El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, s’ha deixat convèncer pel director dels Agents Rurals, Marc Costa, i ha engegat un pla que implica una veritable revolució del cos. L’objectiu és consolidar els verds com una policia integral del medi natural i plantar cara a l’Estat que ja ha començat una contraofensiva judicial, amb recursos contra l’ús d’armes per part dels agents. Tres-cents agents més, unitats especialitzades, més recursos, reformes estructurals, jubilació anticipada, segona activitat i assumir les funcions del actual Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil són els objectius primordials per a un canvi de paradigma en un cos que tot i ser policia judicial i administrativa encara resta difuminat en el sistema de seguretat pública de Catalunya.
Enmig d’un recurs contenciós administratiu interposat pel ministeri de l’Interior, contra el decret que va aprovar el reglament d’armes del Cos d’Agents Rurals, Elena ha posat fil a l’agulla per estructurar i desplegar el cos com una veritable “policia dels recursos naturals”. Un pla que inclou reformes legals, com la futura llei de caça, millores laborals i l’increment d’efectius i recursos. De la mà del director del cos, Marc Costa, –per cert, un mosso que va ser investigat per la policia espanyola, i a petició de l’Audiència Nacional, per dissenyar un pla de seguretat pública per a Catalunya–, Interior ha començat el desplegament de l’anomenat Pla Estratègic del Cos d’Agents Rurals, el PECAR en l’acrònim.
De fet, és un pla que es va començar a plantejar l’any 2017 perquè, segons fonts de la conselleria, “des del 2003 no s’havia fet res”. El pla, però, es va esbossar el 2019, i Costa va arrodonir el plantejament amb la complicitat de l’aleshores cap del cos dels Mossos, el comissari Eduard Sallent, que apostava per integrar els Rurals a Interior. Sallent, en la seva concepció de reforma del cos, considerava “importantíssim” comptar amb els efectius dels rurals en una estructura de seguretat pública dins el mateix departament. Segons el seu criteri, aportava efectius, especialització, eficàcia, territorialitat, competència i intel·ligència i informació a les forces policials.
El primer punt del pla ja es va assolir als pocs dies de formalitzar-se el Govern. Concretament, passar a Interior un cos que abans depenia orgànicament del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Rural. Un cop fet el traspàs, aquest pla preveu augmentar en 300 el nombre d’agents, i passar dels 500 agents actuals a 800 el 2024. L’augment d’efectius inclou també el “desplegament de totes les categories professionals del cos”, que també s’ha encetat, no sense algun problema per la lentitud d’aquest tipus de processos. En detall, els agents rurals tenen quatre categories: agent; agent major, per cadascuna de les quatre especialitats (incendis, espais naturals i biodiversitat, recursos forestals i fauna), que estan parcialment desplegades; sotsinspector i inspector, que encara resta per desplegar. De moment, Interior ha pogut convocar 50 places d’agents –la propera serà de 100– i ha deixat fora membres interins que hauran de tornar-se a presentar tot i haver superat les proves d’accés fa deu anys. Així mateix s’han convocat 50 places de sostinspector: només 15 dels aspirants han superat les oposicions i ara caldrà una nova convocatòria.
En la política de recursos humans, també s’inclou negociar amb l’Estat la jubilació anticipada, –com van acordar els Mossos durant el mandat del conseller Miquel Buch– i tramitar el decret de segona activitat, una situació administrativa especial a la qual poden optar els membres dels cossos i forces de seguretat. S’afegeix, en aquest capítol, la carta de serveis dels Agents Rurals i, sobretot, pactar unes “noves taules retributives”. També s’hi suma en aquest apartat la incorporació de 50 places de personal tècnic i administratiu de suport. Aquestes són les xifres que segons Interior podrien garantir la “qualitat i l’operativitat del cos en l’horitzó del 2024”.
Un altre de les iniciatives del projecte és la creació de grups especials d’intervenció, similars al Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) que ha estat una de les revelacions del cos en els darrers anys. Així mateix, es contempla potenciar els grups de suport de Muntanya i Marítim i desplegar formalment els Grup Aeri i el de Fauna i Flora. En la mateixa línia, Interior vol consolidar el Grup Especial de Col·laboració amb l’Administració de Justícia (GECAJ) i Grup Especial d’Antifurtivisme i Verins (GEVA), el Grup Especial de Captura d’Animals (GECA) i Grup Especial Caní: així com el Grup Especial de Cremes Controlades. Per tot això, els càlculs de la conselleria comporten la renovació del parc automobilístic, fins i tot, amb compra de bicicletes elèctriques per a l’accés a zones especialment protegides, la compra de drons i sobretot una segona embarcació marítima. Tot lligat amb un canvi d’aplicacions tecnològiques.
Ara bé, un dels punts fonamentals de tot aquest pla és la presència i la participació dels Agents Rurals en l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’escola i centre d’ensenyament i investigació de mossos, policies locals i bombers. Actualment el seu accés per a formació és car i poc pràctic. La idea d’Elena i Costa és la creació d’una “Unitat de Formació dins l’ISPC” dels agents rurals. Un sistema que permetria flexibilitzar i normalitzar l’ús i la formació inicial i continuada dels membres del cos de manera més eficaç i interrelacionada amb el sistema de seguretat pública de Catalunya.
La reforma ha començat i es podria consolidar si Interior guanya la partida a l’Estat a tres bandes. En primer terme, que el ministeri de l’Interior perdi el recurs contenciós administratiu contra el decret de reglament d’armes del cos –aprovat arran de la mort de dos rurals a mans d’un caçador sense llicència a Castelldans el gener de 2017. En segon lloc, el traspàs de les funcions que actualment porta a terme el Seprona a Catalunya. I en darrera instància, el procés davant la Seguretat Social per poder aplicar la jubilació anticipada als membres del cos.
