El Govern espanyol presentarà en els pròxims dies les xifres del nou model de finançament. Quina seria la quantia òptima per a Catalunya?
La xifra adequada seria aquella que reduís molt substancialment al dèficit fiscal, que ha arribat entre el 9% i el 10% del PIB. Malauradament, amb l’Estatut actual no obtindrem un bon resultat pel país.
En tot cas, quin seria el mínim acceptable?
El límit el van fixar les cambres de comerç amb 3.800 milions d’euros. De fet, aquesta és la quanitat si es complís el principi d’ordinalitat que interpreta el conseller Castells.
I quina creu que serà la quantitat final per a Catalunya?
M’agradaria equivocar-me, però penso que serà entre els 1.300 i els 1.700 milions d’euros.
Com valora la proposta del ministeri d’Economia sobre el nou finançament?
El text repeteix en diverses ocasions que la revisió conservarà l’statu quo i indica que cap comunitat autònoma perdrà recursos. La millora del finançament vindrà exclusivament dels diners addicionals que posi l’Estat.
Té algun problema més?
Per calcular el repartiment de recursos, la proposta manté els criteris de la població ajustada o pondarada amb altres variables: la dispersió, la insularitat o els ciutadans majors de 65 anys. Només afegeix el nombre de menors de 18 anys, que afavoreix Andalusia. En canvi, no té en compte la immigració o els costos diferencials, que seria farovable a Catalunya.
Algun altre?
Tampoc garanteix l’anivellament parcial. Segrega els serveis bàsics de la resta, però no diu en quina proporció, ni esmenta si els altres recursos es repartiran en funció de la capacitat fiscal. És més, el Govern espanyol vol avalar la suficiència de cada competència a totes les comunitats autònomes.
Té algun aspecte positiu l’esborrany del ministeri d’Economia?
No, malgrat vendre algunes novetats com a bones. Per exemple, el fons de competitivitat destinat a les comunitats amb més capacitat fiscal queda contrarestat per un altre fons per a les zones més pobres. El que donen per una banda, ho treuen per l’altre.
Si el Govern espanyol incorprés les observacions de la Generalitat, el model seria acceptable?
La contraproposta de Castells és dura amb l’esborrany de Solbes, però tampoc concreta percentatges i xifres. Si mantenen l’statu quo, tot dependrà dels diners addicionals que posi l’Estat. Afegint alguna consideració catalana, serà en funció de les ponderacions finals.
Creu que l’Executiu català mantindrà la fermesa?
El text del Departament d’Economia o les contundents declaracions dels principals dirigents d’Esquerra fan pensar que sí. Per contra, amb el discurs d’alguns representants del PSC, com Miquel Iceta, sembla que preparen el terreny per acceptar el nou model i vendre l’acord com a positiu.
No obstant, les finances de la Generalitat no passen pel millor moment. L’any passat va gastar 29 milions d’euros i només en va recaptar 23 milions…
Han patit la caiguda de la construcció. Els comptes dels darrers anys s’han basat, en gran part, en la recaptació dels impostos de transmissions patrimonials i d’actes jurídics documentats. La situació és díficil. El Govern sap que ha de lluitar per millorar substancialment el finançament, però el PSC és totalment presoner de la seva vinculació amb el PSOE.
La Plataforma pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés entregaran dimarts les butlletes de la campanya Decideixo Decidir al president del Parlament, Ernest Benach. Estan satisfets de la iniciativa?
Hem recollit més de 60.000 signatures i hem aconseguit difondre la idea del dret a decidir. És una peça més en el procés en què el catalanisme aposta per aquesta opció.
Creuen que la seva petició tirarà endavant?
Sí. Esperem que el Parlament reclami la possibilitat de celebrar referèndums sense autorització de l’Estat. Som conscients que díficilment el Govern espanyol cedirà aquesta competència. Però hem fet una tasca pedagògica i tan de bo algun dia la majoria de la societat i dels polítics catalans tinguin la posició ferma d’avançar cap el dret de decidir.
Han rebut el suport d’algun partit?
Han signat a títol personal els màxims dirigents d’Esquerra i Convergència. També ens han donat suport alguns representants d’Unió, Iniciativa i també del PSC.
