La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, ha encetat aquesta tarda les jornades de la Fundació Irla, el think tank d’ERC, en el marc de la 55ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Serret, amb el títol “Bon govern i construcció nacional“, ha pronunciat una conferència que esbossa el plantejament dels republicans per reforçar el “sentiment de pertinença” i “l’adhesió a ser català” en la idea de la “construcció nacional” i una “concepció cívica de la nació” amb el català com un “element de cohesió”. Però, això sí, ha aprofitat l’avinentesa per defensar l’acció diplomàtica de la Generalitat i ha assegurat que a hores d’ara, “l’acció exterior de la Generalitat és més forta que el 2017″.
Serret també ha defensat una visió “holística” de la construcció nacional perquè prové de “tots els àmbits” no només de l’escola i de la cultura. Per això, defensa el paper del Govern i de les seves competències que impulsen polítiques “útils”. Així, la consellera ha defensat que els elements que construeixen i fomenten la pertinença una comunitat són tant “tangibles, com intangibles com emocionals” afegint un “sistema de valors” a la catalanitat. Serret ha demanat sobretot fixar-se en el jovent i elaborar el discurs en “positiu”.
A l’exterior, més forts que el 2017
Serret ha detallat que el Govern ha après des del 2017 en acció exterior, és que cal “ser útils, i que cal establir relacions de confiança de respecte mutu, per guanyar empatia i adhesió”. “És el que apliquem en relacions exteriors, i ens dona capacitat de tenir relacions, com a base cal tenir respecte als principis democràtics”, ha definit. “Hem de ser un soci actiu i proactiu que vol contribuir amb solucions als problemes”, ha arguït. “Treballem perquè se’ns vegi com un soci que volen construir i defensar un projecte democràtic i projecte europeu solidari”, ha conclòs.
A preguntes sobre com actua el ministeri d’Afers Exteriors espanyol, Serret s’ha mostrat prudent però no ha amagat certes maniobres de l’Estat per entorpir o vigilar l’acció exterior de la Generalitat. “Amb el ministeri procurem, quan ens relacionem, de no donar mai excusa o oportunitat o problema per torpedinar la nostra capacitat de tenir relacions i que no les entorpeixin, a partir d’aquí hi ha moments i circumstàncies”, ha apuntat. “Tot ho fan persones”, ha comentat murri. “En els darrers anys estem recuperant bé la capacitat de relacions exteriors del Govern, però de manera general l’acció exterior catalana és més forta ara que el 2017”, ha asseverat.
En declaracions a la premsa, posteriors a la conferència Serret ha reblat aquesta opinió. En aquest context, ha raonat que l’acció exterior també la fan tota la ciutadania, i “no només el Govern” com una “línia de construcció nacional”. “Després de l’aplicació del 155 que va voler desmantellar tota l’acció exterior, podem dir que avui en dia, l’acció exterior de la Generalitat i Catalunya és forta, és potent i amb capacitat de relacions de confiança i al màxim nivell, podem dir que l’acció exterior és millor i molt més forta que el 2017”, ha subratllat.
“Fer evident que aspirem a més”
En aquest context, Serret ha associat la “governança republicana” com un ganxo per ampliar l’adhesió ciutadana a la construcció nacional. És a dir, que la ciutadania relacioni la seva progressió i benestar amb la construcció nacional del país. “Necessitem reforçar els grans consensos”, com el català a l’escola i l’administració, ha assenyalat i “guanyar la força democràtica que necessita més ciutadans que el seu benestar, progrés i futur va lligat al projecte de catalanitat i que el seu futur serà millor si es reforça”.
En aquest sentit, Serret esperona als partits independentistes a ocupar les màximes institucions del país per poder “impulsar” els elements que “consoliden el projecte de construcció nacional i reforcin l’adhesió a ser català”. D’aquí que qualifiqui “d’elements tangibles” la targeta sanitària o tenir “institucions fortes i respectades que impulsin polítiques útils i al servei de la ciutadania i que cuidi la ciutadania”. Pel que fa als intangibles, la consellera ha referenciat les “normes socials, unes actituds, unes maneres de conviure, valors republicans, ciutadania receptora de serveis i també que els ciutadans tinguin un paper actiu”. “Cal desplegar el màxim el bon govern i fer molt evident que aspirem a més”, ha sentenciat l’exconsellera a l’exili. “La construcció nacional i república va lligat al principi democràtic, perquè si ho deslliguem ho perdem”, ha afegit.
38
1
