La secció quarta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat els recursos de l’exgerent de CDC Germá Gordó i de les formacions polítiques CDC i PdeCat contra la interlocutòria del jutge instructor José de la Mata on proposava jutjar-los pel cas del 3%, de finançament irregular de les formacions a través de licitacions d’obra pública. Els magistrats conclouen que hi ha prou indicis per obrir obrir el judici.
En les seves interlocutòries els magistrats es mostren convençuts que hi ha prou indicis per descriure una trama organitzada i integrada per alts càrrecs de CDC que entre el 2008 i el 2015 van controlar les licitacions públiques de les administracions que governava CDC. “Suposadament, per una banda, es van concertar càrrecs públics i funcionaris de l’administració, i per altra banda amb els administradors de les empreses que es presentaven a les licitacions”, indiquen els magistrats. El sistema que dibuixa l’audiència nacional és que s’adjudicaven obres i serveis a canvi de “donacions” a les fundacions de CDC, com ara la “Fundació Catalanista i Demócrata“, la Catdem- i “Fundació Forum Barcelona”. Unes donacions que després revertien al partit per finançar campanya o personal.
L’Audiència veu “raonable” jutjar Gordó
Els magistrats també han tombat un dels recursos més punyents, el de l’exgerent i exconseller de Justícia, Germà Gordó. El també exsecretari del primer govern d’Artur Mas al·legava la feblesa dels indicis contra la seva persona, la incompetència de l’Audiència Nacional i, sobretot, que només focalitzaven la seva actuació en 4 procediments de licitació de les 31 en què havia participat. Tot i aquesta arguments, la sala d’apel·lacions respon a Gordó que el magistrat instructor només li imputa quatre actuacions no per una decisió “arbitrària” sinó per una “tasca de depuració incriminatòria”. Així mateix, considera que la triangulació de fets que fa De la Mata amb la conducta de Gordó és suficient per incriminar-lo.
PDeCAT i CDC, una relació filial
La Sala també ha negat el recurs al PDeCAT tot i que el partit es va fundar després dels fets investigats. “Aquesta discordància temporal no és tal si tenim present que l’instructor sostè la tesi que la suposada dissolució de CDC i la coetània creació del PDeCAT guarda una identitat substancial amb l’estructura, funcionament i recursos humans i materials del partit extingit, que, malgrat subsisteix als efectes del cobrament de subvencions pedents de rebre”, alerten els jutges. Una tesi similar a la que proposa la defensa de la Fundació del Palau, per tal de recuperar els més de cinc milions d’euros de deute generat per l’espoli de la institució.
Fins i tot, els magistrats fan una passa més i es mostren convençuts que la creació del PDeCAT el juliol de 2016 va ser per “desvincular” CDC de les responsabilitats criminals que tenia arran precisament del cas del 3%. De fet, l’argumentari és prou similar a la interlocutòria que resolt el recurs de CDC. En aquest cas, els togats descriuen una “operació subjectiva singular, posada en pràctica en nombroses ocasions, amb motiu idèntic per raó d’adjudicacions a diferents empreses, procedint en tots els casos de la mateixa manera, responent al mateix patró de comportament”. Una rèplica a la defensa de CDC que considerava que De la Mata treia conclusions de “comptades reunions o de unes quantes donacions”. Així la sala refresca ‘l’excel’ aportat per l’instructor on es veu la connexió entre les reunions, les adjudicacions i les posteriors donacions.
Més informació aviat
10 
13 
