Els membres del secretariat de l’ANC dimissionaris han donat explicacions aquest d’aquest migdia sobre els motius perquè han plegat i quin són els seus objectius. I no s’han estalviat ni crítiques ni retrets a l’actual nucli presidencial. Agrupats al voltant del col·lectiu Indesinenter –on també hi ha altres associats– els seus portaveus han justificat en una roda de premsa la seva baixa del “parlament” de l’Assemblea per la manca de “democràcia” de l’actual equip de presidència organitzat en el Comitè Permanent. Ara bé, asseguren que la crisi és una “oportunitat” per fer una “Assemblea més forta” i que tingui “capacitat en el moment del nou embat de paralitzar el país no un dia, sinó durant setmanes”.
Els dimissionaris han emfatitzat que pleguen del secretariat, però deixen “palès” que continuen en “l’activisme”. En aquest sentit, proposen una “escala” electoral per enfortir la representació institucional de l’independentisme. Així proposen que es faci una prova de la llista cívica a les eleccions al Senat com va passar a les eleccions de 1977 amb Lluís Maria Xirinacs. “Cal un debat intens entre les bases sobre com ha de ser aquesta llista cívica”, ha comentat un dels portaveus, Joan Carles Manzanero. Ara bé, segons un altre portaveu Josep Pinyol, una quarta llista electoral és una proposta a evitar perquè voldrien que les formacions independentistes apostessin per aquesta llista.
Enfortir l’ANC
Els crítics, sobretot, més enllà del debat de la llista cívica retreuen la manca d’estratègia de l’actual direcció. Un dels portaveus, Josep Pinyol, assegura que el seu moviment és fer una “ANC més forta” i aprofitar la “crisi del secretariat en una oportunitat per tota l’Assemblea”. La intenció del col·lectiu és treballar per un nou “embat” amb la reivindicació del Primer i el tres d’Octubre però “no de manera retòrica sinó operativa”. “Cal una perspectiva àmplia de full de ruta, i no sols un punt de vista estret, cal una ANC més activa al carrer i creuem que les accions puntuals no creen discurs ni un estat de tensió creixent”. “L’ANC ha de tenir capacitat de paralitzar el país i no només un dia, sinó durant setmanes”. “Cal crear la capacitat per un nou embat”, han afegit i “coordinar campanyes de confrontació”.
En aquest marc, plantegen que l’ANC tingui una visió més estratègica i sense concebre una llista cívica concebuda com un quart espai electoral. Així, Indesinenter demana fer una “escala” de caràcter electoral, primer amb les eleccions municipals, després europees, espanyoles i en darrer terme, al Parlament. “La idea és fer una llista cívica com la de Solidaritat Catalana de 1907”, ha detallat Pinyol. Una idea que proposen és convertir les eleccions al Senat en “una mena de primera volta de la llista cívica, amb un programa comú que no podria ser altra que la independència”. L’exemple seria els comicis de l’any 1977 amb Lluís Maria Xirinacs, que va liderar una llista amb el suport de l’Assemblea de Catalunya.
“S’aproven actes amb vots de secretaris que no hi són”
Manzanero ha exposat fil per randa tot un memorial de greuges “d’irregularitats” del comitè permanent i al secretariat nacional així com de “falta de diàleg”. El col·lectiu crític ha datat el creixement de la crisi el passat octubre per diverses “vulneracions del reglament de l’ANC” com ara rebutjar propopostes de resolució, esmenes o resolucions jurídiques externes, o atribucions del comitè permanent de tasques que no li pertoquen per sobre el secretariat. També han incidit en la “manca de respecte” cap als membres del secretariat nacional i han ressaltat el fet que “s’han aprovat actes de plens amb vots de secretaris que no hi havien assistit”. En aquest cas, ha puntualitzat que una vegada van aprovar una acta amb dotze vots de secretaris que no havien assistit.
Davant d’aquestes crítiques, els dissidents han lamentat que el Secretariat del passat dissabte només dimitís del comitè permanent el vicepresident Jordi Pesarrodona, que avui ha fet acte de presència, es manté dins el secretariat i ha anunciat que si hi ha eleccions s’hi presentarà. En aquest context, els crítics han manifestat que són 25 membres del secretariat, si bé els dimissionaris només són 13, més dues d’anteriors, perquè han acordat que la resta continuïn treballant des de dins. “No hauria de ser motiu d’alegria la nostra marxa”, han conclòs. De tota manera, els dissidents preparen debats territorials per recollir 2.000 signatures i convocar noves eleccions al Secretariat.
14
17
