Òmnium Cultural continua la seva batalla contra els obstacles judicials de la llei d’amnistia. El president de l’entitat, Xavier Antich, portarà el pròxim divendres a la Comissió Europea el “bloqueig” de la mesura per part dels jutges espanyols. Segons ha explicat en la seva compareixença a la comissió de Justícia del Parlament, l’entitat farà arribar aquesta situació a Brussel·les en el marc de l’informe de situació sobre l’estat de dret a l’Estat espanyol, un document que elaboren organitzacions socials, culturals i polítiques de tots els països membres de la UE. Els documents d’Òmnium demostren, en aquest sentit, que només s’hauria aplicat correctament la llei al 39% dels casos amnistiables, una base total d’unes 1.610 persones afectades per la persecució legal de l’independentisme.
Així, Antich ha estat especialment crític amb la “impunitat” de la violència policial durant el Procés, així com la “doble vara de mesurar” que aplica la judicatura espanyola, al respecte. El sistema judicial, lamenta, “ha estat ràpid i en bloc” per als policies encausats, però tira endavant “amb comptagotes” els casos dels represaliats polítics. Fora dels casos dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, ha criticat el president d’Òmnium, els jutges porten a terme actuacions per boicotejar l’aplicació de la mesura; una de les qüestions que més emfatitzarà el seu informe a la CE. “Ho farem assenyalant irregularitats i la mala praxi de la cúpula judicial”, ha etzibat. De la mateixa manera, ha reclamat als partits polítics que compleixin el seu paper en la vigilància del compliment de la llei. “Vostès són els representants de les persones afectades d’aquesta no aplicació i els toca garantir els drets vulnerats”, ha retret.
L’oposició de la “dreta i extrema dreta”
No és el primer cop en els set mesos de vigència de l’amnistia que Òmnium denuncia els ritmes i les formes del sistema judicial espanyol en aquest àmbit. El passat mes d’octubre, en una primera avaluació de la llei, l’entitat denunciava “l’oposició de sectors de la dreta i l’extrema dreta espanyola, tant en l’àmbit polític com en el judicial”; i els identificava com a actors rellevants en la posada en marxa “insuficient i desigual” dels mecanismes legals pertinents. D’ençà, segons el nou document, s’haurien incrementat les peticions d’amnistia en un 11%, fins a les 374 sol·licituds, una part reduïda de les 726 causes penals i davant el Tribunal de Comptes que pateixen activistes i polítics independentistes. Prop d’un 15% de les reclamacions totals han estat directament denegades, sovint “sense una justificació clara o amb criteris arbitraris i ideològics”, denuncia Antich.
En total, doncs, de les més de 1.610 persones represaliades a qui es podria aplicar la llei d’amnistia, només 374 l’haurien demanat, amb unes 116 respostes afirmatives per part dels tribunals, mentre que 24 han estat denegades. A aquestes darreres s’han d’afegir 33 resolucions addicionals, que també han denegat la reclamació de la persona afectada, però amb arxiu o absolució en la causa que hi havia contra ella. 47 més, segons l’informe, es troben suspeses per les qüestions d’inconstitucionalitat que gestiona el Tribunal Constitucional, així com les prejudicials que s’han elevat al TJUE. En 154 casos més “no hi ha constància de resposta judicial”, un muntant important que justifica les queixes d’Òmnium; mentre que les 352 restants no s’han tramitat encara.
