Laura Borràs (Barcelona, 1970) diu “sí” on altres diuen “no”, sobretot si té a veure amb fer possible la independència. Ha proposat activar la DUI amb la fórmula de l’1-O, havent après dels errors del passat com ho ha estat —assegura— haver cregut que l’estat espanyol està obert al diàleg. En aquesta entrevista concedia a EL MÓN Borràs s’estén en la seva proposta del que haurien de ser els propers quatre anys si el 14-F aconsegueix assolir la presidència de la Generalitat. Reclama fermesa per “plantar cara” i adverteix que JxCAT no anirà al darrere de cap “pastanaga” del PSOE.
El desembre del 2017, en les eleccions del 155, amb el president Carles Puigdemont JxCAt va assolir els 34 escons. Es veu en condicions per mantenir o superar aquests resultats el 14-F?
Les enquestes des de 2017 no han correspost mai amb el resultat. En aquesta ocasió comencem amb unes enquestes extraordinàriament més favorables quan sempre havien estat catastròfiques. Això ens anima, confirma que treballem en la bona direcció, però no ens confiem en absolut. Treballem dia a dia i vot a vot per anar donant el nostre missatge. La intenció és mantenir la posició i a poder ser anar endavant.
La disposició de les fitxes al tauler aquest cop però és diferent. El president a l’exili manté una posició al capdavant diríem que simbòlica i sabent que no assumirà la presidència. Això canvia una mica les expectatives?
Som molt clars i ho hem estat molt. La presència del president no és que sigui simbòlica. És que el president és el president de JxCAT, el president legítim de Catalunya i nosaltres no normalitzem el fet que va passar l’octubre del 2017 respecte a la perspectiva de la repressió. Precisament per això hi soc jo, una persona que no té res a veure amb la vida política. En canvi hi soc per aquesta circumstància anòmala. El president hi és perquè hi ha de ser. És aquest record permanent dels que com nosaltres no volem normalitzar el que va passar. Ens sobreposem a les fatalitats. Que ell hi sigui és de justícia perquè és el president legítim. Jo soc la cap de llista si guanyem, jo seré la presidenta de la Generalitat i naturalment comptant amb tots els actius que tenim a JxCAT, també el president Torra, els consellers Jordi Turull, Josep Rull o Jordi Sánchez.
Serà presidenta si guanya però el cas per un presumpte delicte de corrupció pot dificultar aquest darrer pas. Les darreres hores s’ha aixecat controvèrsia per unes declaracions sobre aquest assumpte. Com creu que els seus companys de viatge haurien de mirar-se aquesta qüestió si en cas d’arribar a la presidència després l’inhabiliten?
Demano que es vagi a la font. En aquest cas no es llegeixi, sinó que es vegi la resposta completa i que no es facin descontextualitzacions que vulguin fer-me dir el que no dic. Hauran de triar entre la justícia espanyola o la democràcia catalana.
Com és que encara no hem vist el president Torra fent campanya amb vostè?
Que no se l’hagi vist no vol dir que no hi sigui. Tinc contacte diari amb ell. Estem en una campanya diferent, el president Torra ha exercit aquest rol de demanar prudència, contenció. Els confinaments i el fet que ell viu a fora de Barcelona fan que hi hagi hagut aquesta no presència pública del president, però hi és i està al meu costat. El cap de setmana farem un acte junts perquè em desplaçaré.
En el seu discurs d’investidura el president Torra va dir que el seu compromís per aquesta legislatura era la restitució del Govern legítim i l’elaboració d’una Constitució. Aquesta Constitució no surt al programa electoral de JxCAT pel 14-F. Què se n’ha fet d’aquell projecte?
Totes les propostes que va fer el president les va fer pensant que podria comptar amb el suport complet de tota la majoria independentista. A mesura que ha anat evolucionant la legislatura, hem vist que aquesta majoria no ha actuat com a tal. Per tant, en moltes qüestions es va anar quedant sol, o bé, acompanyat dels que li havien donat sempre suport. Però és evident que per tirar endavant un projecte independentista de país fa falta que tots els independentistes hi siguin i això no ha passat en aquesta legislatura. Crec que aquesta va ser una de les constatacions més doloroses pel president Torra. La pèrdua de l’acta de diputat va ser un dels moments més dolorosos per ell perquè ni els seus propis socis de Govern i companys no van ser capaços de plantar cara com volia JxCAT. Que amb la inhabilitació del president Torra hi hagi nou mesos que ja estan restats —perquè va ser el Parlament qui el va inhabilitar preventivament— és una vergonya democràtica per l’independentisme.
Vostè ha posat un pla sobre la taula per assolir independència que consta de set compromisos. Què pensa fer perquè els “companys de viatge” s’hi avinguin?
La disposició és la del respecte a la democràcia, a la força de les urnes. Per això estem insistint molt que per poder governar bé i poder fer amb ambició i possibilitat de desenvolupar tot allò que proposem és normal que tinguem aquesta força dels vots. Si no els tenim sols per això volem els altres companys de viatge que siguin capaços de posar per davant aquest objectiu de la independència per fer aquestes passes endavant. En funció de la força que tu tens els altres estan amb més o menor disposició de seguir o de frenar. Nosaltres demanem tota la força per poder avançar. El projecte que vam presentar és un document molt treballat, on cada paraula hi és molt mesurada. Per això de vegades, com que vinc del món de les paraules, vull fer aclariments, no perquè em desdigui dels seus continguts, sinó per realment afirmar-los en el que son. Quan la gent parla de DUI jo dic activar-la en lloc d’aixecar-la, perquè no està ajaguda. Per tant, des d’un punt de vista del llenguatge, no podem aixecar una cosa que no està ajaguda.
Però vostè activa un compte enrere? Què vol dir? El rellotge comença a córrer quan l’activa o s’activa fins a l’infinit?
No. És que justament nosaltres no hem posat una temporalitat perquè hem d’aprendre dels errors del passat. I aprendre dels errors del passat és que no podem fer les coses per fer-les malament. Llavors el que és important és el què. Volem fer passes decidides endavant cap a la independència i per això fem aquesta carta de navegació? Doncs sí. Volem fer-ho i necessitem fer-ho amb tots els independentistes? També. Per això és una proposta. Moltes vegades es diu que no hi havia proposta, la posem sobre la taula, i ara que la tenim sobre la taula anem a buscar-li defectes. El primer punt per nosaltres és refermar el compromís. Si hi ha una majoria independentista amb vots i amb escons, anar al Parlament per —amb una resolució— refermar aquest compromís perquè tinguem clar cap a on anem. Perquè si no es poden donar coses per sabudes que després no. Després anàvem desplegant l’alineació amb la societat civil organitzada, amb les institucions, el paper del món local, la incorporació del Consell per la República. La nostra voluntat és inclusiva i col·lectiva per arribar al moment en què, quan activem la nostra DUI, estiguem en disposició de defensar-la, de controlar el territori, que no hi hagi suspensions, ni aixecaments i de reclamar el reconeixement internacional.
És un projecte obert?
Tothom que vulgui pot sumar-s’hi. Totes les propostes són benvingudes menys les que vulguin dissuadir. Si estàs dient tota el dia que és molt difícil i no fas res per revertir-ho, realment finalment serà impossible fer-ho. Nosaltres pensem que és possible. La fórmula de l’1-O confirma que és possible. Per tant, hem de veure què va fallar llavors. D’una banda, va fallar la nostra capacitat de concedir credibilitat a l’estat espanyol i això ja no és així, nosaltres no li hem concedit credibilitat a l’estat espanyol des de l’1-O del 2017.
Per què?
No em vaig creure Pedro Sánchez quan deia que volia desjudicialitzar i sort que no me’l vaig creure perquè què ha passat amb aquests tres anys? Tot s’ha judicialitzat molt més. No me’l vaig creure quan va dir que volia una taula de diàleg perquè no volia dialogar. Entenc molt bé les coses una vegada, no necessito que me les repeteixin. “No, nunca jamás” és diàfan, no porta cap error. I aquesta és la posició del PSOE. Tota la resta son cortines de fum, pastanagues, conills que es treuen del barret i que potser il·lusionen algú, però en nosaltres la credulitat ja no hi és. Com que ja no hi és dependrà de com nosaltres siguem capaços de mostrar aquesta fermesa i exigència per negociar de veritat, en els termes en què hem de negociar. Si no reconeixen el referèndum de l’1-O, estan disposats a generar un nou referèndum perquè la ciutadania decideixi? Vosaltres sereu demòcrates abans de ser espanyols? Si la resposta és sí, nosaltres endavant. Si la resposta és no, nosaltres no podem anar esperant més. Davant la negativa i la intransigència continuada de l’estat espanyol aleshores sí que queda legitimada la capacitat de defensar unilateralment la DUI.
El problema és que hi ha gent que no creu que la unilateralitat sigui la via d’èxit. Està la independència caient el terreny de la mística? Perquè hi ha qui és agnòstic amb aquest plantejament.
No. Jo deixo que cadascú mantingui les seves creences en el seu espai privat. La independència és una possibilitat real, naturalment que ho és. Quants països independents hi ha el món? Quantes independències s’han fet en l’últim segle al món? Naturalment que les independències són possibles. Les independències ho son en funció de quins son els seus actors i de com juguen les seves cartes.
No és que no es cregui en la independència, sinó que no es cregui en el mètode…
No és impossible i hem de dir que no ho és d’impossible. Siguem realistes: el que hi ha és una qüestió d’actitud, de fer possible el que altres diuen que és impossible i la fórmula la tenim: és la de l’1-O. El problema és el després, el com gestiones la força que tens. La fórmula del després quina ha de ser? La de no creure’ns un estat que ens diu que dialogarà però que quan toca dialogar fa mutis. Ja portem més temps amb una repressió exercida pel partit que també va col·laborar amb el 155, com és el socialista. Ja el maquillatge ha caigut, el rostre descarnat que hi ha darrere és el de l’estat espanyol, que està utilitzant la justícia com a última línia de defensa de la unitat territorial d’Espanya. Això és el que demostra que no és un estat de dret perquè no es pot fer política des de la justícia i els problemes polítics s’han d’abordar políticament. Hem de desconfiar de qualsevol proposta de negociació quan ells tenen una posició de debilitat , perquè nosaltres hem d’aprendre a mantenir la nostra posició de força.
Però no només…
Només no. És evident que cal començar votant perquè penses que pots transformar el teu futur immediat amb el vot i perquè el diposites en persones que són mereixedores de la teva confiança, que respecten el contracte sagrat que representa el fet que algú et voti. Després de votar voldrà dir que per allò que tu votes estàs disposat: a qui alguna cosa vol alguna cosa li costa. Hem d’estar tots molt convençuts sobre el fet que fent aquest vot comencem a canviar les coses, però després som necessaris tots. On? Ho sabem, on hem guanyat les coses: a les urnes i als carrers. Als carrers nosaltres hem expressat la nostra indignació, als carrers va començar tot perquè és amb la mobilització popular que els polítics van sentir que hi havia una ciutadania que els deia que necessitàvem anar més endavant i, per tant això, s’ha de mantenir exactament i gual. La gent hi és, no ha fallat mai. S’ha fallat des de les institucions. Per això aquestes eleccions és molt important que es pugui combatre el desànim i la desafecció perquè hem de confiar en el poder transformador del vot i amb què la gent hi serà.
Precisament per tot el que ha passat la gent desconfia. Per l’aclariment que vostè va fer sobre si la DUI s’aixeca o s’activa ha rebut crítiques. Diuen de vostès que enganyen i que són uns ‘trileros’. Què hi respon a aquestes crítiques?
Justament com que jo no enganyo i soc molt clara i ferma, jo mai m’he hagut de desdir. Jo no em desdic, quan faig servir les paraules les faig servir amb precisió i quan deia que no és que haguem d’aixecar o activar no és perquè m’estigués desdient de res, del que és de fons. Estava usant els verbs amb propietat. Perquè sí que hi ha molta gent que utilitza les paraules per enganyar. Quan parlem de taula de diàleg és simulacre de diàleg. Per tant, jo parlo de negociació perquè en la negociació ja hi ha un pas més: pots dialogar del temps que fa, negociar sobre el temps que fa no pots negociar, el temps és el temps i tu no negocies sobre el temps. Quan parlo d’activar no em desdic en absolut, al contrari, estic precisant el sentit d’allò que farem. Perquè no caldrà aixecar res, caldrà activar-ho i activar-ho voldrà dir defensar-ho fins a les últimes conseqüències i, per tant, això vol dir sense recular.
En tot cas anima la gent a aixecar-se del sofà i sortir de Twitter perquè la independència es fa al carrer?
La independència ens necessita a tots i des de tots els espais, hi ha molta gent que és al carrer i encara més gent hi haurem de ser, però ara no és un moment per ser al carrer. És temps de pandèmia, per tant no voldria que es malintepretessin les meves paraules, que Laura Borràs està cridant que la ciutadania a sortir al carrer en temps de Covid perquè no és això, faltaria més, vull ser mol curosa amb els meus missatges. Cadascú ha d’ocupar el lloc que li correspon i tothom pot fer per la independència des de totes les posicions. El que estem dient d’activar la DUI és que haurà de ser un moment de màxim compromís per part de tothom, màxima unitat. I com que serà un moment il·lusionant, perquè estarem a punt de poder compartir la materialització d’allò que esprem, també serà el moment més decisiu de tots. I allà estic segura que hi serem tots.
Al programa electoral asseguren que caldrà organitzar-se sense exposar-se a la repressió de l’estat. Això ho veuen possible? Com es podrà materialitzar el que calgui fer si es depèn de funcionaris que volen complir amb el marc establert?
Haurem de trobar les vies. Entendràs que aquests camins no els fem públics perquè es tracta d’arribar a bon port, si resulta que tot el que volem és que ens interceptin, aleshores fem tota la publicitat possible i anem a fer aquesta trobada ja directament a la seu del CNI. És evident que haurem de trobar les maneres. És evident que hi ha funcionaris compromesos. Haurem de trobar les maneres o bé perquè això passi a l’exterior sense posar en perill a ningú o perquè la gent assumeixi aquests compromisos i vulgui dur-los a terme.
Vostès plantegen el 14-F com un plebiscit intern. JxCAT abandonarà el seu pla per fer la DUI i s’afegirà a la via àmplia d’ERC si guanya Pere Aragonès?
Parlem de coses que son impossibles amb la independència i s’està parlant d’una via àmplia en què no sé si tres dels cinc participants ja han dit que no hi volen participar. Aquesta via àmplia és una via morta. És una mica difícil entendre quina és aquesta via àmplia perquè això sí que és absolutament, no és que sigui màgic, és que és irreal.
El PDeCAT ha posat el crit al cel per la seva proposta sobre perjudicar les empreses de l’Íbex 35.
Quan parlem de les empreses de l’Íbex volem dir de les empreses extractives, els oligopolis, el que perjudica sistemàticament a Catalunya. No volem dir les empreses que generen ocupació i que generen riquesa i que són un orgull per tots nosaltres. Nosaltres estem prioritzant justament empreses catalanes, les que estan a l’Íbex i totes les que no són a l’Íbex.
Alba Vergés i Chakir El Homrani haurien d’haver abaondat el càrrec?
Jo faig autocrítica i les responsabilitats les he assumit sempre en primera persona. Si algú ha de poder prendre aquesta decisió abans que algú l’hagi de prendre és qui està duent a terme aquesta responsabilitat. Per tant, em sembla que és evident que no tenen motius per estar satisfets, sí que s’han hagut de prendre decisions sobre la marxa i aquí hi ha una qüestió prèvia d’autoexigència de cadascú i la capacitat d’exigir i exigir-se responsabilitats.
212 
207 
