En Jordi Borràs (Gràcia, 1981) és un fotoperiodista fora de sèrie. El seu darrer llibre és un document absolutament imprescindible per conèixer i entendre l’extrema dreta europea. “Tots els colors del negre” (Ara llibres, 2022) és un manual precís, rigorós i amb una dosi d’experiència personal que permet llegir-lo amb ganes i sense trobar-hi cap escarafall. Un llibre tècnic fonamental per veure on és i com es desenvolupa l’extrema dreta. No és cap receptari, ni cap llibre d’estratègia política, ni cap pamflet antifeixista. És un llibre absolutament necessari per conèixer els adversaris de la democràcia, per tant, una eina insustituible per poder articular una estratègia contra el monstre que ha crescut entre nosaltres. 

-Jordi Borràs, escolta tens por? 

No, no, por no és la paraula. Pots tenir por en algun moment, però no visc amb por. 

-El llibre sorprèn perquè és fascinant com documentes que l’extrema dreta anava agafant impuls i com, de cop, és protagonista polític

L’extrema dreta ja hi era. Ha estat la meva obsessió durant molts anys, i sí fins que no hi ha hagut l’eclosió de Vox , molta gent no se n’ha adonat. 

Membres de l'extrema dreta alemanya en una manifestació/Jordi Borràs
Membres de l’extrema dreta alemanya en una manifestació/Jordi Borràs

-Has pronunciat Vox, una paraula clau. Però, tu que fas aquest mapa i aquesta radiografia dels moviments d’extrema dreta arreu d’Europa, quina és la diferència entre l’extrema dreta espanyola i l’europea?

Potser una de les característiques principals de l’extrema dreta espanyola, compartida amb la  polonesa, és el substrat nacional catòlic. Un factor que, per exemple, no té res a veure amb el Front Nacional de Jean Marie Le Pen. És important tenir-ho en compte. Podria semblar que Vox s’assembla més a Alternativa per Alemanya, per un element de proximitat, però s’assembla al Partit Llei i Justicia polonès. A més, cal sumar el fet que l’Estat espanyol ha tingut una història diferent a la d’altres països on hi han hagut dictadures parafeixistes, feixistes o nazis. Aquí, els aliats dels nazis alemanys i dels feixistes italians van guanyar la guerra, als altres països van perdre. Una diferència clau. Aauest fet ha atorgat certa legitimitat a certes nissagues i famílies que porten enquistades al poder des de 1939, que no surten del no res contrasistema, sinó de les mateixes estructures de poder.

-Diries, doncs, que l’extrema dreta espanyola és sistèmica? 

És un dels fets remarcables. Recorda que l’extrema dreta sempre ha intentat lligar-se al poder econòmic i polític. En el cas espanyol no hi ha una ruptura, sinó un fil negre de la història. No s’ha hagut de reinventar o buscar-se la vida, sinó que ha viscut enquistada a l’alt funcionariat espanyol, per exemple. 

-En el llibre també hi trobem una altra característica de l’extrema dreta espanyola, la catalanofòbia. No n’he trobat cap de similar. És a dir, s’imagina l’extrema dreta alemanya crida, per exemple, a “pels bavaresos”? 

No, no m’ho imagino. No perquè el concepte d’Estat és molt diferent i la identitat nacional no té res a veure amb el que s’entèn a l’Estat espanyol. Sí que, per exemple, a Polònia tenen una russofòbia i una germanofòbia, per raons històriques d’Estats veïns. En el cas espanyol, l’enemic que ha cohesionat el nacionalisme espanyol és un enemic intern. És un fet interessant, l’anticatalanisme i la catalanofòbia ha estat un dels cavalls de batalla de l’extrema dreta alemanya. De fet, la immigració és un concepte modern per l’extrema dreta espanyola, que no arriba i en menor mesura als anys 80 del segle passat. El fet migratori no era un element de l’extrema dreta espanyola, en canvi sí que ho era l’anticatalanisme, perquè era el fenomen més palpable de l’antiEspanya

L'extrema dreta polonesa en un acte/Jordi Borràs
L’extrema dreta polonesa en un acte/Jordi Borràs

Del substrat del llibre es pot copsar una extrema dreta molt preparada, molt ensinistrada, amb una estratègia molt clara

Hi ha hagut una evolució en un magma polític que és molt gran. De fet, el títol del llibre ve per aquí, “Tots els colors del negre”, perquè l’extrema dreta no és uniforme sinó que és un magma ideològic on hi trobem des d’identitaris, dreta radical populista, neonazis o nacionalrevolucionaris. Hi ha matissos però comparteixen fets, idees i espais. Però el creixement, per exemple de Vox o el Front Nacional, provè d’adaptar l’espai de “dreta nacional populista”, nínxol ideològic que ha posat una certa frontera amb l’extrema dreta dels anys 80 i 90, del cap rapat neonazi. Han desterrat certes formes per poder-se presentar de forma més amable a la societat i han intentat emetre missatges més assimilables. El mecanisme per fer-ho ha estat l’anomenada autonomia històrica: nosaltres no som responsables de la història que ens precedeix. A Vox se’n guardaran prou de treure una bandera franquista, no en fan res de reivindicar una dictadura criminal, ara bé, això no vol dir que en reneguin, no la reivindiquen. Es presenten com a partit d’ordre, perquè la seva vocació és de govern, no d’oposició. Mira Vox, en quatre anys ha fet un procès que a Suècia o Alemanya ha trigat 20 anys. Fins i tot, està en posició de superar la dreta mainstream com el PP. Rere l’extrema dreta no hi ha una tropa de ximples que no pensen, sinó que hi ha estratègia, tàctica i plans molt ben definits i amb éxit. 

-Un dels detalls del llibre és certa connivència de l’extrema dreta amb els cossos i forces de seguretat

Passa i molt. En el món castrense i de la seguretat i l’extrema dreta es retroalimenten, pel militarisme, el biaix conservador, el nacionalisme d’estat conservador. La diferència és que a Alemanya, l’Estat hi està a sobre, ho controla i ho combat, fins i tot, s’han desmuntat unitats senceres. A l’Estat espanyol, en canvi, condecoren, o  s’amaga i ascendeixen. 

-El llibre és una extraordinària recerca, per entendre què cal fer per combatre aquest fenomen

El viatge no s’ha acabat. No en tinc cap resposta i dubto que ningú la tingui. No hi ha cap vareta màgica, al capdavall, tots els Estats tenen motius diferents que n’han facilitat el creixement. Ara bé, hi ha molts punts en comú, com la incompareixença de l’esquerra més preocupada per encaixar en mercats comunitaris o per caure bé als bancs que no pas als seus electors. La crisi de la socialdemocràcia n’és una evidència i el fet de no haver representat els grans perdedors de la crisi. La recepta, la segueixo buscant, perquè ningú l’ha té. 

-Estudiar aquest món què t’ha fet veure de la condició humana? 

La por. Molta gent acaba abraçant els postulats de l’extrema dreta perquè té por a perdre el que ja coneix o té por al desconegut i veu com una amenaça. L’extrema dreta, el feixisme es basa en un instint molt primari, en la llei del més fort i fa servir la violència com a motor de canvi. En aquest punt d’incertesa, com el moment històric en què ens trobem, hi trobem la por, i la por és la benzina ideal per l’extrema dreta. Com deia Antoni Gramsci, quan el vell món es mor i  el nou triga a aparèixer, entremig sorgeixen els monstres. Ara que hi ha una guerra, que el preu de la llum es dispara, les matèries primeres es disparen… l’extrema dreta s’aprofita d’aquestes ocasions per cridar més que ningú tot i que no hi ha cap solució fàcil. La por és el que alimenta l’extrema dreta. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: JB a març 12, 2022 | 20:32
    JB març 12, 2022 | 20:32
    Segur que si, segur que és la por i no que totis nosaltris fem un curs de hijab per saber protegirnis dels homis dolints
  2. Icona del comentari de: El fuera de serie a març 12, 2022 | 21:10
    El fuera de serie març 12, 2022 | 21:10
    Y tanto que es fuera de serie. Y un niñato que no tiene idea de como el mundo funciona
  3. Icona del comentari de: Vendetta a març 12, 2022 | 23:10
    Vendetta març 12, 2022 | 23:10
    Pues kuan et van trencar el careto freias careto de por, hippy
  4. Icona del comentari de: Gonzalo a març 13, 2022 | 01:12
    Gonzalo març 13, 2022 | 01:12
    Que viene el loVOX,que viene el loVOX.
  5. Icona del comentari de: El cit campejador a març 13, 2022 | 08:21
    El cit campejador març 13, 2022 | 08:21
    Si el libro trata de extrema derecha supongo que habrá puesto muchas fotos de manifestaciones proindepes, de Torra, Puigdemont, Canadell, Laura Borràs O él mismo, no?
    • Icona del comentari de: Anònim a març 13, 2022 | 11:36
      Anònim març 13, 2022 | 11:36
      🤮
  6. Icona del comentari de: Abstencionista a març 13, 2022 | 08:56
    Abstencionista març 13, 2022 | 08:56
    El què alimenta l'extrema dreta és l'esquerra , què fa promeses que llavors no compleix. Aleshores hi ha qui- com jo mateix- quan hi han votacions es queda a casa, però també hi ha votant d'esquerres que emet un vot de càstig i vota dreta.
  7. Icona del comentari de: El cit campejador a març 13, 2022 | 11:25
    El cit campejador març 13, 2022 | 11:25
    Ante los nazionalismos, un no pasarán. Siempre en lucha contra ellos. Sean nazionalismos españoles (vox) o regionales (indepes). Todos son fascistas. Hasta que no se reconozca eso y se condene a Vox y se blanquee a los indepes, no saldremos de esta.
  8. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a març 13, 2022 | 12:00
    Pere Llimonera i Citronell març 13, 2022 | 12:00
    Bueno, pues como así quiera; bla, bla, bla y todo lo que quiera decir cada uno... Claro que hay grupos de Extrema derecha que sería preferible que no existieran; y claro que hay gente que se dedica a llamar ultra-Derecha a todo lo que No concuerda con sus radicalismos y Fantasías... Pues, lo lógico es responderles con su mismo discurso, para que vean que el mundo es un abanico de tonos y colores, que el suyo no es el único ni el mejor, ni mas verdadero; y que probablemente ellos son los que mejor representan aquello que acusan... En España hay mucho paripé y mucha impostura social y de todo tipo... Lo cierto es que en Catalunya, por ejemplo, tenemos que "l’extrema dreta de "Esquerra Republicana i de les JONS", entra al Govern de la Generalitat de la mà de l’extrema dreta de "Junts pel 3%", l’extrema dreta "DesoCUPat" i d'altres encara pitjors""; y son tan o mas ultraderecha que VOX, por ejemplo... eso le guste a quien le guste o no, y lo reconozca quien quiera reconocerlo o no... Hay muchos intereses creados y gente y grupos que dirigen y mueven las cuerdas desde las sombras; por eso los cándidos tragan con tantas simplezas y cosas que no tienen ni pies ni cabeza...

Respon a Gonzalo Cancel·la les respostes

Comparteix