La convocatòria d’eleccions anticipades a la Comunitat de Madrid per part de la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, per evitar sotmetre’s a les mocions de censura que volien presentar Más Madrid i el PSOE, s’ha convertit ja en una qüestió d’Estat, un combat entre dos blocs que, d’ençà de la irrupció de Cs i de Podemos, i més tard de Vox, ja no es regeixen per la repartició del poder que permetia un bipartidisme perfecte. Ara la guerra és entre dos blocs, l’esquerra i la dreta, però també dins dels blocs hi ha una lluita acarnissada per assolir l’hegemonia. Però aquesta crisi suposarà una esquerda rellevant en un règim debilitat, o és un capítol més d’una Espanya inestable però al capdavall forta? En parlem amb diversos politòlegs madrilenys.
Els comicis madrilenys del 4 de maig prenen una “transcendència encara més rellevant, perquè es convertiran en una primera volta de les properes eleccions espanyoles. O guanya el bloc de la dreta o el de l’esquerra, i dins de cada bloc, hi haurà derrotats i guanyadors. Madrid no és Euskadi, Catalunya o Galícia, sinó que reprodueix l’esquema de partits estatals. Tot plegat, en un context de crisi sanitària, social, econòmica i també del règim del 78. Les crisis de Madrid i de Múrcia deixen al descobert la inestabilitat del sistema de partits i la polarització en el pla institucional d’aquest règim”, assenyala en conversa amb El MÓN Jaime Pastor, doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid. En una línia similar s’expressa la doctora en Ciències Polítiques i directora de la Escuela de Gobierno de la Complutense, Paloma Román, que alerta que “la dreta està en la mateixa batalla que l’esquerra, en una lluita de blocs post-bipartidisme que els obliga a repartir-se l’espai. Tots els partits estan nerviosos i intenten tàctiques que són en tot cas arriscades i sense beneficis garantits. Els pals de cec que donen els partits generen una inestabilitat al sistema evident”.
Ara bé, a diferència de Pastor, Román creu que “no podem parlar de crisi del sistema”. Per la seva banda, el doctor en Ciències Polítiques de la Complutense Jaime Ferri assenyala que la crisi de Madrid i de Múrcia són “turbulències del sistema, però no és senyal de terratrèmol”. Al seu entendre, “el sistema polític espanyol pactat durant la Transició ha patit diverses turbulències en el seu període de consolidació, especialment, la crisi del 2008, dos referèndums a Catalunya –el 9N i l’1-O- i l’abdicació i sortida d’Espanya del rei. Són qüestions que colpegen i posen en entredit la fermesa institucional del sistema, fent inestable el sistema de partits, que és el principal indicador polític. En aquest sentit, les eleccions a la Comunitat de Madrid seran una nova turbulència”, argumenta.
El PP i Podem, els que més se la juguen
I en aquest sistema de partits, n’hi ha dos que es jugaran tots els trumfos en la partida que ha plantejat la líder del PP madrileny a les urnes. El mateix PP i Podem. Ara bé, hi ha un altre partit que s’ha vist atrapat en una “guerra de blocs” de la qual sortirà molt tocat. “Ciutadans ha volgut sortir de la polarització institucional dins del règim del 78 per intentar tendir ponts amb el PSOE i intentar desmarcar-se del PP i de Vox. Però no ha pogut resistir aquest gir i, víctima d’aquesta polarització, el seu futur està en l’aire”, remarca Jaime Pastor. Però també el PSOE fa una opa a Cs i, com explica Paloma Román, “els socialistes volen engrandir el seu espai movent-se cap al centre-dreta per esgarrapar vots de Cs, en descomposició”. Ara bé, afegeix, Román, “el PSOE sap que necessita dos tipus de suport, l’institucional, que ara li dona Podem, i l’electoral, que buscarà en els electors del partit taronja”. I Jaime Ferri afegeix un altre element de pressió sobre el futur de Ciutadans, i és que si el partit d’Arrimadas esdevé decisiu a Madrid per desempatar els dos blocs, “s’haurà de decantar, de manera que la tensió per als seus diputats i per al sistema serà tremenda, perquè la polarització és tal que s’observen posicions extremes com la de Vox, absorbint el PP, i Unides Podem, sense capacitat de centrar les seves propostes institucionals i empesa a l’extrem de l’esquerra”.
Ara bé, el 4 de maig el PP es juga la supervivència com a primera força de la dreta a Espanya, fins al punt que, com insisteix Jaime Pastor, “Ayuso està disposada a governar amb Vox per evitar ser engolida per l’extrema dreta, un fet que desencadena una batalla clara contra l’esquerra. Però el bloc de l’esquerra també està en lluita per l’hegemonia i alhora per la supervivència de Podem a Madrid”. I és que algunes enquestes no donen el 5% necessari al partit de Pablo Iglesias per obtenir representació a la Comunitat de Madrid, que haurà de competir amb Más Madrid. “Iglesias, després d’intentar convèncer alguns candidats, no se n’ha sortit i ha fet de la necessitat virtut presentant-se ell com a candidat per donar-li una dimensió estatal, l’única manera d’intentar garantir la supervivència de Podem a Madrid”.
Sobre l’aposta de Podem a Madrid, Paloma Román afegeix que “és una aposta arriscada, però calculada, perquè la presència de Podem al govern sembla consolidada amb Yolanda Díaz i l’entrada de Ione Belarra, i això permet que Iglesias pugui anar a la batalla mediàtica i electoral amb Ayuso. Si la jugada li surt bé, Podem arribarà a les properes eleccions espanyoles reforçat, per això el 4 de maig és clau, també per al PP, que pot perdre el seu bastió fonamental. De fet, Madrid és més important per als populars que per a Podem, perquè perdre la comunitat seria una estocada de mort dins del bloc de la dreta”, sentencia Román.
I què desencadena la guerra entre PP i Vox per l’hegemonia a la dreta? Tant Jaime Ferri com Paloma Román apunten a Catalunya i al sorpasso de l’extrema dreta als populars, que han quedat reduïts a la mínima expressió amb 3 diputats davant dels 11 de Vox. “Allò que ho desencadena tot, començant per Múrcia, són els resultats a Catalunya, la constatació per al PP que ho pot perdre tot i quedar engolit per Vox. Perdre Madrid significaria perdre tota possibilitat de recuperar la Moncloa”, diu Román. En aquest sentit, Ferri insisteix que el 14F “ha posat en escac l’hegemonia dins del bloc de la dreta a tot l’Estat, i consolida la tendència que ja havíem vist en la lluita PP-Vox de radicalitzar més aquest espai”.
Per altra banda, Jaime Pastor remarca que el 4 de maig serà un clar “laboratori” per als dos blocs, sobretot perquè “Iglesias vol donar a les eleccions una dimensió d’ultrapolarització entre dreta i esquerra”. El problema, afegeix, és que “ni Más Madrid ni el PSOE semblen disposats a acompanyar-lo, perquè el PSOE farà una campanya més centrista i Más Madrid tindrà un discurs més propositiu. Per tant, el gran problema d’Iglesias és que no és creïble que arribi a ser president de Madrid, i fins i tot està per veure si farà el sorpasso a Más Madrid. Un repte difícil tenint en compte que l’esquerra més social no ha vist amb bons ulls la seva entrada a l’executiu espanyol”, conclou Pastor.
En aquestes condicions, el 4 de maig serà un termòmetre de la salut del sistema de partits espanyols, i marcarà els índexs de supervivència de tots ells. Especialment, de Podemos i Cs, els dos partits que van incorporar-se al règim del 78 amb la promesa de canviar-lo des de dins. Ara, aquest règim els pot acabar esclafant.
2 
