Aquesta Setmana Santa la processó de les negociacions per articular el Govern ha anat per dins i per fora. Tot i l’stand-by de les converses directes entre republicans i junters, la proposta que la setmana passada defensava un sector molt determinat de Junts d’investir Pere Aragonès però no entrar a Govern ha pres força. Tot plegat barrejat amb la crisi que ha acabat amb el relleu a la Mesa del Parlament de Jaume Alonso-Cuevillas després que hagi reclamat que no es gasti pólvora en salves amb resolucions simbòliques que poden acabar amb inhabilitacions gratuïtes. Ara, els exmembres de la Mesa, que afronten una querella per desobediència per la legislatura passada, admeten que “esperen” les resolucions que JxCat va prometre en la seva campanya electoral, recollides de manera destacada al seu programa electoral.
“Volem veure com ho gestionen ara”, comenten a El Món exintegrants de la Mesa, així com també membres de la Mesa actual i de Junts que veuen l’escapçada immediata de Cuevillas com un avís del comandant en cap de la negociació, Jordi Sànchez. El sanedrí de Junts ha considerat les reflexions de Cuevillas com una declaració d’intencions “incompatibles” amb l’estratègia de negociació de la formació per formar govern, que passa per tensionar fins obtenir un pacte de legislatura que reculli un “pla B convincent per si falla la taula de diàleg” o com s’ha de defensar la sobirania del Parlament.
Precisament, en aquest punt hi ha qui espera les ‘resolucions patriòtiques’ que Junts portava a la pàgina 12 del seu programa electoral. En concret, el programa assegura que “com a primer pas, Junts per Catalunya es compromet que el Parlament de Catalunya, després de la seva constitució, adopti una resolució constatant l’existència d’una nova majoria democràtica a favor de la independència i ratificarà la vigència de la Declaració de Sobirania del 2013, la Declaració d’inici del procés d’independència de Catalunya del 2015 i la Declaració d’Independència del 2017”. I continua advertint que “aquesta resolució reconeixerà també el Consell per la República com a Autoritat Nacional, empoderant-lo per liderar el moviment independentista en tant que dipositari del mandat de l’1-O i a representar-lo internacionalment”.
Aquest compromís electoral contrasta amb la pressió de l’espai unionista al Parlament i del ministeri fiscal. “De moment, amb la cambra constituïda encara no s’ha portat cap mena de resolució, en canvi, el 2015, sense Govern i amb unes negociacions encabronades entre la CUP i Junts pel Sí, es va aprovar una declaració de sobirania que va marcar la legislatura, la del 9 de novembre del 2015, que després ha utilitzat el Tribunal Constitucional i tota la judicatura espanyola per anul·lar tota l’acció legislativa de la cambra i les accions penals contra els càrrecs electes”, recorden les mateixes fonts.
Davant el primer avís de la nova legislatura en forma de querella per desobediència per part de la fiscalia als independentistes de la Mesa de Roger Torrent, els nous membres de la Mesa volen anar amb peus de plom. De fet, admeten que fins i tot els tempos de les accions judicials estan a mans de l’Estat, “així que de marge, ben poc”.
D’altra banda, destacats membres de Junts conclouen que la pressió “simbòlica” sobre la Mesa vindrà determinada per si finalment hi ha acord de Govern. Precisament, aquesta Setmana Santa ha pres força la possibilitat que els junters investeixin Pere Aragonès però no entrin al Govern. Una operació apuntada la setmana passada que permetria agafar aire a la formació de Jordi Sànchez i Carles Puigdemont, així com poder desenvolupar un discurs propi de confrontació aliè al que suposa la gestió diària de l’administració catalana. “Si no s’avança, no quedarà més remei”, opinen convençuts fonts de la negociació de Junts. A més, veuen que “els vetos de la CUP complicaran l’existència d’un govern fort”. Fonts d’ERC admeten que “no seria una mala opció” però també creuen que es tracta d’una “pura maniobra de negociació”.
Aquesta opció, però, provoca certa resistència interna per part sobretot dels “calvinistes”, els identificats amb el conseller Damià Calvet, que aposta per una “confrontació intel·ligent allunyada de la gestualitat”. De fet, Calvet va ser el primer a expressar aquest terme en una densa conferència amb el seu programa de govern a la darrera edició de la Universitat Catalana d’Estiu. A aquest sector, si bé no mostra un entusiasme excessiu a fer govern, tampoc els convenç quedar-se a l’oposició i desaprofitar l’oportunitat que els independentistes gestionin una Generalitat amb un suport parlamentari del 52%. Governar amb fermesa i amb la intenció de forjar la idea que l’independentisme sap gestionar.
En tot cas, des de Junts i ERC remarquen que “encara hi ha partit” i “poden passar moltes coses”. Aquesta setmana, dijous dia 8, Meritxell Serret compareixerà davant del jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena. “Un senyal que mentre es negocia, l’Estat no deixa espai”, subratlla un dels negociadors de Junts.
2 
11 
