El Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, que segurament s’aprovarà a abans de final d’any, ha superat avui el seu primer tràmit parlamentari. La majoria de la cambra ha rebutjat les esmenes a la totalitat presentades pel PP de Catalunya i el Grup Mixt. Les paraules del conseller de governació, Jordi Ausàs, defensant “el dret de la ciutadania a decidir” no han convençut la majoria de diputats de l’oposició.
El republicà també ha defensat aquesta proposta com una forma de fer acostar la política a la ciutadania. “En la democràcia que hem tingut fins ara el recurs a la consulta i el referèndum ha estat escàs i molts estem convençuts que una millor democràcia significa preguntar més als ciutadans i fer-ho de forma directe”, ha declarat el titular de Governació.
CiU, no ha presentat cap esmena a la totalitat perquè considera necessari “contribuir” a impulsar una llei que millori la participació ciutadana, però ha anunciat un plec d’esmenes i ha retret al govern la forma de plantejar-la. “És la primera vegada que tenim notícia d’incloure una regulació consultes populars en la Llei de governs locals”, ha dit la diputada convergent, Dolors Batalla. I, a més, ha ressaltat que aquest projecte de llei “no compleix els seus objectius perquè té ‘un enfocament poc adequat, és incomplert i fixa més limitacions de les necessàries renunciant a desplegar part de l’autogovern’.
Crítiques del PP i de Ciutadans
Segons els popular el govern intenta aprovar aquesta per usar el dia que tornin a l’oposició. “Fan aquesta llei per un tema domèstic, perquè d’aquí un any hauran perdut les eleccions afortunadament i en aquell moment una llei de referèndums els hi anirà perfecte a l’oposició”, ha dit el parlamentari Francesc Vendrell.
Per la seva banda, Albert Rivera, del Grup Mixt, ha assegurat que en un moment de crisi econòmica el Parlament no hauria de debatre temes com “l’autodeterminació, les consultes populars o el dret a decidir”. “Si la prioritat del Govern fos dotar de més contingut democràtic la ciutadania hauria proposat una nova Llei electoral”, ha dit Rivera.
La llei de consultes populars
La futura normativa, que desenvolupa l’article 122 de l’Estatut, estableix el règim jurídic, el procediment, l’acompliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum. La llei és d’aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l’àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per als ciutadans. La norma defineix dos àmbits de consulta: l’àmbit de Catalunya i el municipal.
Poden proposar la convocatòria d’una consulta popular sobre temes que afecten el conjunt de Catalunya el govern, una cinquena part de diputats o dos grups parlamentaris, un mínim de deu municipis que representin 500.000 habitants, i la ciutadania, sempre que hagi recollit com a mínim un 3% de signatures favorables de la població. En tots quatre processos el Parlament ha d’aprovar en ple i per majoria absoluta la petició, i és l’Estat, finalment, qui ha d’autoritzar la consulta. El resultat del referèndum és consultiu i el Govern haurà de comparèixer davant el ple per pronunciar-se en relació amb el resultat.
Les consultes populars per via de referèndum d’àmbit municipal, que ja estaven regulades per la llei de règim local i que també tenen caràcter consultiu, les pot promoure l’alcaldia, la meitat més un dels regidors del ple municipal, o un percentatge determinat de veïns segons el cens del municipi. La norma estableix un apartat dedicat a l’ús de mitjans electrònics per fer les consultes i pren en consideració el vot electrònic, pendent de regular.
