El cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, haurà d’anar finalment a judici pel viatge com a observador del referèndum de Nova Caledònia. L’Audiència de Barcelona ha desestimat el seu darrer recurs en un cas de suposada malversació i prevaricació continuada. La justícia espanyola haurà de decidir si el viatge de Josep Lluís Alay a Nova Caledònia –per assistir a la consulta d’independència, el novembre del 2018– i el pagament del peatge de la C-16 per anar a visitar els presos polítics a Lledoners és un delicte. En concret, es jutjarà la procedència d’una despesa de 4.580 euros del viatge i 15,20 euros del peatge d’anar i tornar a Sant Joan de Vilatorrada, on es troba el centre penitenciari de Lledoners.
El jutjat 28 de Barcelona va iniciar les perquisicions arran d’una querella de la fiscalia. Serà el primer cas en què Josep Lluís Alay haurà d’afrontar un judici oral tot i l’escomesa de l’Estat contra ell des que treballa per al president Puigdemont. De fet, ja acumula tres causes, de les quals només dues continuen obertes, amb tots els ingredients per constituir un judici polític.
Un cop conclosa la instrucció, i amb els recursos aclarits, Alay haurà de seure al banc dels acusats tot i que els altres querellats ja han estat exclosos de la causa. En concret, el febrer del 2020, la fiscalia va presentar una querella per malversació i prevaricació continuada contra Alay i també contra la secretària general del Departament de Presidència, Meritxell Masó, per haver autoritzat la despesa. Segons la querella, Masó va acceptar fer el pagament “amb ple coneixement que aquella activitat no es trobava entre les atribuïdes” a Alay. Així mateix, la fiscalia assegurava que tampoc “es corresponia amb cap de les necessitats personals, polítiques i socials que a través de l’oficina de l’expresident es cobreixen”. “Va adoptar”, continuava l’escrit de la querella, una resolució “manifestament arbitrària i injusta”. S’hi inclouen els bitllets d’avió, per 4.394 euros, i també dietes i altres despeses per valor de 377 euros més.
L’acusació contra Meritxell Masó ha estat arxivada en al·legar que de les despeses es fa “un control formal i no d’oportunitat”. És a dir, es mira més el com que el contingut. Per la seva banda, el mateix interventor de la Generalitat va declarar en la instrucció que els viatges d’Alay –a més del de Nova Caledònia, n’hi ha una desena més– compleixen els requisits que marca la llei catalana del 2003, que regulen les prerrogatives dels expresidents de la Generalitat. Una de les línies de defensa arguïdes per Alay són les despeses de l’oficina de l’expresident José Montilla del 2018, com ara els 2.079 euros que es va gastar en aparcament. En la seva declaració judicial, celebrada al juliol, Alay va defensar que va viatjar en representació de l’expresident Puigdemont, que havia sigut convidat pel Front d’Alliberament Nacional Canaco Socialista, i que l’oficina va pagar només el viatge d’avió, ja que l’allotjament i manutenció van anar a càrrec dels seus amfitrions. Un viatge que s’incardinava dins les prerrogatives que tenen els expresidents.
Així també ho va defensar en un comunicat l’Oficina de Puigdemont que recordava que té l’obligació de “donar cobertura a les necessitats personals i polítiques amb la dignitat que corresponen a les funcions exercides pel president Puigdemont”. Una premissa amb què argüeix que el director de l’oficina “treballa amb lleialtat i respecte al president i compleix tots els requeriments econòmics i jurídics que estableix el marc legal de les oficines dels expresidents de la Generalitat”. Així, conclou que la causa oberta “respon només a raons polítiques, ni legals ni econòmiques”.
Aquesta serà la primera causa que acaba amb Josep Lluís Alay en un judici, tot i la pressió judicial i policial des que treballa directament per a Puigdemont. El primer cas ja es va tancar. Alay va ser investigat per l’Audiència Nacional per encobriment, per estar acompanyant Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya. La causa es va arxivar. Però d’altra banda Alay continua investigat pel jutjat 1 de Barcelona, en dues instruccions entortolligades, l’operació Estela i l’operació Volhov, sense que en cap d’elles s’hagi formulat de moment cap acusació, tot i que s’ha difós contingut del seu telèfon mòbil que ha servit per teixir una estrambòtica teoria sobre la trama russa del Procés. Per cert, en el referèndum d’independència de Nova Caledònia, el sí va perdre i va guanyar l’opció de mantenir-se unida a França.