La Comunitat de Madrid, laboratori de la polarització del règim del 78

PSOE, PP, Cs, Podem i Vox plantejaran les eleccions madrilenyes com un enfrontament entre dreta i esquerra que serà la primera volta dels comicis espanyols

La convocatòria d’eleccions anticipades a la Comunitat de Madrid per part de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, per evitar sotmetre’s a les mocions de censura que volien presentar Más Madrid i el PSOE, s’ha convertit ja en una qüestió d’Estat, un combat entre dos blocs que, d’ençà de la irrupció de Cs i de Podemos, i més tard de Vox, ja no es regeixen per la repartició del poder que permetia un bipartidisme perfecte. Ara la guerra és entre dos blocs, l’esquerra i la dreta, però també dins dels blocs hi ha una lluita acarnissada per assolir l’hegemonia. Però aquesta crisi suposarà una esquerda rellevant en un règim debilitat, o és un capítol més d’una Espanya inestable però al capdavall forta? En parlem amb diversos politòlegs madrilenys.

Els comicis madrilenys del 4 de maig prenen una “transcendència encara més rellevant, perquè es convertiran en una primera volta de les properes eleccions espanyoles. O guanya el bloc de la dreta o el de l’esquerra, i dins de cada bloc, hi haurà derrotats i guanyadors. Madrid no és Euskadi, Catalunya o Galícia, sinó que reprodueix l’esquema de partits estatals. Tot plegat, en un context de crisi sanitària, social, econòmica i també del règim del 78. Les crisis de Madrid i de Múrcia deixen al descobert la inestabilitat del sistema de partits i la polarització en el pla institucional d’aquest règim”, assenyala en conversa amb El MÓN Jaime Pastor, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. En una línia similar s’expressa la doctora en Ciències Polítiques i directora de la Escuela de Gobierno de la Complutense, Paloma Román, que alerta que “la dreta està en la mateixa batalla que l’esquerra, en una lluita de blocs post-bipartidisme que els obliga a repartir-se l’espai. Tots els partits estan nerviosos i intenten tàctiques que són en tot cas arriscades i sense beneficis garantits. Els pals de cec que donen els partits generen una inestabilitat al sistema evident”.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso | ACN
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso | ACN

Ara bé, a diferència de Pastor, Román creu que “no podem parlar de crisi del sistema”. Per la seva banda, el doctor en Ciències Polítiques de la Complutense Jaime Ferri assenyala que la crisi de Madrid i de Múrcia són “turbulències del sistema, però no és senyal de terratrèmol”. Al seu entendre, “el sistema polític espanyol pactat durant la Transició ha patit diverses turbulències en el seu període de consolidació, especialment, la crisi del 2008, dos referèndums a Catalunya –el 9N i l’1-O- i l’abdicació i sortida d’Espanya del rei. Són qüestions que colpegen i posen en entredit la fermesa institucional del sistema, fent inestable el sistema de partits, que és el principal indicador polític. En aquest sentit, les eleccions a la Comunitat de Madrid seran una nova turbulència”, argumenta.

El PP i Podem, els que més se la juguen

I en aquest sistema de partits, n’hi ha dos que es jugaran tots els trumfos en la partida que ha plantejat la líder del PP madrileny a les urnes. El mateix PP i Podem. Ara bé, hi ha un altre partit que s’ha vist atrapat en una “guerra de blocs” de la qual sortirà molt tocat. “Ciutadans ha volgut sortir de la polarització institucional dins del règim del 78 per intentar tendir ponts amb el PSOE i intentar desmarcar-se del PP i de Vox. Però no ha pogut resistir aquest gir i, víctima d’aquesta polarització, el seu futur està en l’aire”, remarca Jaime Pastor. Però també el PSOE fa una opa a Cs i, com explica Paloma Román, “els socialistes volen engrandir el seu espai movent-se cap al centre-dreta per esgarrapar vots de Cs, en descomposició”. Ara bé, afegeix, Román, “el PSOE sap que necessita dos tipus de suport, l’institucional, que ara li dona Podem, i l’electoral, que buscarà en els electors del partit taronja”. I Jaime Ferri afegeix un altre element de pressió sobre el futur de Ciutadans, i és que si el partit d’Arrimadas esdevé decisiu a Madrid per desempatar els dos blocs, “s’haurà de decantar, de manera que la tensió per als seus diputats i per al sistema serà tremenda, perquè la polarització és tal que s’observen posicions extremes com la de Vox, absorbint el PP, i Unides Podem, sense capacitat de centrar les seves propostes institucionals i empesa a l’extrem de l’esquerra”.

Pablo Iglesias en un acte electoral | ACN
Pablo Iglesias es presentarà a Madrid per inentar salvar el partit a la comunitat| ACN

Ara bé, el 4 de maig el PP es juga la supervivència com a primera força de la dreta a Espanya, fins al punt que, com insisteix Jaime Pastor, “Ayuso està disposada a governar amb Vox per evitar ser engolida per l’extrema dreta, un fet que desencadena una batalla clara contra l’esquerra. Però el bloc de l’esquerra també està en lluita per l’hegemonia i alhora per la supervivència de Podem a Madrid”. I és que algunes enquestes no donen el 5% necessari al partit de Pablo Iglesias per obtenir representació a la Comunitat de Madrid, que haurà de competir amb Más Madrid. “Iglesias, després d’intentar convèncer alguns candidats, no se n’ha sortit i ha fet de la necessitat virtut presentant-se ell com a candidat per donar-li una dimensió estatal, l’única manera d’intentar garantir la supervivència de Podem a Madrid”.

Sobre l’aposta de Podem a Madrid, Paloma Román afegeix que “és una aposta arriscada, però calculada, perquè la presència de Podem al govern sembla consolidada amb Yolanda Díaz i l’entrada de Ione Belarra, i això permet que Iglesias pugui anar a la batalla mediàtica i electoral amb Ayuso. Si la jugada li surt bé, Podem arribarà a les properes eleccions espanyoles reforçat, per això el 4 de maig és clau, també per al PP, que pot perdre el seu bastió fonamental. De fet, Madrid és més important per als populars que per a Podem, perquè perdre la comunitat seria una estocada de mort dins del bloc de la dreta”, sentencia Román.

I què desencadena la guerra entre PP i Vox per l’hegemonia a la dreta? Tant Jaime Ferri com Paloma Román apunten a Catalunya i al sorpasso de l’extrema dreta als populars, que han quedat reduïts a la mínima expressió amb 3 diputats davant dels 11 de Vox. “Allò que ho desencadena tot, començant per Múrcia, són els resultats a Catalunya, la constatació per al PP que ho pot perdre tot i quedar engolit per Vox. Perdre Madrid significaria perdre tota possibilitat de recuperar la Moncloa”, diu Román. En aquest sentit, Ferri insisteix que el 14F “ha posat en escac l’hegemonia dins del bloc de la dreta a tot l’Estat, i consolida la tendència que ja havíem vist en la lluita PP-Vox de radicalitzar més aquest espai”.

Per altra banda, Jaime Pastor remarca que el 4 de maig serà un clar “laboratori” per als dos blocs, sobretot perquè “Iglesias vol donar a les eleccions una dimensió d’ultrapolarització entre dreta i esquerra”. El problema, afegeix, és que “ni Más Madrid ni el PSOE semblen disposats a acompanyar-lo, perquè el PSOE farà una campanya més centrista i Más Madrid tindrà un discurs més propositiu. Per tant, el gran problema d’Iglesias és que no és creïble que arribi a ser president de Madrid, i fins i tot està per veure si farà el sorpasso a Más Madrid. Un repte difícil tenint en compte que l’esquerra més social no ha vist amb bons ulls la seva entrada a l’executiu espanyol”, conclou Pastor.

En aquestes condicions, el 4 de maig serà un termòmetre de la salut del sistema de partits espanyols, i marcarà els índexs de supervivència de tots ells. Especialment, de Podemos i Cs, els dos partits que van incorporar-se al règim del 78 amb la promesa de canviar-lo des de dins. Ara, aquest règim els pot acabar esclafant.  

Comentaris

    Miquel 21/03/2021 2:00 pm
    Són guerracivilistes. Quan pensen fer un altre "alzamiento?
    Jordi 21/03/2021 12:20 pm
    Que coño nos importa a nosotros Madrid,nosotros somos una República independiente,corta pero independiente,el próximo intento han prometido llegar al minuto,viva Catalunya lliure durante ocho segundos.
    91
    47
    Respon
    Ramon 21/03/2021 11:58 am
    Expressions que ens allunyen de la independència: 1. República 2. Règim del 78 3. Anticapitalistes 4. Confinameent 5. Contagi 6. Ustrell 7. Decidir-ho tot 8. Governar el mentrestant 9. Casta 10. Portes giratories
      Ramon 21/03/2021 12:20 pm
      Com em puc haver deixat les més importants de totes? Franquisme i qualsevol variant de feixisme.
    Vots o no 21/03/2021 11:22 am
    Quin tipus de votants de la comunidad de Madrid pot donar suport a Ayuso després del que els ha fet? És que si guanya serà que la majoria de votants són analfabets socials. Llavors, el problema va més enllà del vot.
      Anònim 21/03/2021 12:16 pm
      Eso mismo se dice en Madrid de vosotros,cuando han visto el 52% de votos favorables a los partidos independentistas,un 52% como mínimo de cerebros huecos.
      80
      46
      Respon
      Ramon 21/03/2021 12:07 pm
      Mite de la Caverna en estat pur. Entenen el món real d'acord amb les formes distorsionades que els n'arriben a l'interior de la cova progre on romanen reclosos. Poc electorat més informat i format políticament trobaríem a tot l'estat, que el del PP madrileny.
    Iglesias.Colau Delinquents COMUNS, 21/03/2021 6:13 am
    Chaleton Iglesias, EL,PIJO RICO, LA VOX DEL CHALETON, l'esquerra que nomes sap crear, atur, misèria, benificiencia i enriquiment dels caudillos Iglesias i Colau pis de propietat. Pels miserables LLOGUER, pels PIJOS COMUNS PIS DE LUXE com la corrupta Colau o un Palacio pel lladre Iglesias del Chaleton. QUE MISERABLES, QUINS LLADRES, QUINS ARISTOCRATES COMUNS. ESQUERRES DE LLADRES PROU!!!!
    Anònim 21/03/2021 6:03 am
    L'anomenat franquisme no és altra cosa que el tarannà secular de Castella. Franco no fèu altra cosa que adoptar-lo: per aixó durà tant. I perviu. Perviu malgrat la grandíssima estafa de l'anomenada Transicxió: no va ser altra cosa que un rentat de cara. I els pocs que ens en adonarem vam ser blasmats i acusats de no volere la democràcia i de no s´pas quantes coses més. En fi, llàstilma que molts des que aleshores ens atacaren als que ho veiem, jo no hi siguin per patir-ne les conseqüències.
    Albert Berrio 21/03/2021 12:06 am
    Senyors i senyores periodistes, esteu perdent el món de vista, estem davant de les eleccions d'una regió espanyola, els catalans no ens hi juguem res.
    Pep 20/03/2021 10:04 pm
    Esta gente que so: Entendidos? No dicen más que obviedades y nada concreto. Yo los definiría como PALABREROS.
    Ramon 20/03/2021 9:56 pm
    Aquesta Gemma està contra el Règim del 78. Jo en canvi sóc netament independentista.

Nou comentari