Òmnium Cultural ha posat per primera vegada xifres a la repressió de l’estat espanyol contra l’independentisme arran del Procés i del referèndum d’independència de l’1-O. Durant el discurs amb motiu de la Diada, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha denunciat que després d’un “treball exhaustiu i rigorós” que ha portat quatre anys de feina, l’entitat ha identificat “com a mínim” 1.432 persones que han estat condemnades, jutjades o investigades pel Procés. Totes elles es podrien beneficiar de l’amnistia que Junts i ERC negocien a contrarellotge amb el PSOE i Sumar de cara a una hipotètica investidura de Pedro Sánchez. La presidenta de Junts, Laura Borràs, no està entre els possibles beneficiaris de l’amnistia pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes.
Segons les dades que Òmnium ha fet públiques aquest 11 de setembre, hi ha 113 persones condemnades penalment, 17 pendents de sentència, 387 amb causa penal oberta, 880 sancionades administrativament i 35 pendents del Tribunal de Comptes. En total, un “mínim” de 1.432 persones a les quals “només una llei d’amnistia pot reconèixer que els fets pels quals l’estat les criminalitza no són cap delicte, sinó exercici de drets fonamentals”. Per això Antich ha demanat a Junts i ERC una “negociació seriosa” amb l’estat espanyol i que demostrin que “poden negociar de manera coordinada” pel bé de l’independentisme. “Això no va de tenir raó: això va de guanyar”, ha etzibat Antich.
El president d’Òmnium ha recordat que l’estat espanyol es troba en un “escenari inèdit” i ha celebrat que l’independentisme té una “oportunitat política indubtable” que cal aprofitar ara que l’aritmètica parlamentària és favorable. “No podem perdre aquesta oportunitat”, ha reclamat Antich. “Si en aquests anys de persecució, repressió, violència, presó i exili haguéssim claudicat dels nostres ideals nacionals, avui no hi hauria cap escenari favorable al reconeixement de la llengua catalana, al debat sobre l’amnistia o el dret d’autodeterminació”, ha insistit. “Fa només uns mesos, de tots aquests temes estava prohibit fins i tot parlar-ne. I l’estat, ara mateix, paradoxes de la història!, es veu obligat a parlar-ne i a abordar-ho”.
