posar a l’agenda política l’autodeterminació i la construcció d’una república seran benvinguts a formar part d’un govern d’ERC.
Hipotèticament, Aragonès podria ser investit en format coalició amb els Comuns i el suport extern del PSC?
La proposta que ha fet Pere Aragonès no compta amb el PSC, perquè en aquests moments el PSC està molt allunyat dels nostres postulats. Amb nosaltres no pot comptar per formar govern, ho hem dit per activa i per passiva.
No necessàriament hauria de ser un tripartit al Palau de la Generalitat, podria ser-ho només al Parlament i ser un govern en minoria ERC-Comuns?
No plantegem aquesta possibilitat. Si a tu et donen suport des de fora, naturalment t’intentaran condicionar, i en aquests moments el nostre plantejament polític està molt allunyat dels del PSC.
Per tant, ERC dona per fet que si la suma aritmètica permet reeditar un govern independentista, no hi ha marge per a maniobres per part de ningú?
Sí. Els partits independentistes tenim l’obligació de governar junts si sumem. Els dos grans objectius polítics d’aquesta propera legislatura seran la reconstrucció del país social i econòmicament, però també confluir en una estratègia que ens faci avançar en el procés d’independència. Tenim l’obligació d’entendre’ns.
Aquesta legislatura l’independentisme ha governat, però s’ha visualitzat que la falta d’una estratègia conjunta i les pugnes partidistes han frenat aquest camí. Què ha de canviar perquè l’endemà del 14F el nou govern, si és independentista, no torni a ser el mateix?
Jo mateixa, que arribo fresca a la política nacional, tinc molt clar, per la meva trajectòria anterior, que els partits independentistes es poden entendre i poden fer molt bona feina junts. No és impossible, depèn de les persones, i en aquest sentit jo posaré tot el meu esforç i experiència perquè això sigui així. A mi no em sentireu retreure res als meus companys de viatge i intentarem sumar, asseure’ns i arribar a acords estratègics.
Tornant a la política de pactes i a “l’obligació” de l’independentisme de governar plegats. Vostès governen amb el PSC en alguns ajuntaments, i JxCAT a la Diputació. Es poden fer excepcions?
Quan hem pactat en alguns ajuntaments amb el PSC ha estat perquè nosaltres teníem l’alcaldia, és diferent que pactis per donar la presidència al PSC… I a nivell de l’Estat, o era PSOE-Comuns o un ‘trifachito’, que segur que hauria estat un govern contra els catalans i els treballadors, la llengua, l’emergència climàtica, etc. En tot cas, confluïm amb l’esquerra abertzale i la gallega en aquesta estratègia d’intentar condicionar el govern de Madrid i la seva agenda política.
A Sant Cugat, JxCAT va guanyar les eleccions i un pacte ERC-PSC-CUP els va treure l’alcaldia.
Sí, però a Sant Cugat hi ha una alcaldessa republicana.
Creu que els partits independentistes haurien de signar un compromís previ al 14F pel qual deixessin clar que hi hauria govern independentista si suma?
Tant de bo que tots els partits fessin el que ha fet ERC i diguin que si guanyem les forces independentistes governarem junts. ERC sempre ha donat suport al candidat independentista més votat.
El 14F, a més de saber si l’independentisme passa del 50%, quin pes tindrà l’eix social esquerra-dreta?
ERC representa la justícia social i l’independentisme. Cap altre partit suma l’eix esquerra i l’independentisme d’una forma tan clara. I, sí, la pandèmia ha fet que en aquestes eleccions l’eix esquerra-dreta sigui important. Com sortim de la crisi, amb retallades com ho va fer el govern CiU? O ho fem revertint les retallades com ho vam fer ERC just després de superar la primera crisi sistèmica?
Quan hi hagi el resultat de les eleccions, acabarà essent un plebiscit intern, perquè o guanya ERC o guanya JxCAT.
No n’estem tant segurs, pensem que la victòria potser anirà entre ERC i el PSC, perquè les últimes eleccions –les espanyoles- vam guanyar. El PSC ha fet una aposta per un ministre que en els darrers temps ha estat molt mediàtic, i segurament pot aspirar a guanyar. El votant independentista haurà de fer vot útil el 14F per frenar el PSC, i per tant, posar tots el vots en el partit que té més opcions de guanyar, que en aquest cas és ERC.
Però o guanyarà una estratègia o l’altra. O confrontació o possibilisme.
Crec que es demostrarà que a ERC som l’independentisme útil i l’independentisme de veritat, perquè al final les coses no són com ens agradaria que fossin sinó com són. Per això la nostra via és la possibilista, perquè no volem tornar a generar un procés de frustració.
69 
274 
