Pep Fort Padró ha mort aquest divendres als 65 anys després d’una vida de lluita política i de dotze anys de batallar contra un càncer de pàncrees. President del col·lectiu Donec Perficiam, fundat pels set secretaris nacionals de l’ANC que van dimitir el novembre del 2020, i secretari general d’Acord per la Independència, Fort era un independentista unilateralista que en els últims anys s’havia tornat molt crític amb els partits i entitats pel que considerava falta de capacitat de reacció. De la mateixa manera que havia deixat el Secretariat Nacional de l’Assemblea, on havia sigut coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs i de la Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa, dos anys després, el gener del 2023, va donar-se de baixa com a soci del Consell de la República, al·legant inacció. Malgrat la contundència dels seus posicionaments, no estava barallat amb ningú i havia deixat un bon record a les entitats on havia estat. De fet, va ser la mateixa ANC la que va anunciar ahir la seva mort en una piulada de condol.
⬛️⬜️ Lamentem la mort de @pepfort, membre del Secretariat Nacional de l’Assemblea del 2018 al 2020, on va ser coordinador de la Comissió d’Estratègia i Discurs (CED) i de la Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa (CGEA). pic.twitter.com/ODROtm8drH
— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) June 7, 2024
Empresari del sector del peix –havia començat treballant a Mercabarna i després havia fundat una empresa d’importació de peix–, havia arribat a l’ANC des de la territorial del Vallès Oriental, a la qual pertanyia com a veí de Cànoves i Samalús. El seu amic i company a Donec Perficiam Jordi Roset, ex secretari nacional de l’ANC com ell i també membre d’Acord per la Independència, el recorda com “un gran lluitador”. “Ha mort lluitant, contra el càncer i per la independència. La malaltia la va encarar sempre amb uns ànims difícils de veure. De fet, a l’Hospital Vall d’Hebron li deien que era la persona d’Europa que havia viscut més temps sense pàncrees. I políticament, ara feia un mes que era a l’hospital, però a l’abril encara havia vingut a reunions”, rememora Roset.
“No he vingut aquí a fer amics, he vingut a fer la independència”
De caràcter fort i partidari de parlar clar, feia anys que estava “decebut dels partits independentistes, després d’haver-los votat tots en un moment o altre”. Era un gran defensor de la proposta d’impulsar una candidatura alternativa a la dels partits per entrar a les institucions, un dels objectius d’Acord per la Independència, entitat que hauria estat d’acord a fusionar el seu projecte amb la llista cívica de l’ANC si hagués tirat endavant. Expressava les seves opinions per múltiples canals, inclosos alguns articles que havia escrit a El Món.
“Mai era maleducat i mai havia deixat de parlar amb ningú, però deia el que pensava a tothom, inclosos els polítics. I era molt coneguda una frase seva que al principi feia impressió, però quan el coneixies el feia entranyable. Quan trobava que en les reunions eternes que fem els independentistes ens allargàvem o ens desviàvem del tema, deixava anar ‘jo no he vingut aquí a fer amics, he vingut a fer la independència'”, explica Roset. “Crec que per les seves circumstàncies de salut, tenia més pressa que la resta, perquè sabia que cada dia que vivia era de regal”, afegeix.
La vetlla per Pep Fort és aquest dissabte, durant tot el dia, al tanatori de Granollers i la cerimònia de comiat, demà a les 12 hores al mateix tanatori.
