Aquest diumenge, Societat Civil Catalana, l’entitat espanyolista que s’ha creat i crescut a redós del Procés, ha convocat una manifestació a Barcelona contra l’amnistia que es negocia per als represaliats independentistes. El dia escollit, 8 d’octubre, vol rememorar la data de la gran manifestació antisobiranista del 2017 que, segons la Guàrdia Urbana va reunir 350.000 persones, molt lluny del milió de participants que el mateix cos policial –sota l’alcaldia d’Ada Colau– havia comptat per la Diada del mateix any, en la sisena gran manifestació independentista des del 2012. Malgrat aquesta diferència amb les xifres del sobiranisme, va ser una mobilització sense precedents de l’unionisme, que només s’ha tornat a acostar a aquests números el dia 29 del mateix octubre del 2017. En les altres convocatòries la resposta ha sigut irregular i molt menor, de manera que al llarg dels anys la capacitat de mobilització de l’espanyolisme ha sigut una autèntica muntanya russa, sempre en funció de la situació de l’independentisme.
La protesta del 8 d’octubre del 2017 era contra la possibilitat que el Govern de la Generalitat, que presidia Carles Puigdemont, declarés la independència després dels resultats del referèndum del Primer d’Octubre. De fet, l’espanyolisme sempre ha actuat com a reacció i intentant reequilibrar les mobilitzacions sobiranistes amb altres convocatòries que, per més èxit que tinguessin, sempre quedaven curtes en comparació a les organitzades per l’ANC, Òmnium i l’AMI amb el suport dels partits sobiranistes. El dia de la Constitució o el dia del Pilar van ser les dates escollides alguns anys. A més, es van celebrar convocatòries espanyolistes la mateixa Diada, per exemple, a Tarragona l’any 2014, que va reunir 3.500 persones, segons els Mossos d’Esquadra, i unes 7.000, segons l’organització, amb intent de dissimular la presència d’ultres.
I també n’hi ha hagut altres protestes celebrades a Madrid en moments d’alt voltatge polític. Com a exemple, la manifestació ultraespanyolista just abans de començar el judici del Procés o la celebrada contra els indults, totes dues a la plaça Colón de Madrid. Però les manifestacions mostren que si bé l’espanyolisme guanya als tribunals, a les institucions estatals, als cossos i forces de seguretat, no pot dir el mateix en el camp de la mobilització ciutadana.
L’any 2012, l’inici de l’espanyolisme el carrer
El periodista especialitzat i estudiós de la ultradreta a Catalunya, Xavier Rius Sant, en conversa amb El Món, situa com la primera manifestació vistosa de l’espanyolisme la del 12 d’octubre del 2012. Una convocatòria que responia a la gran manifestació de l’ANC de l’11 de setembre del mateix any, que va ser històrica i encetava tota una seqüència de mobilitzacions de gran abast i envergadura. L’espanyolisme va superar les seves divisions i capelletes i es va concentrar a la Plaça Catalunya de Barcelona amb el lema Dona-hi la volta, Catalunya és Espanya.
En aquella manifestació la guerra de xifres va ser una de les grans protagonistes. Segons la Guàrdia Urbana hi havia 6.000 persones, però la Delegació del govern esoanyol a Catalunya, aleshores en mans de l’exdiputada del PP al Parlament María de los Llanos de Luna, va computar-ne 65.000. Cal recordar que Llanos de Luna va ordenar als equips jurídics empaitar els ajuntaments de Girona i Figueres per haver contractat trens per baixar a la manifestació de la Diada d’un mes abans.
En aquella manifestació van compartir protagonisme l’aleshores líder del PPC, Alícia Sánchez-Camacho; el llavors líder de Ciutadans, Albert Rivera; el cap de files de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada; els actuals alcaldes de Badalona i Castelldefels, Xavier García Albiol i Manuel Reyes, i l’actual diputat no adscrit del Parlament, esqueixat de Vox, Antonio Gallego. La simbologia ultra i la presència de membres del Casal Tramuntana -sota investigació dels Mossos d’Esquadra- es va fer palesa i força notòria a la plaça Catalunya.
El 2013, s’anima l’unionisme mobilitzat
L’any 2013 es van manifestar unes 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, 105.000 segons la Delegació del govern espanyol i 160.000, amb els comptes dels organitzadors a la plaça de Catalunya, amb motiu del 12 d’Octubre, per reclamar la unitat d’Espanya. La mobilització va ser convocada per la plataforma Som Catalunya, Somos Españ, però s’hi va unir el PPC i C’s per reclamar una Catalunya dins l’Estat. Els organitzadors van desplegar al Passeig de Gràcia una gran bandera de 100 metres de llarg per 13 d’ample, la meitat espanyola i l’altra meitat catalana, per defensar la “convivència de sentiments”. L’eurodiputat del PP i vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal Quadras també hi va assistir acompanyat del que aleshores era només exdiputat al Parlament basc, Santiago Abascal, president de La Fundació Denaes (Defensa de la Nació Espanyola), i dels també llavors membres de Denaes Iván Espinosa de los Monteros i Javier Ortega Smith.
2014, la protagonisme del cas de La Camarga també es manifesta
L’any 2014, l’espanyolisme estava pendent d’una virtual consulta sobiranista que se celebraria, finalment, el 9 de novembre. Societat Civil Catalana, amb Moviment Cívic, Manos Limpias, Convivencia Civica Catalana, Asociación de Profesores por el Bilinguismo i Somatemps, entre altres, van convocar una manifestació al Passeig de Gràcia que va tenir el suport de PP, Cs, UPyD i Vox. A la marxa també s’hi feien notar Falange Española de la JONS, Plataforma per Catalunya i el Casal Tramuntana. Segons la Guàrdia Urbana, hi van assistir 38.000 persones. Una de les curiositats del dia va ser la presència de l’examant de Jordi Pujol Ferrusola, Victoria Álvarez, que havia saltat a la palestra mediàtica pel cas La Camarga. Álvarez va encapçalar la delegació de Plataforma per Catalunya, aleshores liderada per Roberto Hernando.
L’any 2014, però, SCC també va convocar una manifestació per la Diada. En aquesta ocasió a Tarragona, amb un pressupost de 100.000 euros i que volia ser un acte contra les mobilitzacions massives de l’ANC, que sobrepassaven el milió d’assistents. Hi van assistir 3.500 persones, segons els Mossos, i 7.000 segons l’organització, però aquella jornada va quedar marcada per l’intent de l’exdiputat de Ciutadans José Domingo d’amagar la presència d’ultres de Democràcia Nacional a la concentració. Una imatge que la mateixa formació va testimoniar en un vídeo.
Els dos anys posteriors, les manifestacions espanyolistes del 12 d’octubre van punxar. De fet, l’any 2015 encara s’estava amb la ressaca electoral de la víctoria de Junts pel Sí que encara estava lluny de formalitzar un pacte amb la CUP i encetar el tram del Procés que portaria al referèndum del Primer d’Octubre. Aquell any, la xifra d’assistents es va situar, segons la Guàrdia Urbana, en 4.500 persones a la plaça Catalunya, amb l’eslògan Barcelona, capital de la Hispanitat. Aquella jornada va estar marcada per la divisió de l’espanyolisme parlamentari, perquè només hi va assitir el PP, amb García Albiol al capdavant, i no pas Ciutadans. Aquell dia, a més, un grup reduït d’exaltats va finalitzar l’acte van destrossar el vidre de l’hotel H10 Hotel Catalunya Plaza. El 2016 la participació es va situar en 5.000 persones i l’objectiu va ser principalment clamar contra el president Carles Puigdemont i el Procés. A la concentració hi va assistir Albiol i el líder de Vox, Santiago Abascal.
El 2017, la gran manifestació, amb Salvador Illa a la capçalera
L’octubre de 2017 va ser l’esclat de les grans manifestacions espanyolistes. Això sí, mai de la mateixa magnitud que les convocades per l’independentisme. La primera gran manifestació va ser la del 8 d’octubre, que ara SCC rememora. Una convocatòria escalfada pel postreferèndum i per la intenció del govern de Carles Puigdemont de validar els resultats aplicant la llei de Transitorietat, que implicava declarar la independència. Una decisió que passaria el 10 d’octubre al Parlament, però que el mateix President suspendria. L’ambient de la manifestació va ser prou caldejat per la cobertura mediàtica espanyolista.
Desenes de milers de persones -350.000, segons l’Ajuntament, i 950.000, segons Societat Civil Catalana-, van marxar a favor de la unitat d’Espanya i en contra de la independència de Catalunya pel centre de Barcelona, en la convocatòria unionista més important registrada fins ara, amb el lema Prou! Recuperem el seny. Val a dir, que la convocatòria va importar manifestants de tot l’Estat espanyol. Una de les consignes que més repetien va ser “Puigdemont, a prisión“. Els protagonistes de l’acte van ser el socialista Josep Borrell i l’escriptor Mario Vargas Llosa, que van ser els responsables dels discursos, però la marxa va comptar amb tots els líders unionistes, des d’Albert Rivera a Albiol i, agafat a la pancarta, l’actual primer secretari del PSC i líder de l’oposició, Salvador Illa.
La manifestació va registrar incidents contra la premsa, els equips de TV3 van ser increpats i una periodista de l’agència internacional Ruptly va rebre un impacte d’una ampolla d’aigua. Els grups més ultres també van fer de les seves contra els periodistes a cops, empentes o tapant les càmeres. Els Mossos d’Esquadra també van ser objecte de la massa unionista, que els va titller de “policia separatista” i “traïdors”. En canvi, quan els manifestants van passar per davant la Prefectura de la Via Laietana, el cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote va sortir a saludar i aplaudir la concentració, una imatge icònica de la manca de neutralitat de les institucions espanyoles durant el Procés.
El ‘selfie’ compromès: Millo, Iceta, Montserrat i Albiol
La tardor del 2017 va ser prolífica en manifestacions, quatre dies després de la protesta del 8 d’octubre, 65.000 persones desfilaven per la plaça Catalunya en commemoració del 12 d’octubre. Una concentració, però, que va quedar marcada per la baralla a l’històric Cafè Zurich de la plaça Catalunya per suposats ultres de futbol. En aquella manifestació hi va participar Hogar Social, l’entitat madrilenya classificada com a neonazi. La tensió política continuava al ritme que s’enfilava la possibilitat d’aixecar la Declaració d’Independència –que Puigdemont havia deixat en suspens dos dies abans– i l’espanyolisme va decidir fer una nova mostra de força als carrers de Barcelona, que va quedar molt més curta que la del dia 8.
I al cap de dues setmanes i mitja, el 29 d’octubre, SCC va convocar una altra manifestació a favor de la unitat d’Espanya amb el lema Tots som Catalunya. Un acte que va comptar amb la presència de membres del govern espanyol, com ara el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i la ministra de Sanitat del moment, Dolors Montserrat. Però també s’hi van deixar caure Pablo Casado, aleshores vicesecretari de la formació, Andrea Levy i Albiol. Ciutadans també va fer costat a la manifestació amb Albert Rivera i Inés Arrimadas i el PSC va enviar gairebé tota la permanent del partit amb Miquel Iceta, Salvador Illa i l’alcaldessa de l’Hospitalet del Llobregat, Núria Marín. Josep Borrell va repetir parlament però en aquesta ocasió va tenir un company de l’esquerra, l’històric exsecretari general del PCE, Francesc Frutos, una presència obertament criticada pel mateix partit comunista.
Aquella manifestació, però va deixar una imatge emblemàtica, el selfie que es van fer Iceta, Albiol, Montserrat i Millo. Però, a més, la jornada va estar protagonitzada per enfrontaments entre els Mossos d’Esquadra i grups ultres que també atacaven ciutadans. De fet, un taxista va resultar ferit pel llançament d’una llauna. La policia espanyola, que continuava amb unitats especials enviades a Catalunya pel referèndum de l’1-O, feia voltar els seus furgons amb banderes espanyoles pel centre de Barcelona. Aquella manifestació va ser la darrera gran manifestació espanyolista a Barcelona, amb 300.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 1.300.000 segons SCC.
A partir d’aleshores, Madrid va prendre el relleu de les grans protestes –sense grans xifres– amb la manifestació de l’11 de febrer a la Plaça Colón, que ha pres el nom de la manifestació del Trifachito, pel suport de PP, Ciutadans i Vox, que va reunir unes 45.000 persones. La manifestació es va convocar dos dies abans que comencés el judici del Procés al Tribunal Suprem contra els presos polítics. El 13 de juny del 2021, Vox va convocar una manifestació al mateix escenari contra la concessió dels indults als presos polítics que va reunir 25.000 persones.
