La suposada trama russa del Procés sobiranista va passar a millor vida quan va arribar a l’Audiència Nacional, malgrat la insistència de fer-la reviure. De fet, es va investigar en secret durant dos anys i es va arxivar en secret. Un secretisme i un arxiu que no permet cap escletxa, fins al punt que s’ha prohibit fins a tres vegades accedir-hi als afectats per la investigació del cas Volhov del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, acusats de relacionar-se amb interessos russos en favor del procés independentista i la seva internacionalització. Uns documents claus per argumentar que no hi ha cap mena de versemblança en la la ingerència del Kremlin en el referèndum del Primer d’Octubre tal i com intenten embolicar el president a l’exili, Carles Puigdemont, i el cap de la seva oficina, Josep Lluís Alay.
Es tracta de la investigació del jutge instructor Manuel García Castellón, titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional. En concret, les diligències 86/19 obertes arran d’un atestat policial de la Comissaria General d’Informació del Cos Nacional de Policia. Les perquisicions es van tancar tal com es van obrir, en secret. De fet, no hi ha constància que hi declarés ningú com a investigat. La tesi de la policia espanyola era que els serveis d’informació russos estaven darrere el Procés i aportaven suposats indicis i proves de les seves sospites.
Del novembre de 2019 a juliol de 2020, cap prova
Aquesta investigació es va obrir el novembre de 2019 arran d’un informe policial del 28 d’octubre del 2019. El jutge en va decretar l’arxiu el juliol de 2020, amb els arguments esgrimits pel tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, que va acusar l’atestat policial de “prospectiu”. Segons el mateix fiscal, semblava una investigació de “causa general” que “buscava indicis per confirmar una determinada tesi policial”.
De fet, l’atestat estava farcit de retalls de premsa i d’informacions d’un suposat confident que es mantenia en la clandestinitat i que hauria aportat un informe sobre les relacions d’emissaris del Kremlin amb líders sobiranistes. Dues fonts coneixedores de la investigació apunten que es tracta del mateix informe que li va arribar al jutge Joaquín Aguirre de manera anònima i que va incorporar a la causa Volhov. Un document que els analistes d’informació de la policia defineixen com un “document del Centre Nacional d’Intel·ligència blanquejat”. García Castellón no ho va veure clar i va impedir que la policia punxés telèfons i intervingués altres comunicacions de les persones que la policia creia que podrien ser sospitoses.

Segons ha pogut saber El Món, els investigats pel Volhov van reclamar al jutge García Castellón la interlocutòria d’aquest arxiu el 24 de maig, el 7 de juliol i el 7 de setembre de 2021, així com les actuacions per certificar, un cop més, que embolicar-los amb una suposada trama russa no és res més que una “especulació ximple sense cap base”. Finalment, el 29 d’octubre del 2021, el ministeri fiscal es va mullar i va demanar al jutge que no donés cap mena de documentació de la investigació als processats del cas Volhov.
El jutge García Castellón va fer cas i el dos de novembre va dictar una nova interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, en què decidia no permetre ni l’accés ni la personació dels investigats a la Volhov. El motiu argumentat era que en aquestes diligències “no s’investiga, ni s’han investigat els sol·licitants, per la qual cosa procedeix la negació de la personació”. A més, addueix que les investigacions estan arxivades, i per tant, desestima les peticions malgrat la insistència dels investigats d’Aguirre. Fins i tot, els retreia que aportessin articles de premsa sobre el contingut d’aquestes diligències.

Un cop a la fabulació russa
Al capdavall, l’arxiu d’aquesta causa va suposar un cop a tota la tesi estatal que intenta vincular Rússia amb el Procés a través de mecanismes de desinformació o bé contactes amb la màfia russa o, fins i tot, amb una suposada negociació per portar 10.000 soldats russos per fer complir el mandat del Primer d’Octubre.
En aquest sentit, cal destacar que el sumari del Volhov està orientat cap aquesta via. Fins i tot s’hi investiguen les relacions del cap de l’oficina del president a l’exili Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, amb els russos o un home de negocis insta·lat a Catalunya però nascut a Moscou com a “espia rus” que se suposa que col·laborava amb els objectius independentistes. D’aquí la importància que l’Audiència Nacional, tot i els seus recursos, no donés credibilitat a la via russa del Procés.

Un atestat prospectiu amb espies pel mig
L’atestat policial demanava al jutge obrir diligències sobre les actuacions clandestines de les unitats russes d’intervenció a Catalunya arran del procés polític obert amb el referèndum. Aquest informe explicava que Denis Sergeev, alies Sergei Fedotov, el general del servei exterior rus, havia estat a Catalunya el 29 de setembre. De fet, la policia incorporava la informació del web Bellingcat -mitjà de referència en geoseguretat- que remarca la presència de Fedotov a Catalunya i la seva tornada a Moscou, via Zuric (Suïssa), cinc dies després, el novembre de 2016 i un segon viatge a Barcelona, el 29 de setembre de 2017, dos dies abans del referèndum, on va romandre fins el Primer d’Octubre per tornar a Moscou, via Ginebra, el 9 d’octubre. Una visita que contemplen en el marc del Procés per mirar de complir algun objectiu polític o de desestabilització encomanat.
La policia, doncs, demanava al jutge aprofundir en la investigació de les actuacions d’un grup encobert d’acció rus d’elit batejat com Unitat 29155 del GRU rus a Catalunya. Un escamot d’espionatge de la intel·ligència militar del Kremlin que diversos serveis d’intel·ligència occidentals i mitjans internacionals consideren altament especialitzats en actes de subversió i sabotatges. Fins i tot, els acusen d’homicidis i assassinats com la mort per enverinament d’un traficant d’armes a Bulgària, intents d’assassinats a agents d’intel·ligència russos que el Kremlin considerava doble agents o actes de desestabilització. També en operacions de desinformació o desestabilització com ara un intent de tupinada a les eleccions presidencials d’Emmanuel Macron, o l’esperonament de l’extrema dreta austríaca i alemanya.
També hi afegien que el Congrés nord-americà, en un informe sobre les activitats dels serveis d’intel·ligència militar russos de novembre de 2020, va recollir la presència d’un dels seus líders, general Denis Sergeev a Barcelona els dies previs al referèndum del 2017. Una informació que, per cert, reportava un reportatge del diari El País.