Tot a punt. A finals d’estiu ja haurà acabat el procés selectiu i a finals d’any ja quedarà enllestida una unitat operativa absolutament novedosa al cos de Mossos d’Esquadra. És la Unitat Central de Delictes d’Odi i Discriminació. Un grup de quinze policies, dirigits per un comandament d’escala intermitja com un sergent o un sotsinspector, altament especialitzats i preparats per afrontar l’augment previst en aquest tipus de delicte a la vista de la crisi econòmica que s’albira i el creixement de la ultradreta, com un moviment global, que té activistes a Catalunya. L’algoritme d’aquesta nova unitat és “informació, intel·ligència, prevenció, actuació, resolució i proximitat” per aturar les agressions per motius de sexe, religiós, física, raça o a qualsevol conducta contra un col·lectiu vulnerable com l’aporofòbia.
“Hem cregut que era necessària la creació de la unitat i que aquesta sigui central per tal d’establir protocols arreu del territori, tant preventius com reactius”, explica el comissari de la Prefectura i portaveu uniformat del cos Joan Carles Molinero en conversa amb El Món. “És una unitat que neix amb una avantatge operativa important, i és l’existència de la Fiscalia especialitzada en odi, que a Barcelona dirigeix Miguel Ángel Aguilar, amb qui ja estem treballant”, comenta l’inspector D. de la poderosa Comissaria General d’Informació dels Mossos, responsable de la posada en marxa d’aquesta unitat d’elit. “La nostra coordinació amb aquesta fiscalia ha de ser absoluta”, comenten el comissari i l’inspector.
De fet, és una unitat entre operativa, d’informació, d’intel·ligència -dependrà de la Comissaria General d’Informació- i de treball amb la comunitat. Així, segons expliquen les mateixes fonts, tindrà el suport d’un “grup de treball de, a tot estirar, quatre agents que provenen de l’àrea de proximitat i que vetllaran pel suport a la víctima i el col·lectiu atacat “. La feina de la unitat i del grup de treball que hi fa suport és crear un “mapa real de les tipologies delictives d’odi i discriminació a Catalunya -racisme, LGTBI, l’aporofòbia o motius socials o polítics- no només des d’una òptica d’investigació sinó de més informació, més intel·ligència i més coneixement”.
Quatre origens
Segons el comissari Molinero, la Unitat neix per quatre motius principalment. En primer terme, “homogenitzar aquesta tipologia delictiva”. És a dir, descriure el que policialment es pot definir com a delicte d’odi. En segon lloc, l’estructura de la Fiscalia d’Odi. En tercer terme, Molinero argüeix que aquests delictes requereixen “d’investigacions concretes i molt especialitzades” que alhora necessiten de formació molt especifica dels agents que l’integren. I sobretot, en darrer lloc, el comissari considera imprescindible una unitat central que “marqui les directrius tècniques des de la central que ajudi arreu del territori, com passa en les unitats de Medi Ambient o de Trànsit“.
“L’éxit de la Unitat també s’avaluarà per la quantitat d’investigacions que acabin en sentències condemnatòries, que això pot fer confiança a víctimes que no denuncien”, comenta l’inspector. En aquest sentit, els impulsors de la unitat recorden que cal treballar per fer aflorar la “xifra negra” que pateixen aquest tipus de delicte. És a dir, la quantitat d’agressions o amenaces que reben membres del col·lectiu LGTBI o immigrants. Especialment, aquest darrer col·lectiu molt esfilagarssat sense apenes plataformes o associacions pròpies que donin cobertura com sí per exemple que s’han creat en el col·lectiu LGTBI. “A vegades estem investigant durant setmanes per trobar una víctima immigrant d’una agressió”, afegeix un dels investigadors.
Per això, també consideren imprescindible la prevenció a través, per exemple, del Protocol de Prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius, que tant serveix per la detecció d’un jihadista com un noi que mostri simpaties cap a la ultradreta. L’estadística del cos mostra que s’han realitzat 11 xerrades preventives juntament amb el departament d’Ensenyament i 103 presentacions de prevenció de conductes discriminatòries amb més de sis mil assistents. A més, s’han celebrat 29 xerrades del Taller de prevenció adreçat a persones amb discapacitat amb un total de 724 assistents. A tot això cal comptar que 674 mossos han rebut formació específica en matèria d’odi
Delictes en creixement
La policia treballa amb prospectives d’increment d’aquest tipus de delicte, tot i que, la pandèmia les ha reduides notablement. “Hem de tenir present que el 92% de les conductes denunciades per odi o discriminació es perpetren a l’esfera pública, directes i presencials i la resta en la virtual, amb la restricció de moviments, la xifra baixa“, comenta l’inspector. Com exemple, durant l’estiu -amb menys restriccions- el col·lectiu LGTBI va incrementar en un 20% les seves denúncies. També el context social determina en certa mesura les xifres. Per exemple, els delictes d’odi per motivacions polítiques es van disparar durant el 2017 arran del Procés, i ara s’han reduit ostensiblement. Són faves comptades, en el 2020 hi ha hagut un decreixement global del 25%, arran de la pandèmia i a la gran baixada que han experimentat els delictes d’orientació política, d’un 38%. En tot cas, els dos grans blocs LGTBI ha pujat un 20% -en la treva de l’estiu- i racisme s’ha mantingut.
Precisament , sobre la investigació per delictes d’odi per motivacions polítiques -que normalment abasten l’ultradreta o el supremacisme blanc- els Mossos deixen clar els paràmetres d’actuació perquè pot haver una línia “difusa” que topi amb drets fonamentals com la llibertat d’expressió o opinió. “Distingim conceptualment l’extrema dreta de la ultradreta, en què aquesta vol canviar les coses a través de l’ús de la violència”, comenta l’inspector. “Les amenaces, expressions, conductes, discursos o agressions susceptibles de motivacions polítiques seran portades a la Fiscalia per tal que ordeni la investigació i en quins marges, per això, l’avantatge operatiu de comptar amb un fiscal especialitzat“, admet el mateix comandament.
Els Mossos no amaguen cert neguit sobre l’increment de discursos d’odi que poden esdevenir “l’avantsala dels extremismes violents”. “Com a mostra, quan hi ha un atemptat jihadista s’incrementa l’activitat de la ultradreta, és una acció-reacció”, narra l’inspector. “És aleshores quan pots notar un augment qualitatiu de la protesta”, indica. “Els delictes d’odi és un fenomen en si mateix, afecten a una persona i un col·lectiu, contra un salafista o contra un catòlic”, apunten fonts de l’embrió de la unitat. “La situació de postpandèmia és propícia per l’explosió social d’aquests tipus de delicte, que es pugui acusar de la crisi als immigrants, per exemple, i no cal oblidar, el component antisistèmic -contra el sistema i l’Estat- de la ultradreta“, analitzen. “Fins i tot, els grups radicals de futbol que poden tornar amb força després de temps sense poder-se expressar com vam veure a les protestes de la plaça Sant Jaume del 30 d’Octubre”.
En total, durant el 2020 els Mossos han instruït 395 atestat que afecten a 551 víctimes. El rànquing el lideren els delictes contra el col·lectiu LGTBI -un 36,2% dels atestats amb 210 víctimes-; en segon terme, els delictes ètnics, amb un 33,4% dels atestats i 199 víctimes; i en tercer lloc, els d’orientació política amb un 22,5% dels atestats o 105 víctimes. Per religió s’han registrat 13 atestats (3,3%) amb 15 víctimes; per sexisme 9 atestat (3,1%) que afecten 10 víctimes; per discapacitat física 4 atestats (1%) amb sis víctimes; per discapacitat psíquica 2 atestats amb tres víctimes i 2 atestats amb dues víctimes per antisemitisme i una víctima per aporofòbia.
5
30
