El líder d’ERC, Oriol Junqueras, ha parlat clar sobre una de les arestes més polèmiques de la llei d’amnistia: el cas de Laura Borràs. Tot i que Junts no en parla obertament, la condemna de la presidenta del partit ha estat present en les negociacions de la llei d’amnistia amb el PSOE i el seu cas ha generat controvèrsia. En una entrevista al programa Salvados de La Sexta, Junqueras ha assegurat que Borràs no pot beneficiar-se de l’amnistia perquè ha estat “condemnada per corrupció” i per “fragmentar contractes públics”, dues qüestions que “no tenen res a veure amb la celebració d’un referèndum”.
Junqueras també ha assegurat que ERC no renuncia a un referèndum pactat i que faran “tot el possible” perquè Catalunya acabi votant. “No renunciarem mai a la democràcia”, ha dit. “Y quan sentim que tenim un suport majoritari a la nostra societat, farem tot el possible per posar el futur de la nostra societat a les seves mans”. Junqueras ha insistit que el referèndum “no és un problema de la Constitució, sinó de voluntat democràtica i política”, ja que la Constitució espanyola “no prohibeix que hi hagi un referèndum i el Codi Penal no diu que sigui un delicte”. L’article 92 de la Constitució, citat per Junts en el seu acord amb el PSOE, permet organitzar un referèndum consultiu si així ho aprova el Congrés dels Diputats, a petició del president del govern, el rei el convoca.
La legislatura estarà viva mentre el PSOE compleixi els acords
El dirigent republicà ha avisat al PSOE la “legislatura tindrà continuïtat si es compleixen els pactes”. Junqueras ha reconegut que l’alternativa a Pedro Sánchez és “bastant pitjor”, però, així i tot, ha reiterat que això no dona un xec en blanc al president socialista. Els republicans consideren que l’aportació del seu partit a la governabilitat a Madrid és “bona en molts àmbits”, ja que ha permès augmentar les pensions o el Salari Mínim Interprofessional (SMI), que beneficien el conjunt de ciutadans de l’estat espanyol. “És bona quan serveix [per aprovar] polítiques socials i [reforçar] drets de la ciutadania. Això serveix a Catalunya, a Extremadura i a Cantàbria”.
