Laura Borràs: “El 14F serà un plebiscit de l’independentisme: o ambició o renúncia”

La candidata de JxCAT sobre la seva causa al Suprem: “ERC i la CUP hauran de decidir què estan disposats a fer per treure’m de la circulació política”

Laura Borràs Castanyer (Barcelona, 1970) , exconsellera de Cultura i actualment cap de files dels diputats de JxCAT al Congrés dels Diputats, ha guanyat les primàries del partit que lidera el president a l’exili, Carles Puigdemont, i serà la candidata a la presidència de la Generalitat. Amb tota probabilitat, farà tàndem amb el president, si bé la decisió es prendrà en els propers dies. Borràs es presenta a les eleccions amb una causa judicial oberta pel Suprem per presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes.

Laura Borràs farà tàndem electoral amb Carles Puigdemont?

No tinc resposta encara, perquè el president va dir que prendria la decisió quan estiguessin les llistes fetes, que les tindrem a finals de setmana. Ho anunciarà la setmana vinent. Tinc molt clar que el president és el president de tots, no és que sigui candidat a res. El que decideixi ben decidit estarà.

Si el president a l’exili fa campanya amb la candidata efectiva, inevitablement el protagonisme el tindrà ell. Ja hi compta, vostè?

Quan tu tens a l’equip algú que es diu Carles Puigdemont, el protagonisme el té tot. Li concedim tot, el té tot i li reconeixem tot, perquè el que es tracta és de buscar l’opció que sigui més potent des d’un punt de vista electoral.

Aquesta vegada, però, queda clar que el president no tornarà per ser investit, o jugaran amb la incògnita?

El president Puigdemont estava disposat a venir, el problema és que el 30 de gener del 2018 no hi va haver prou diputats per investir-lo. Ara no volem repetir això, perquè òbviament l’escletxa d’oportunitat que hi havia en el fet que el text d’investidura no parlava de virtualitat ni de presencialitat, que hauria permès la investidura virtual, ja no hi és. El Tribunal Suprem ha tancat aquesta porta. Quan el president no va a les primàries de JxCAT ja deixa clar que no donarà falses expectatives. No enganyarem ningú, el president no tornarà perquè l’Estat espanyol és demofòbic i no respecta la seva immunitat parlamentària.

En tot cas, el president Puigdemont anirà a les llistes?

Ha de prendre la decisió de si va de número u per Girona, que li podria agradar, si va de dos per Barcelona, si tanca la llista per Barcelona, que també seria una opció. En qualsevol cas, el president Puigdemont tindrà el paper protagonista estigui ubicat on estigui a la llista de JxCAT.

Vostè serà la candidata efectiva, però té una investigació oberta que podria inhabilitar-la per a un càrrec públic i fins i tot empresonar-la. El fet que això pugui passar, creu que limita les seves possibilitats d’aconseguir el suport d’altres formacions?

No penso posar-me en la posició que vol l’Estat espanyol, que és que la culpa acabi essent meva quan qui judicialitza és l’Estat. Hem de sortir dels marcs mentals on ens vol situar. Si nosaltres ja col·laborem amb l’Estat dient que em podrien inhabilitar i que per tant, val més que no sigui candidata, estem facilitant-los el pas. En un país normal, no seria una causa, no hi hauria delicte. Hi ha un informe policial dels Mossos, fruit d’una investigació prospectiva, que és il·legal, un informe fet per una jutgessa incompetent, que és il·legal, i a més, l’informe dels Mossos conclou que no hi ha fraccionament en els pagaments, que no hi ha cap irregularitat, i per tant, no hi ha delicte.

Borràs lamenta que ERC i la CUP ni li donessin suport en la persecució del Suprem per inhabilitar-a MIREIA COMAS

Però vostè és a les portes del Tribunal Suprem.

Em demanen 15 anys de presó! Després d’haver-se triturat la meva immunitat parlamentària, jo em presento i li dic al fiscal que no té ni una sola prova objectiva i pericial de la meva culpabilitat, reconeix que és cert i aleshores les demana. En quin país arribes a un alt tribunal sense que hi hagi ni una sola prova pericial i es posen a buscar-les després d’haver-me retirat la immunitat? Per què hi ha aquesta causa? Perquè se’m vol apartar, però no penso col·laborar amb la justícia espanyola si és injusta.

En qualsevol cas, a ERC aquesta circumstància de ben segur que l’incomodarà si l’hagués d’investir presidenta de la Generalitat.

No és que a ERC li incomodi, és que ERC ja volia que jo m’auto-inhabilités. Això és molt greu, i això els ha desgastat moltíssim perquè molta gent no va entendre el paper que van jugar amb el suplicatori –ERC i la CUP es van absentar de la votació- tot i que sabien perfectament que no hi ha delicte. Jo els he ensenyat la causa, però jo sóc una rival política. I si ells volen aprofitar aquesta circumstància per desfer-se d’una rival política, ho hauran d’explicar. Però si jo estic eventualment en una posició de ser escollida presidenta, jo aniré amb la veritat per davant, com sempre, i seran ERC i la CUP els qui hauran de decidir quina fitxa mouen. Quan ERC i la CUP parlen de corrupció, tenen en compte que l’euro-ordre de la consellera Meritxell Serret és per corrupció? La corrupció és la taca que volen posar perquè es pugui apartar a qualsevol persona, i els diuen que el cas de Serret té a veure amb el procés i el meu cas no. Però és que no hi ha cas! Al final, estan donant suport polític als repressors, malgrat que ells mateixos són víctimes de la repressió. ERC i la CUP hauran de decidir què estan disposats a fer per treure’m de la circulació política.

En tot cas, dona per fet el pacte amb ERC, i el suport de la CUP en el format que sigui, si hi ha suma independentista?

Per part meva, el fet que jo no dugui motxilles polítiques i que no em puguin vincular ni amb Convergència ni amb situacions que per a ells són molt demonitzables, és un factor positiu per teixir aliances i refer ponts. Tinc molta relació amb persones i amics dins d’ERC, i penso que hauria de poder ser un element que faciliti les coses, perquè jo no vull entrar en les lluites partidistes de sempre. Fa tres anys que vaig entrar en política i acabo de militar a JxCAT ara que he fet 50 anys i perquè m’ho ha demanat el president. En aquest context, només es tracta de tenir voluntat o de no tenir-la. Explicar les coses o posar excuses. L’objectiu de JxCAT naturalment és guanyar les eleccions de la manera més àmplia possible per desenvolupar el nostre propi full de ruta. Si això no és possible fer-ho en solitari, naturalment, com que l’objectiu compartit és la independència, anirem a buscar altres partits independentistes. La cosa està en si els altres partits independentistes també ho voldran fer o no. Per part nostra, no hi ha cap recel.

No hi ha recel… però la relació entre JxCAT i ERC al Govern i al Parlament fa la impressió que es basa, justament, en el recel, la desconfiança i la competitivitat electoral.

Certament, haurem de veure com articulem una relació que no sigui la que hem tingut fins ara, on només que un hagi dir no, això no ho fem, se’ns hagi paralitzat a tots el fet de tirar endavant. Per això crec que la gent ha de saber que aquestes eleccions també són una sort de plebiscit intern de l’independentisme. La gent haurà de triar què vol, si la gestió de l’ambició de tirar endavant, o la gestió de la renúncia. En definitiva, o ambició o renúncia. Ho haurem de dialogar entre nosaltres i veure com avancem.

És poc probable que JxCAT o ERC obtinguin una majoria absoluta. Estan condemnats a entendre’s.  I els conceptes que vostè descriu, “ambició” i “renúncia” no semblen massa compatibles. Qui perdi haurà d’assumir l’estratègia del guanyador?

Hauria de ser així. Mireu, hem tingut majoria absoluta en aquest Parlament però en canvi no hem avançat cap a la independència. I això és així perquè un dels dos socis no ha volgut avançar i ens hem paralitzat tots. La gent ho ha de tenir present a l’hora de votar. Dit això, hem de poder fer les aliances que ens permetin avançar cap a la independència. És molt diferent si pots fer les coses tu sol que si necessites altra gent, i si la necessites, has de pactar. Necessitem la confiança dels electors per tenir la legitimitat de poder avançar, i el partit que no obtingui tanta força electoral s’avingui al mandat de la democràcia. La gent havia decidit que volia una majoria independentista, però no l’ha tinguda! I en aquesta negativa no se’ns pot culpabilitzar a tots a parts iguals. Fem tota l’autocrítica que calgui, perquè la situació és molt complexa a causa de la repressió, però el cert és que la ciutadania ha votat una cosa i els seus representants no els l’han ofert.

Borràs creu que cal confrontar estratègies independentistes a les urnes MIREIA COMAS

Només els ha defraudat ERC?

A Madrid es veu molt clarament, amb estratègies molt clarament diferenciades. Nosaltres hem optat per no col·laborar amb el govern espanyol, que sosté i apuntala la repressió, i en canvi ERC ha preferit ajudar i col·laborar amb aquest govern. Són estratègies antitètiques. Hem de veure quins resultats tenen aquestes estratègies i aleshores la ciutadania ha de decidir. 23 vots a Madrid haurien pogut moure moltes coses, però anar per separat ens debilita a tots, perquè ni ells han obtingut res remarcable ni nosaltres hem aconseguit que l’Estat espanyol sigui vist també internacionalment com algú que no resol el conflicte, sinó que el manté obert.

Han parlat amb ERC i la CUP sobre com gestionaran la majoria independentista?

Encara no. Jo tinc la voluntat de parlar-ne, i hem de trobar el moment de reprendre el fil de l’1-O, no dividir-nos i recuperar la complicitat i les converses. No sobra ningú, apostem per la unitat real i no retòrica.

Més enllà d’estratègies, tant ERC com la CUP veuen algunes dificultats en l’eix social. De fet, alguns dirigents es refereixen a JxCAT com la “dreta catalana”. Fins a quin punt la incomoda aquesta etiqueta?

Gens! Hi ha gent que se sent molt còmoda en un quadrilàter de quatre tòpics que els funcionen però que no tenen a veure res amb la realitat. La realitat, per exemple, la retrata el CEO, que diu que els nostres votants se situen al centre-esquerra, més a l’esquerra que el PSC. Hi haurà qui vulgui dir que som la dreta catalana, però és prou obvi que si mires el ventall de persones que integren JxCAT hi ha una transversalitat que demostra que, amb procedències ideològiques diferents, ens hem posat d’acord per avançar cap a la independència. Hem estat tres anys fent polítiques socials progressistes, perquè és el que som, progressistes.

Com serà la propera legislatura?

Ambicionem gestionar el Govern al màxim de les seves possibilitats, però les costures autonòmiques són les que són. Per tant, hem de fer una transició entre l’autonomia i la independència. Amb la pandèmia s’ha vist com d’insuficient és la capacitat de l’autonomia en recursos i capacitat de gestió.

Què va ser l’1-O per a vostè? Des d’ERC, la diputada Montse Bassa lamenta que encara es visqui d’aquell dia que va causar molt de dolor en l’independentisme i no s’ha revelat com un referèndum vàlid. Exigeix a JxCAT que si té una alternativa real al diàleg que l’expliqui. La té?

Jo no vull oblidar l’1-O. Políticament en sóc filla, i crec que com a país no l’hem d’oblidar. Això no vol dir que haguem d’estar tota l’estona amb el retrovisor posat tres anys enrere. Anem cap a on anem perquè hi ha hagut l’1-O, i no comparteixo que haguem de superar el dol. Només farem la independència junts, i qui vulgui transmetre que allò va ser un error, ens està dient que la independència no és possible. Si la fórmula no és la de l’1-O és que no tens cap fórmula. L’error va ser confiar en l’Estat espanyol, com per cert ha reconegut el president Puigdemont. Hem de fer les coses col·lectivament, junts, amb generositat i posant contra les cordes l’Estat.

Nou comentari