La nova dimensió en la qual ha entrat la política catalana des de les eleccions estatals del 23 de juliol deixa oberts tots els escenaris. Tant és així que, malgrat el “diàleg” previ a una virtual “negociació” per la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, Junts per Catalunya, el partit que té la clau de la governabilitat –a més dels que ja van permetre la investidura el gener del 2020–, ja es prepara per si cal anar a eleccions. De fet, a l’executiva de la formació del passat 31 d’agost celebrada a Altafulla (Tarragonès), el secretari general de la formació, Jordi Turull, ja va avançar que es formaria un comitè de campanya per tal de preparar una nova convocatòria electoral per triar un nou inquilí de la Moncloa. Uns comicis que veuen plausibles el pròxim 14 de gener. La mateixa reunió també va servir per crear un secretariat permanent per agilitzar més els tràmits interns d’una negociació d’investidura.
Això no vol dir que el president a l’exili, Carles Puigdemont, no mantingui l’agenda d’una possible negociació. Però fonts de Junts insisteixen que qualsevol pacte possible per a la investidura hauria d’anar més enllà d’una amnistia: hauria de comptar també amb l’autodeterminació. A la vista del to de les converses prèvies, i dels suposats esborranys que haurien començat a circular, el president a l’exili va donar l’ordre a la direcció juntaire, abans de l’executiva, per tal de “preparar-se per a unes noves eleccions”. “Vam anticipar un comitè de campanya, que segurament l’integraran les mateixes persones que els darrers comicis”, asseguren fonts de Junts consultades per El Món. “Ho tenim molt clar, no pensem en el partit, sinó en el país”, argüeixen. De fet, les fonts consultades admeten que la prova que es busca una solució i un acord per part del PSOE és que una possible amnistia arribi “abans de la investidura”.
“El taller ja està en marxa”, insisteixen les mateixes fonts. Ara bé, esperen a la conferència del president prevista per a aquest dimarts a Brussel·les. Un acte en el qual esperen que Puigdemont esbossi les línies vermelles, les condicions per a un eventual pacte. Tècnicament, Junts ho defineix com “un marc que proposarà Junts a tothom que s’interessi per obrir negociacions”.
La conferència de Puigdemont arriba l’endemà que la reunió que ha celebrat aquest dilluns amb la vicepresidenta en funcions espanyola i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Una reunió de prèvia que ha de servir per “posar el termòmetre a les veritables intencions” de la unió del PSOE i Sumar amb les demandes de l’independentisme. La trobada prèvia i la conferència arriben també en una escalada d’exigències d’ERC a Sánchez. Els republicans centraven l’estratègia de negociació en la “desjudicialització” per parlar de l’autodeterminació com una “segona carpeta”, però pressions internes de la formació han obligat a apujar el llistó de la formació.
Tot a punt per si cal anar a eleccions
“Ni el context ni la història més recent no ens permet ser gaire optimistes respecte a un acord”, indiquen fonts de la direcció de Junts. “La nostra proposta és clara, ni com a país, ni com a partit hi tenim res a perdre”, emfatitzen a El Món. D’aquí que entenguin perfectament la instrucció de Puigdemont de “preparar el camí” per a una possible nova contesa electoral. “És l’opció més realista”, raonen. Tot i això, tant Junts com Puigdemont estan disposats a parar l’orella dels emissaris de l’esquerra espanyola que volen continuar governant. En aquest sentit, cal recordar l’amistat entre el conseller Toni Comín i l’advocat i exlíder dels Comuns al Congrés, Jaume Asens. De fet, Asens va ser l’advocat que va posar en contacte l’exili amb Gonzalo Boye, lletrat de la màxima confiança de Waterloo. La reunió de Díaz amb Puigdemont al Parlament Europeu s’ha viscut a Junts com una victòria, ja que és el reconeixement de Puigdemont com a “interlocutor” per part de l’Estat amb el benentès que la trobada s’ha celebrat amb la vicepresidenta espanyola.
Per tant, la imatge de Díaz, acompanyada per Asens, permet deixar marge a una futura negociació amb més confiança. Però, ni Puigdemont ni membres de l’executiva dels juntaires, se’n refien. “No veiem gens clar que Sánchez tingui prou poder i força per pactar una amnistia i menys per a l’autodeterminació”, sospiten. Una premissa que els condueix a pensar que, finalment, no hi haurà acord i s’hauran de convocar eleccions. Per això, han començat a preparar la maquinària electoral per tal que, arribat el moment, “el més calent no sigui a l’aigüera”. Junts no passa per alt que la “millor campanya electoral” és mantenir la posició d’amnistia i autodeterminació i no cedir a la pressió espanyola. “No hi tenim res a perdre!”, subratllen els juntaires.
“Aquest esperit manté el partit tranquil, i sembla que el sector més pròxim a Jordi Sànchez es troba desactivat i desorientat”, assenyalen les mateixes fonts en referència al sector de la formació que seria més procliu a l’acord. “En tot cas, el nostre mètode és la garantia, només votarem coses ja aprovades, no promeses; el que en diem cobrar per avançat”, reblen. D’aquí que un dels algoritmes de la negociació és que “si hi ha amnistia i un acord per a l’autodeterminació ha de ser abans de la investidura”. “Tot el que pactem, si és que ho pactem, ho ensenyarem abans”, destaquen.
I ERC?
En aquest punt, Junts es refereix a ERC amb qui manté un paper encara emboirat de cara la negociació. Per una banda, encara no sembla que hi hagi una estratègia conjunta entre les dues formacions, però sí que hi ha contactes. Uns contactes que compten també amb Òmnium Cultural, que ja ha dit la seva sobre la proposta d’amnistia. Un posicionament que divergeix del de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que, de moment, es manté al marge de les converses dels partits. ERC, que es va comprometre amb l’acord a partir del minut zero de la nit electoral, ha anat apujant la duresa dels seus postulats.
En l’últim consell nacional de la formació, el 28 d’agost, ja es van sentir algunes veus reclamant “doblar l’aposta de Junts”. En aquesta línia, criticaven que s’hagués permès a Junts quedar com qui té la clau de la governabilitat d’Espanya quan ERC també la té. La direcció en va prendre nota sense fer escarafalls. Després de l’acord de la Mesa del Congrés del passat 17 d’agost, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, insistia des de la Universitat Catalana d’Estiu en el procés de “desjudicialització” de cara la negociació de la investidura. Així mateix, oferia la mà a Junts per “coordinar” l’estratègia. El 23 d’agost, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, en la clausura de la mateixa UCE prioritzava “l’amnistia” i deixava com a “segona carpeta” l’autodeterminació, sense aclarir en quins termes ho limitava. Junqueras, però, marcava de nou la línia aquest diumenge deixant clar que “amb l’amnistia no n’hi ha prou”. En aquest marc, divendres, l’entorn ‘independent’ dels republicans com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i l’exsecretari general d’ERC, Joan Ridao, i el catedràtic de Dret Penal, Joan Queralt, presentaran la Llei d’Amnistia en un acte a l’Ateneu Barcelonès.
3
14
