Òmnium Cultural, exerceix d’acusació particular a Girona contra 27 policies nacionals i guàrdia civils investigats per les càrregues que es van produir a Girona i a Aiguaviva durant l’1-O i s’oposa a què els autors de les càrregues quedin amnistiats. Quan es va aprovar la llei d’amnistia, el jutjat va donar deu dies a les parts per pronunciar-se i les defenses dels policies espanyols han sol·licitat l’aplicació de l’amnistia. Benet Salellas, advocat d’Òmnium, ha rebutjat que s’amnistiï els policies espanyols i ha demanat al jutjat que es “denegui la sol·licitud de declaració d’extinció de responsabilitat per via de l’amnistia”. Salellas argumenta que l’acció policial està fora de la llei i que seria “incompatible” amb el dret internacional i els drets humans, tal com recull l’ACN.
Cal recordar que es va presentar una querella conjunta per les actuacions policials a Girona, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva, i només s’investiguen les càrregues de Girona i Aiguaviva, ja que la intervenció policial a Sant Julià de Ramis va quedar impune al llarg de la instrucció.
L’amnistia complica el procés judicial
Amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia el jutge va donar deu dies a les parts, i les defenses dels policies han demanat una amnistia que per a l’advocat d’Òmnium “els fets pels quals s’ha instruït la present causa queden fora de l’àmbit objectiu d’aplicació”, ja que l’únic supòsit que preveu la llei és que quedin eximits de responsabilitat penal en accions fetes “en el curs d’actuacions policials dirigides a dificultar o impedir la realització dels actes determinant de responsabilitat penal o administrativa”.
Precisament Òmnium destaca que les intervencions de l’1-O “en cap cas estaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives” i que “cap resolució judicial, ni del Tribunal Constitucional ni del TSJC va prohibir a la ciutadania d’exercir el seu dret de reunió i manifestació el dia 1 d’octubre del 2017. El fet de congregar-se en centre de votació i exercir el seu dret a vot, no transgredia cap norma”.
Pel que fa a l’actuació dels antiavalots espanyols, Salellas assenyala que aquests van “superar el llindar mínim de gravetat”, actuant amb “virulència” i volent “provocar por, angoixa i sentiments d’inferioritat”, per això considera que no jutjar els policies espanyols deixaria impune una vulneració de drets humans.
